Tens 0 productes a la teua cistella
El 27 de juliol farà 750 anys del traspàs del rei conqueridor, aquell que li atorgà personalitat pròpia al que ara convenim en anomenar “País Valencià” amb el seu desenvolupament legal, econòmic, social i fins i tot polític o almenys de relació entre senyors i vassalls d’aquella societat feudal del segle XIII.
Sembla que també hi ha coincidència entre els nostres medievalistes, que s’ha de continuar commemorant la figura del conqueridor, però des d’una perspectiva actual i crítica, sempre tenint en compte, d’una banda, quin va ser el destí dels vençuts, però també el valor que té el sorgiment dels pobles.
Segurament, convindrà continuar desmitificant la figura del conqueridor, però sobretot, el que cal fer és conéixer de quina manera va estar mitificat, entendre les raons perquè el van convertir en un mite i conservar els aspectes positius que puguen ser entesos per les persones que l’estudiem ara i ací.
La visió d’ara fa cent anys sobre Jaume I, no és la mateixa que la que tenim actualment, perquè s’han estudiat molts més aspectes de la seua figura i de les seues accions, que van donar com a conseqüència la realitat de hui, tamisada pel pas dels anys i el decurs de la història.
Fa ara 750 anys del seu traspàs, però, la seua petjada encara roman dempeus arreu la nostra geografia i el que ens convé fer ara mateix i amb projecció de futur, no és més que seguir el seu estel, continuar aprofundint amb els estudis de la seua figura com a legislador i honorar la part positiva de tot el que va fer, a més de celebrar i commemorar tot allò que considerem d’interés, per damunt de l’oblit institucional a què es veu sotmés, on la nostra Generalitat no ha estat capaç ni tan sols de produir cap logo amb motiu d’aquesta efemèride. Segurament han d’estar molt ocupats en guardar-li les espatlles al parroquià del Ventorro.
Igual se’ls acut fer baixar del monument de la plaça Numància, al rei conqueridor, el pròxim 9 d’octubre, per recollir les corones de llorer ben ornades de senyeres “blaveres” i acompanyades de l’himne que ens fa ofrenar “noves glòries a Espanya” quan hauria de respectar-se la seua lletra original “sota els plecs de la nostra senyera, tots a una veu, germans vingueu”.
