Revisar o liquidar negocis amb Trump

Base militar. Foto: Pexels.

Crec que els europeus, gràcies a la bogeria de Trump, encara podríem estar d’enhorabona, si en lloc de lamentar-nos i no fer res, ens plantem i diem que ja n’hi ha prou de suportar més trampejos de Trump, especialment en dos temes que ens afecten directament les butxaques: en el tema de l’OTAN i en el de les bases militars. El cas dels aranzels és una altra cosa, que porta de cap tot el món i que Trump pretén convertir en la seua més victoriosa operació d’assaltar a tothom amb amenaces i extorsions. Ja sabem que està sent un fracàs en general i que, de moment a Espanya no l’hauria d’afectar perquè l’Estat ha de ser tractat com tota la resta dels països europeus. Però el tema és molt cruel i arbitrari, amb tota mena d’errors i segurament Trump haurà de rectificar, però el meló s’ha obert. Devem confiar en el nostre ministre d’Economia, que sembla que ho fa molt bé i se’n reeixirà.

 

L’OTAN

En el tema de l’OTAN, la presència de Trump en la darrera reunió ha posat en evidència que l’objectiu de l’actual president nord-americà en les relacions amb l’organització és concreta de manera molt singular i expeditiva. Trump vol que els europeus paguem més i que renovem l’armament dels nostres exèrcits, de la següent manera i per les següents raons:

1r. Trump vol que paguem a escot les despeses del “tinglado otanista”, malgrat que possiblement està obsolet, a base que cada estat invertisca el 5% del seu PIB. Ell assegura que els americans paguen més que ningú i que tots nosaltres paguem poc o molt poc. Com no sé si és cert o no el que diu Trump, no ho comente, sols dic el que ell pretén, encara que tinc la sospita que no té raó.

2n. Trump vol que procedim a la renovació i modernització de l’armament dels exèrcits de tots els països membres de l’OTAN. Però, haurem de comprar els nous armaments precisament als EUA, perquè tenen les indústries armamentistes més importants del món, les quals indústries, per cert, donen suport a Trump, són trumpistes. Es preveu que el negoci de les armes es convertirà en més supermilionari que ho és ara, evidentment per als fabricants d’armes, que són amics de Trump i així tot cau en casa. Amèrica, primer, és l’objectiu d’aquest president, que té una clara vocació de fer de mercachifles, a més de president i alguns diuen que monarca dels seus súbdits…

Hem de recordar que l’OTAN es creà en plena guerra freda, per a defensar-se de la Unió Soviètica i del comunisme. Com ara ja no queda ni una cosa ni l’altra, el manteniment de l’OTAN ja no té aquell sentit. Tampoc ja no hi ha el Pacte de Varsòvia, que era la rèplica soviètica a l’OTAN. L’enemic dels països de l’OTAN, doncs, poden ser uns altres i en el cas dels antics aliats dels soviètics (Ucraïna, Polònia, els països bàltics, els caucasians, etc.) la major part s’han integrat a l’OTAN i sols queden fora Rússia, Bielorússia, alguns països menors i para de comptar. Total que la situació en general és la clàssica situació dels veïnatges, amb problemes menors reiteratius. De manera que, si Trump decidís marxar de l’OTAN, els Estats Units podrien acabar sent enemics nostres, segons li anàs la bola a Trump. De tota manera paga la pena pensar que una Europa lliure de qualsevol compromís amb els nord-americans podria cercar alguna aliança de pau i no de guerra amb altres actors: amb els mateixos russos (sense Putin), amb els espectaculars xinesos, amb algunes de les potències emergents o Brics+ (Brasil, Índia, Sud-àfrica, Indonèsia, Corea del Sud, Nigèria…).

En qualsevol cas, però el rearmament d’Europa s’hauria de fer amb una indústria armamentística europea, que hauria de prescindir de qualsevol component alié, amb el seu propi acer i les famoses terres rares d’Ucraïna, de les quals vol apropiar-se’n Trump per a “cobrar-se” els milions que els donà el president Biden…

La nova filosofia de les relacions internacionals, pel que fa a Trump, deixa de ser l’ajuda a fons perdut i passa a ser el negoci, el lucre. Com a partir d’ara tot es paga, Trump està apartant els EUA de tots els organismes d’ajuda i fins i tot dels organismes internacionals que Trump, en la seua absoluta ignorància, estime que no convenen als interessos dels Estats Units. En algun moment ja va dir d’abandonar l’OMS i no sé si ja ho ha fet; ja ha tret els EUA del pacte de París contra el canvi climàtic… En unes circumstàncies tan noves com perilloses, Europa s’ha de buscar les seues solucions i resoldre els mateixos problemes.

Tornant a la reunió de l’OTAN, semblava que tothom, excepte Espanya, acceptava la proposta de Trump del 5% del PIB, però Pedro Sánchez esgrimí la contraproposta que Espanya no faria la milionària inversió del 5% del PIB que exigeix Trump, perquè aquests diners els necessita Espanya per a destinar-los al benestar social i, per tant, Espanya sols destinarà el 2,1%. A Trump això li semblà un desacato a la seua superior i il·luminada decisió i tot seguit amenaçà que als espanyols ens anava a resultar molt cara la gosadia de Sánchez, perquè ens cobraria uns aranzels el doble que a tots els altres estats europeus, cosa que no és possible perquè els aranzels per a Europa els negocia Brussel·les en nom de tots els països i són iguals per a tots, amb algunes excepcions d’alguns productes puntuals. La sorpresa és que molt oportunament, el premier britànic vol adoptar el mateix sistema que Sánchez, pels mateixos motius, per a no buidar les partides destinades al benestar social. Se suposa que altres estats seguiran el mateix criteri de Sánchez. Tot açò ens hauria de fer pensar si ens convé eixir-nos-en de l’OTAN o continuar: en què guanyaríem més temps i diners?

 

Les bases militars

Per tota Europa hi ha bases americanes concretament a Espanya n’hi ha dues, cedides per Franco (Rota i Morón, les dues a Andalusia) i posteriorment les instal·lacions de Hoyo de Manzanares (Madrid) i la caserna general de Bétera, crec que per Felipe González. No tinc idea de si ens paguen res o poc per les instal·lacions ni sé si els americans paguen o no per tenir ací les seues bases i, per tant, no diré res sense preguntar, i no faré com fa Trump, però pense que com allò de les bases ho feu Franco, quan tot el món el tenia proscrit i ningú el reconeixia, cosa que pagàvem els ciutadans i ciutadanes, segurament Franco els regalaria les bases als ianquis, i per això ens donaven un got de llet i un tros de formatge als xiquets a les escoles… Que es reestudie, doncs, si s’ha de fer algun contracte nou, especialment si és que els ianquis estan ací de gorra i en tot açò d’anar cedint territoris propose que apliquem la profunda reflexió que feu una famosa folklòrica franquista; para ser puta i no ganà na, más vale ser honrà.

Què guanyem amb tenir les bases americanes? Aquesta és la qüestió.