Tens 0 productes a la teua cistella
Vicent Boscà. Periodista
Anit, a Niça, a França, van morir moltes persones perquè algú ho havia decidit. No seria d’estranyar que finalment la xifra de morts superara el centenar. I és molt criminal l’atemptat. I és molt fotut que tu te’n vages amb la teua família a veure un castell de focs artificials i ja no tornes més. Són vides humanes destruïdes per la barbàrie. Però en aquest cas hi ha una sèrie d’elements que encara aporten una mica més de por a tota la societat occidental, no solament a la francesa. Perquè aquest atemptat també ens obliga a una sèrie de reflexions que no podem defugir i que, fins que no les afrontem com cal, els atemptats continuaran, també a occident, i serà quasi impossible buscar la forma d’aturar-los.
Una vida humana sempre és una vida humana. I estem acostumats ja, ja tenim la corfa de la sensibilitat adaptada a les morts però depén si són a Niça com anit o a altra part del món no «occidental». I aquesta és una de les greus errades que estem cometent. No dic jo que no siga «comprensible» aquesta doble vara de mesurar però mai no hauríem d’oblidar que igual de vida és la que segaren anit a una ciutat francesa molt turística que la de la persona que estava comprant al mercat de Bagdad, posem per cas.
Tornant a l’atemptat d’anit, el que realment eriçona la pell és veure la facilitat, la rapidesa, el poc cos econòmic i la dificultat que té poder evitar que una persona se’n puge a un gran camió i accelere contra una concentració humana. I encara podria haver estat pitjor si el camió hagués esclatat centenars de quilograms d’explosius, que hauria estat també possible. Com evitem que una persona puga robar un camió posar la primera marxa i portar cap a la mort a desenes de persones? Simplement és impossible. Perquè avui ha estat un camió però demà serà qualsevol altre sistema.
I nosaltres, mediterranis com som i amants de les grans concentracions festives, de segur que hem pensat què hauria passat a València, a Castelló, a Alacant…, si una nit de, o una mascletada de… Eriçona i esglaia, que és precisament el que persegueixen els terroristes: modificar el nostre sistema de vida, fer-nos pensar en la por.
Cal, per tant, una resposta tranquil·la de la societat i dels governs que no supose enviar avui o demà els avions a bombardejar no se sap quina zona on possiblement estan els dirigents terroristes. Hem de ser més intel·ligents perquè si fem això, si incrementem el nostre nivell d’odi i racisme, no farem més que el que ells volen. I ens guanyaran una altra batalla.
