La revista degana en valencià

Ningú no es fa responsable

El Prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral del Vaticà, el Cardenal Michael Czerny, i Mons. Enric Benavent en la seua visita a Catarroja. Foto: Arxidiòcesi de València.

Hem patit a certes zones de la nostra Comunitat Valenciana una catàstrofe de dimensions grandíssimes. Em referisc a la DANA, a unes pluges com mai no havíem rebut en poques hores des de fa anys, a males infraestructures que perduren des de fa massa temps, i a una nefasta gestió per part de l’administració autonòmica i de l’estatal.

Potser el Govern autonòmic no va estar a l’altura de les circumstàncies, però tampoc no ho va estar el Govern estatal, així és que entre uns i altres, la casa per agranar.

I ací tenim encara les conseqüències del temporal i la falta de què els governants i els servidors de la cosa pública assumisquen la part de responsabilitat que a cadascú li correspon.

¿O és que de cas no hi ha responsables/culpables del que ha ocorregut?

Hi ha més de 200 morts, una xifra no escassa de desapareguts, moltes famílies totalment destrossades, sense vivenda, sense treball, sense haver rebut encara ni un euro per a poder refer les seues vides amb certa normalitat i amb dignitat.

Si hem de felicitar a algú és als milers de voluntàries i voluntaris que no han parat de llevar fang i runa dels pobles i ciutats afectades.

Els mateixos veïns han estat els primers rescatadors dels seus amics i  parents que, de sobte, es van veure aigua al coll, alguns van perdre la vida en l’intent i altres, afortunadament, es van poder salvar gràcies a Déu.

Des d’ací m’agradaria donar les gràcies al Papa Francesc, que no solament va pregar per nosaltres, sinó que va enviar un dels seus cardenals a visitar la zona zero. L’acompanyava el nostre arquebisbe Mons. Enric Benavent, que des del principi ha estat al peu del canó visitant les parròquies afectades, parlant amb els capellans i amb la gent dels pobles i  tractant d’animar als que ho havien perdut tot o quasi tot.

Foto: Arxidiòcesi de València.

Enmig de la tragèdia va brillar una llum, com sòl passar en circumstàncies com aquesta, no solament a terra nostra, sinó a moltes regions del món que pateixen greus calamitats, com ara les guerres, les catàstrofes naturals i humanes i les injustícies que cada dia sofreixen tantes i tantes persones, germans nostres que encara conserven la fe, l’esperança i una grandíssima solidaritat amb qui pateix.

Si a certes circumstàncies no podíem fer-los front perquè ja era massa tard, a altres no hem vist voluntat política ni humana de poder fer que els danys foren els menors possibles.

Tenia raó el botànic Cavanilles quan al segle XVIII va descriure la geografia de València i el seu regne, apuntant que alguns barrancs, rius, séquies i sequioles del nostre territori podrien causar-nos seriosos problemes més prompte que tard.

De riuades i pantanades els valencians en sabem prou

Pose per exemple la famosa riuada que va assolar la ciutat de València l’any 1957, així com la famosa pantanada de l’any 1982, quan la presa de Tous, literalment, va rebentar i ens va obligar a veure la realitat socio-geogràfica de la nostra terra de manera diferent a com la véiem.

Alguns encara parlen del “Levante feliz” i de la terra “de las flores, de la luz y del amor”, probablement serà perquè a ells no els ha tocat res, ni tan sols han visitat les zones afectades, ni volen veure la realitat tal com és en veritat.

Tot això ha servit i està servint encara per a augmentar els enfrontaments entre els polítics i entre els mateixos ciutadans, depenent del color amb el qual cadascú o cada grup social s’identifique.

Mala cosa si en compte de treballar totes i tots units i junts per a poder refer la vida de les famílies i dels pobles, ens dediquem a tirar-nos les culpes els uns als altres i ningú no assumeix humilment la seua part de responsabilitat enmig d’aquest caos.

En aquest cas, com en altres, les responsabilitats o culpabilitats no depenen solament d’una persona o d’un grup de persones o d’un sol factor, sinó de molts, de diverses persones i col·lectivitats que haurien de ser més sol·lícits a l’hora de vetllar per l’interés general de les persones, independentment del seu color o afiliació política.

Caldria recordar ara que Déu perdona sempre, l’home de vegades, però la natura no mai. Cal que treballem totes i tots junts i units, fent nostres els patiments dels qui s’han vist tan greument afectats per aquesta lamentable catàstrofe.

I preguem perquè mai no es repetisca.

Allò que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú.

Foto: Arxidiòcesi de València.