La revista degana en valencià

Neocolonialisme energètic a La Ribera

Amb les grans i mitjanes centrals fotovoltaiques sumen ja unes 10 les que projecten a la Ribera, en una espècie de neocolonialisme energètic que ens converteix als que vivim en aquesta i altres comarques rurals en ostatges dels especuladors i les grans companyies, que exploten i consumixen cada volta més recursos i territori, en una espiral absolutament insostenible i a la qual ens oposem els ecologistes.

La megacentral que projecten ara entre Sumacàrcer i Navarrés, la Pfot-821 o “Valentia Edetanotum FV7”, s’endú la palma amb 125 Mw de potència pic, 4,4 milions de metres quadrats ocupats i una nova línia d’alta tensió aèria de 12.830 metres, més una altra subterrània de 127 m, sobre els termes municipals de Sumacàrcer, Navarrés, Antella, Cotes, Càrcer, Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló.

Nosaltres sempre hem volgut l’energia solar, però a escala humana, de forma descentralitzada i respectuosa amb el medi ambient, no les macrocentrals projectades ara, que degraden el paisatge, ens furten la terra i seguixen fent-nos vassalls de les grans companyies elèctriques o dels fons voltors. Qui anava a dir-nos, als que fa quaranta anys proposàvem l’energia solar com una de les grans solucions a la crisi ecològica, que hui hauríem d’oposar-nos a les faraòniques macrocentrals solars… I és que el gran capital és intrínsecament dolent, si no respecta a les persones menys encara al medi ambient, i no resulta estrany que faça mal a la Natura fins i tot amb l’energia solar, el motor de la vida.

En fi, hi ha moltes raons per a demanar als responsables polítics que deneguen la construcció de la Pfot-821, que prou fot, com pareix dir el seu nom. A continuació expliquem algunes i des d’ací animem a tots els ajuntaments i veïns afectats perquè presenten al·legacions contra aquest nou atemptat ecològic que volen perpetrar a la nostra benvolguda però mal cuidada comarca de la Ribera:

1. L’argument principal de les macrocentrals d’energies renovables és l’emergència climàtica, però això ve a ser una fal·làcia perquè el sector que més gasos d’efecte hivernacle emet actualment no és l’elèctric, que ja està descarbonitzat en un 68% a Espanya1, sinó el transport, totalment hipertrofiat i depenent del petroli, que suposa al voltant del 40% del consum final d’energia2. De manera que el més urgent i efectiu per al clima no és la generació elèctrica amb renovables sinó reduir el sector del transport, consumint productes locals, viatjant menys, reduint l’ús dels autos i passant-se al peu, la bici, el transport públic, limitant la velocitat màxima a 110 km/h o menys, etc., etc., tal com recomana ja fins i tot l’Agència Internacional de l’Energia3.


En general, i resumint, la solució és el decreixement i això no implica necessàriament viure pitjor; per exemple, si a la nostra ciutat circularen la meitat d’autos, això reduiria pràcticament a la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle i al mateix temps tindríem una ciutat molt menys contaminada, menys calorosa, menys sorollosa i molt més segura, saludable i apta per a les persones; certament perdrien els venedors d’autos i combustible (que podrien reconvertir-se, amb ajudes públiques, cap a altres activitats útils i respectuoses amb l’entorn i les persones), però tots guanyaríem en salut, seguretat, medi ambient, etc.


A més, urgix fer ja els canvis necessaris si volem evitar el desastre climàtic4 perquè els darrers informes dels científics del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic i del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient5 calculen que necessitem reduir a la meitat les emissions de gasos hivernacle durant esta dècada. Si no ho fem, després es dispararan fenòmens retroalimentats com la fusió dels gels (amb enfosquiment de la superfície terrestre i major absorció d’energia solar), de la tundra (amb alliberament de metà, gas de potent efecte hivernacle), l’acidificació dels oceans (amb desabsorció de CO2), etc., fenòmens que acceleraran de forma irreversible el calfament del clima…

2. En realitat potser no en fa falta cap macrocentral fotovoltaica perquè, com va afirmar la mateixa Directora General de l’IVACE7 basant-se en un estudi elaborat pel seu Departament, sols amb les cobertes existents podem instal·lar-ne fins a uns 18.000 Mw fotovoltaics, suficients per a autoabastir d’electricitat la CV. Eixa hauria de ser la prioritat de l’actual política energètica valenciana: cobrir-ne de plaques totes les cobertes i sòls degradats (i allò que apuntem en el punt 5).


