Tens 0 productes a la teua cistella
Josep Vicent Boira. Secretari autonòmic de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la GVA
El tema del Corredor Mediterrani s’ha de situar en un debat major que afecta el model territorial i les infraestructures a Espanya. El tradicional model vigent, radial i centralitzador, s’ha de canviar. I s’ha de fer des d’una nova perspectiva en què la dimensió territorial estiga present cada vegada amb més força. El Corredor Mediterrani és una infraestructura associada al territori real, que el serveix i se’n serveix. Aquesta realitat, no la poden assumir totes les obres públiques relacionades amb el transport fetes a Espanya en el darrer quart de segle. A l’Estat espanyol s’hauria d’abandonar un discurs amorf, abstracte i simplista sobre les infraestructures i s’hauria de desagregar aquest gran concepte –que es fa servir tantes vegades de manera triomfalista pels successius governs centrals i que té l’AVE com a emblema– en sectors i modus de transport concrets, analitzant el seu autèntic impacte sobre el territori amb criteris d’eficàcia i de comparació amb altres països de la Unió Europea: no és presentable que avui, per exemple, només el 4 % de les mercaderies circulen en tren per Espanya, quan en altres països de la UE ho fa el 40 o 50 %. Per això, s’hauria de dissenyar un pla inversions en infraestructures al servei no sols d’una economia basada en el consum i els serveis (model actual que explica, en part, la massiva inversió en alta velocitat a Espanya, pròxima al 73 % de tots els diners invertits en ferrocarril el 2015), sinó del suport decidit als sectors exportadors i comercials, com ara la manufactura (ceràmica, automòbil, maquinària…) i l’agroalimentació.
El Corredor Mediterrani compleix, amb escreix, aquestes condicions. Perquè les infraestructures de futur seran aquelles que estiguen associades als processos territorials propis i a les dinàmiques de les tendències globals. En aquest sentit, podem citar les paraules de la responsable de subministrament de productes de Fujitsu, Vera Schneevoigt (El Mundo, 22 de novembre de 2015), en assenyalar que el canvi de tendència en la divisió internacional de la manufactura fa pensar en una major proximitat de les fàbriques als clients, proximitat que representa un millor coneixement i una major capacitat d’adaptar la producció a les seues necessitats, a més de reduir costos i temps de transport. Aquesta tendència apunta que no només la fabricació s’acostarà al punt de consum, sinó que es muntarà sobre cadenes de subministraments regionals a mida. Així, podem assistir a una xarxa global de moltes cadenes de subministraments locals, de manera que la major part de productes es produiran o s’engalzaran a la mateixa regió geogràfica on es venen. Aquesta tendència, si la sabem aprofitar, dóna noves oportunitats al Corredor Mediterrani i a les economies exportadores i manufactureres valencianes.
Espanya hauria de reconèixer que la península Ibèrica té un caràcter perifèric respecte de la resta d’Europa (caràcter perifèric en relació al mapa de la UE, que és el que importa, no al mapa espanyol radial que tradicionalment ha estat emprat!) i que per tant el Ministeri de Foment hauria d’incentivar polítiques que reduïsquen l’impacte d’aquesta condició i que, per contra, augmenten la integració territorial amb la resta del territori europeu. En aquest sentit, el Corredor Mediterrani compleix les condicions d’una infraestructura ideal perquè forma part de la xarxa transeuropea, atorga un major protagonisme al sistema portuari mediterrani, elimina l’insuportable mapa radial de les infraestructures espanyoles, ajuda a una major vertebració territorial de les terres per on passa i s’homologa plenament amb als estàndards tècnics europeus en matèria ferroviària (amplada de via, gàlib, mida dels trens fins a 750 metres, estacions i zones operatives…).
Espanya ha de canviar la seua concepció de les infraestructures. També en aquest tema necessitem una segona Transició. Hi va la seua vida econòmica i social i el seu futur. Senzillament, fóra suïcida no fer-ho.
Article publicat al nº 412, corresponent a febrer de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar
