La revista degana en valencià

No a les guerres!

Qualsevol persona sensata està contra les guerres, hi ha moltes raons: sols durant el passat segle XX les guerres provocaren uns 100 milions de morts al món (només la II Guerra Mundial 60), la majoria xiquets, dones, ancians, civils innocents i desarmats; i molts més ferits, malalts, famolencs i refugiats, amb seqüeles que patiren durant la resta de les seues vides. Així doncs, cadascuna de les víctimes és una raó irrefutable per a rebutjar les guerres i, dissortadament, en tenim centenars de milions.

(Per cert, pràcticament totes les víctimes sempre són gent de baix, treballadors i famílies, però els qui provoquen les guerres són els de dalt. Si estos i els seus fills anaren els primers al front, a primera línia, segurament s’ho pensarien millor i no provocarien tantes guerres!)

I aquest segle XXI, amb tanta modernitat, globalització, IA i altres històries, encara anem pel mateix camí, amb desenes de guerres, milions de morts i moltíssims més damnificats i refugiats que han hagut de fugir dels seus països per a evitar ser massacrats o morir de fam. La més perillosa hui segurament és la guerra d’Ucraïna, que va començar fa un any i no s’acaba perquè és un grandíssim negoci per als mercaders d’armaments, petroli, gas, banca, especuladors, corruptes, etc.; tant és així que fins i tot volen ampliar-la i exportar-la a l’orient, enfrontant a Taiwan i la Xina, i també a les dues Corees.

És una guerra on no hi ha bons i on han matat ja centenars de milers d’ucraïnesos i russos, dos pobles veïns i germans. Que de rebot està arruïnant-nos als europeus amb unes despeses militars creixents per a enviar armes i més armes a aquell escorxador humà (diners que necessitem per als serveis públics, les pensions, les beques, etc.) i amb les pujades de preus que els grans comerços han desencadenat per a lucrar-se també.

Una guerra que servix d’excusa per a deixar en segon o tercer plànol l’emergència climàtica, de la qual els de dalt mai han volgut saber res i ara menys, malgrat la gravetat del problema i el poc de temps que ens queda. Perquè després de 43 anys d’infructuoses reunions internacionals, segons els científics de l’IPCC i el PNUMA, sols tenim esta dècada per a reduir a la meitat els gasos d’efecte hivernacle i els combustibles fòssils que els generen, i parar ja la destrucció mediambiental. Si no ho fem, el món no s’acabarà, però el clima entrarà en una fase retroalimentada de calfament accelerat i irreversible.

Una guerra que amb l’escalada bèl·lica fa cada dia més probable la conflagració general, fins i tot amb míssils nuclears, la qual cosa arrasaria el món, especialment Europa, que seria l’epicentre. La setmana passada Stoltenberg, cap de l’OTAN, va dir que “No hi ha opcions lliures de risc per a l’ajuda militar a Ucraïna. Però per a l’OTAN, la victòria de Putin és més perillosa que l’escalada del conflicte”, i que cal enviar més armes a Zelenski; Borrell, el cap de la “diplomàcia” europea, ha reiterat que “la guerra d’Ucraïna haurà de resoldre’s en el camp de batalla” i Biden, a més de fomentar el conflicte i enviar infinitat d’armes, ordenà dinamitar el Nord Stream per a impedir que Europa (sobretot Alemanya) comprara gas barat a Rússia. Per l’altra banda, Putin ha enviat vaixells amb armes nuclears al Mar Bàltic i Kadirov, cap de Txetxènia i aliat de Putin, proposa envair l’Alemanya de l’Est…

Sembla que vivim en el món d’Orwell, amb la UE arrossegada al conflicte i comprant armes amb els diners del Fons Europeu de la Pau, amb tots els grans mitjans informatius, incloent-hi els públics (en realitat governamentals, no públics), tancant files baix les órdens del poder, ací i allà, censurant cada bàndol la informació de l’altre. Òbviament, no hi ha bons en aquesta guerra (com no siguen els objectors o desertors) i, si els deixem fer, els grans líders són capaços de desencadenar la III i última Guerra Mundial.

Per tot això, durant estos dies hi ha mobilitzacions per tota Europa i també a moltes ciutats d’Espanya, on els ciutadans conscients eixirem als carrers per a exigir
ALTO EL FOC, NEGOCIACIÓ JA!
A Alzira el divendres 24, a les 19 h, a la Plaça Major. A València el dissabte 25, a les 17 h, a la plaça de l’Ajuntament. I en la resta de ciutats, pots vore-ho ací.
Si tu també rebutges les guerres i vols que pare ja la massacre d’Ucraïna, la ruïna d’Europa i el perill d’una III Guerra Mundial, compartix aquestes convocatòries per les xarxes socials i vine a les manifestacions. Perquè quan els governs no defensen la pau i el benestar, els pobles hem d’eixir al carrer a reivindicar-ho, per la nostra pròpia supervivència!