3. L’actual política energètica sacrifica l’entorn rural i natural en benefici dels especuladors que sòls busquen subvencions i rendibilitat, deixant efímers i escassos beneficis als pobles afectats, i un greu impacte paisatgístic per a moltes dècades. En el cas concret de la macrocentral Pfot-821, potser ocuparà alguns treballadors de la zona durant la construcció, però aquesta no durarà més d’un any i després a penes quedarà algú, perquè automatitzaran la central per a maximitzar els beneficis dels inversors. En realitat, açò ve a ser una espècie de neocolonialisme energètic…
Abundant més en el caràcter especulatiu de la “Valentia Edetanotum FV7″ hem de dir que la inversió puja als 66 milions d’€, però, curiosament, l’empresa promotora sols declara 3.000 € de capital social, la qual cosa suggerix que en cas d’aconseguir l’aprovació del projecte a continuació segurament la vendran al millor postor o s’associaran amb alguna companyia elèctrica, fons d’inversió o banc, als quals òbviament sols els interessen els beneficis dineraris, i quan més ràpids millor.


4. A més esta política continua concentrant la producció d’energia en grans centrals i en poques mans, fent-nos als ciutadans vassalls depenent de milionaris avariciosos, especuladors, insensibles, corruptes, malfeiners i destructors mediambientals, que ens exploten al màxim als consumidors aprofitant qualsevol excusa, fins i tot la maleïda guerra d’Ucraïna. Açò resulta encara més greu en el cas de les energies renovables, que es caracteritzen precisament per ser difuses i repartides per tot el territori, de manera que centralitzar estes fonts d’energia no sols resulta immoral i antinatural sinó tècnicament inadequat, socialment desaconsellable i ecològicament un atemptat imperdonable i absolutament fora de lloc…


5. En tot cas, abans d’autoritzar cap macrocentral, cal aplicar bé els criteris científics, ecològics i econòmics i començar per l’estalvi i l’eficiència energètica, d’impacte ambiental zero, cost mínim i capaç d’estalviar molts diners a ciutadans, empreses i administració. El mateix IDAE té publicada la Guia de l’Energia6 on es donen recomanacions per a estalviar-ne i es calcula que, mantenint l’actual qualitat de vida, podem arribar a un estalvi d’entre el 20 i el 30% del total d’energia que consumim.
Açò coincidix amb el que déiem abans: anar a peu, en bici i en transport públic, consumir productes locals, reduir la velocitat màxima, utilitzar electrodomèstics de classe A+, etc., etc., ens permet estalviar molta energia (i diners), que procedix majoritàriament del petroli, i per tant això ajudaria molt més que qualsevol altra mesura a solucionar l’emergència climàtica, la crisi econòmica i d’altres problemes. Per exemple, el trànsit motoritzat provoca a Espanya uns 30.000 morts/any per la contaminació de les ciutats, altres 1.800 pels accidents de trànsit i moltíssims més malalts i ferits; en conseqüència, reduir-lo implicaria reduir la mortalitat i la morbiditat i millorar significativament la qualitat de vida de tots.

Després o paral·lelament a l’estalvi caldria instal·lar-ne plaques solars, perquè, al cap i a la fi, el sol és l’única font d’energia primària que tenim realment autòctona i de sobra, per això els ecologistes sempre ho hem proposat i practicat, de fet alguns/es tenim plaques solars instal·lades des de fa molts anys. Però sempre respectant el territori, instal·lant les plaques sobre teulades, terrasses i sòls ja molt degradats, com els aparcaments (a França ja és obligatori), autopistes, autovies, canals, etc.
I amb l’objectiu de descentralitzar i afavorir als habitants del territori cal prioritzar sempre l’autoconsum i les comunitats energètiques locals, encara escasses i sovint boicotejades per les grans companyies elèctriques, que compliquen i endarrereixen la connexió a la xarxa elèctrica. Als preus actuals de l’electricitat comercial les plaques solars s’amortitzen en 4 o 5 anys amb subvencions i sense elles en 8 o 10, i funcionen durant més de 30 anys, aportant quasi gratuïtament l’electricitat.

L’Administració hauria de donar exemple, instal·lant-ne plaques solars d’autoconsum en tots els edificis públics.

Finalment, quan s’hagen instal·lat totes les plaques solars possibles sobre sostres i sòls degradats, aleshores, si encara necessitem més energia, hauríem de vore on col·loquem la macrocentral i caldria fer-la amb criteris d’Agrivoltaica, és a dir, alçant les plaques i compatibilitzant-la amb els usos agrícoles del terreny perquè mantinga una cobertura verda aprofitable que absorbisca el CO2 i que no contamine amb fitotòxics.

