No a l’ampliació del port

Foto: L’incert horitzó de grues del port de València, cap al sud de la ciutat.

En general, acostume a triar títols menys directes, però en aquesta ocasió s’imposa una certa contundència verbal. L’ampliació del port de València, ratificada i celebrada per tots els governs implicats (incloent-hi «el més progressista de la història», presidit per Pedro Sánchez), és una aberració des de tots els punts de vista. Són tantes les persones qualificades que han advertit dels seus efectes negatius que sembla ociós insistir-hi des de les pàgines de saó. Els lectors de la revista, supose, deuen compartir la impressió que una iniciativa així respon a un model d’economia extractiva incompatible amb qualsevol intent de transformació que done resposta a l’emergència climàtica.

No es tracta, tan sols, del risc de desaparició de l’ecosistema de l’Albufera i de la quasi segura aniquilació de les platges del sud de València, sinó sobretot de seguir confiant en un tipus d’activitat que ens condueix, d’una manera lenta però inexorable, a la catàstrofe col·lectiva. El turisme de masses, el transport de mercaderies en grans vaixells, la deslocalització industrial, l’esgotament dels combustibles fòssils i la dificultat d’habilitar alternatives reals a mitjan termini… Tot resulta tan revelador que només podem pensar que els promotors d’aquesta idea tenen un sentit molt limitat del valor de la vida futura. La magnitud de l’operació, sens dubte, contribuirà a augmentar la riquesa d’unes quantes empreses i persones; per descomptat, generarà llocs de treball, que arribat el moment de la solsida, els sindicats defensaran amb fermesa, en un gest d’heroïcitat inútil que, per desgràcia, ja hem contemplat massa vegades.

S’imposa una reacció civil que vaja més enllà de les còmodes declaracions que, persones com ara jo, podem esbravar per escrit. Per això, em pareix admirable el treball de la comissió que lluita contra l’ampliació, una entitat que mereix el nostre suport cívic i material. En València tenim una memòria recent de moviments que han aconseguit grans victòries per a la ciutat, nascuts de la societat civil: la preservació del Saler, la conversió de l’antic llit del Túria en un parc urbà, la possible ampliació del Botànic, la fràgil salvaguarda del Cabanyal… Però també hem de ser conscients que unes altres plataformes i entitats no han tingut el mateix èxit, com ara la que es va oposar a la desgraciada ampliació de la ZAL, un projecte germà del que a hores d’ara està en joc. En aquests casos, els equilibris de forces estan molt descompensats. I, tanmateix, cal perseverar. Ací i allà s’encenen espurnes d’esperança, es formen col·lectius, s’assagen experiències alternatives que, en diferents escales, acaben sent transformadores. Les petites victòries ciutadanes no es poden menysprear mai, perquè de tant en tant, contra pronòstic, són el full de ruta dels canvis més profunds.

Revista número 501. Abril 2024.