6. Per altra banda, no és de raó aplicar ‘solucions’ a un problema destruint-ne d’altres solucions igual o millors, tal com ocorre en el cas de les macrocentralsfotovoltaiques que es volen fer damunt de camps o monts, eliminant així la vegetació existent, que absorbixel CO2 (principal gas hivernacle) i ajuda a frenar l’emergència climàtica, l’erosió i la desertificació, greus problemes ací. En aquest cas concret la central pretén ocupar 4.357.806 metres quadrats, una superfície molt més gran que la que ocupen junts els dos nuclis urbans dels pobles on volen instal·lar-la.

7. A més, aquesta macrocentralnecessita una nova línia d’alta tensió aèria de 220.000 volts i 12.830 metres, més una altra subterrània de 127 metres, que travessaran els termes municipals de Sumacàrcer, Navarrés, Antella, Cotes, Càrcer, Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló. Línia aèria que, junt amb les altres de les nombroses macrocentralsfotovoltaiques que es projecten a la Ribera, formaran una teranyina de cables per damunt de la comarca que afectarà greument a les aus grans que encara poblen o passen durant la migració pels nostres camps, riberes, barrancs i muntanyes, algunes de les quals estan protegides i en perill d’extinció.

8. Les dues Riberes atresoren 50 espais naturals municipals protegits, nombrosos monuments històrics i una rica cultura, gastronomia i festes, tot el qual suposa un gran atractiu per a desenvolupar el turisme rural i verd, i més ara que tindrem completes la Via Verda de l’Antic Trenet (Carcaixent-Tavernes), la Via Verda Ribera-Costera (Carcaixent-Manuel-Xàtiva) i el Camí del Xúquer (Cullera-Alzira-Sumacàrcer i més enllà). Però omplir la comarca de macrocentrals, torres i línies d’alta tensió degradarà molt el paisatge i reduirà el turisme rural i natural.
Resulta difícil de calcular el que pot suposar l’impacte econòmic, les pèrdues a futur, que implicaria aquesta macrocentral per al desenvolupament turístic de la comarca, però a la llarga poden ser superiors als 66 milions d’€ que invertiran en la instal·lació.

9. Finalment, no és just ni raonable situar les grans infraestructures energètiques lluny de les àrees de major consum, castigant encara més les zones poc poblades del territori en benefici de les gens sostenibles i molt desequilibrades grans urbs, a més de provocar majors pèrdues energètiques en el transport de l’electricitat. En definitiva, és un model de desenvolupament absolutament caduc, dolent i ineficient.

Per tot això La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció SOL·LICITEM:

1.Que no es considere d’utilitat pública la planta fotovoltaica Pfot-821, ja que obeïxa criteris purament lucratius i els promotors la projecten no perquè faça falta sinó per a obtindre subvencions i beneficis.
2. Que no s’autoritze estamacrocentral, ni les seues infraestructures d’evacuació, perquè no fa falta destrossar més camps ni muntanyes a la Comunitat Valenciana, perquè podem autoabastir-nos d’energia solar amb les teulades, terrasses i sòls ja degradats com aparcaments, autovies, autopistes, canals, etc., etc.
3. Que s’informe més i millor a la ciutadania sobre els beneficis de l’estalvi, l’eficiència energètica, l’energia solar i les ajudes existents, de manera que es fomenten molt més l’estalvi, l’eficiència, l’autoconsum i les comunitats energètiques locals.
4. Que es prioritze i aplique aviat l’estalvi, l’eficiència i l’autoconsum solar en tots els edificis i activitats de l’administració pública, tals com escoles, instituts, universitats, politècnics, centres de salut, hospitals, estacions, poliesportius, ajuntaments, etc., etc.
5. Que s’impedisca que les grans companyies puguen boicotejar l’autoconsum i les comunitats energètiques locals, que són part de les grans solucions al problema energètic.

  1. ree.es/sites/default/files/publication/2022/03/downloadable/Avance_ISE_2021.pdf (Al rebut elèctric es resumix al final i es pot calcular més fàcilment)
  2. idae.es/informacion-y-publicaciones/estudios-informes-y-estadisticas
  3. lavanguardia.com/motor/20220425/8142516/10-recomendaciones-ahorrar-combustible-aie-nbs.html
  4. rtve.es/noticias/20210821/antonio-turiel-csic-aumento-tres-grados-espana-habitable-norte/2162483.shtml
  5. unep.org/es/noticias-y-reportajes/comunicado-de-prensa/el-mundo-debe-reducir-las-emisiones-76-anual-en-la
  6. idae.es/uploads/documentos/documentos_11046_Guia_Practica_Energia_3_Ed.rev_y_actualizada_A2011_01c2c901.pdf
  7. Comunitats Energètiques Locals, DG IVACE: youtube.com/watch?v=Aq_RsHw8mQQ