«No és que no!»

29/01/2022

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sentencià amb aquesta frase dirigida al líder conservador Mariano Rajoy el que seria l’eix central de la seua política als anys 2015 i 2016 quan aquest li proposà una «gran coalición». I afegí: «¿Qué parte del no, no ha entendido, Rajoy?». Doncs bé, anys després aquell «No és que no!», la rotunda afirmació que va fer quan assumí la secretaria general del PSOE («Lo primero que hará el PSOE seráderogar la reforma laboral de Rajoy para recuperar los derechos de los trabajadores») i les reiterades declaracions seues i dels membres del seu gabinet, són ara una modificació parcial de la reforma laboral del 2010. Són el maquillatge d’una reforma que «consolida el model laboral actual», segons la CEOE i la FAES, fundació presidida ‒cal recordar-ho‒ per José María Aznar.

En poc temps, els partits que formen part del govern espanyol han passat de subscriure els acords de legislatura, parlamentaris o governamentals de derogar la reforma laboral a assumir que no era viable anar més enllà del text pactat amb la CEOE, la patronal espanyola que va aplaudir la reforma imposada pel PP i els dos “agents socials”. La ciutadania ha assistit, doncs, a un acte de transformisme polític pel qual es passa de defensar amb vehemència i valentia la necessària derogació de la reforma laboral, per garantir realment els drets de la classe treballadora, a subscriure una modificació parcial d’aquesta, que és valorada com un acord històric.

Potser aquest siga el motiu pel qual un dels estudis publicat per un conegut mitjà de comunicació conclou que el 75% de la població considera que el govern ha incomplert la seua promesa de derogar la reforma laboral del PP, i un 68,2% creu que la reforma no ajudarà a combatre ni la temporalitat ni la precarietat en l’ocupació. Encara més, una part important dels socis de l’acord d’investidura no veuen amb bons ulls el Reial decret llei presentat perquè siga convalidat en el Congrés. En aquest sentit, ERC, BNG, EH Bildu i CUP han fet pública una declaració en quèdemanen al govern espanyol que incloga 7 propostes per poder votar a favor la reforma. Altres socis també han fet declaracions o propostes similars i demanen la tramitació de la reforma laboral com a Projecte de Llei per facilitar el diàleg, la negociació i la seua modificació en la tramitació parlamentària.

La totalitat del moviment sindical, a excepció dels signants, s’ha pronunciat contra aquesta nova reforma i reclama el compliment dels compromisos adquirits en les campanyes i programes electorals de l’actual govern. És la veu que en la passada dècada ressonava en places i carrers contra les polítiques d’austeritat: «No a la reforma laboral injusta, ineficaç i inútil», «Així no». Van ser unes mobilitzacions que són patrimoni de totes i tots, tant de les organitzacions convocants com de les persones que hi participaren. Ara, el 2022 encetat, tornem a dir «Així no», que aquesta no és la reforma per la qual es feren vagues generals i sectorials, concentracions, manifestacions, marxes o tancaments. Llavors ho teníem clar i ara, també: cal desmuntar íntegrament l’arquitectura laboral imposada pels governs anteriors, fet que passa per la derogació total de les reformes laborals, que cal recuperar drets i conquerir-ne de nous. Això és el que el moviment sindical i el moviment popular ha defensat en totes les seues lluites; no és cap altra cosa. Com va dir Maria Cambrils, «no volem pietat, sinó justícia». Volem justícia, reparació dels drets laborals i capgirar un model laboral que es troba lluny dels interessos de la classe treballadora, perquè com deia l’Ovidi: «Conscients de l’explotació, ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer»

El dia 3 de febrer, el govern espanyol té l’ocasió d’obrir les alberedes, de dir novament que no és no. Que s’ha de convéncerque modificar no és derogar. Que s’han d’escoltar i acceptar les propostes dels socis d’investidura, del moviment sindical de classe que exigeix anar més enllà. Que caldrà tocar punts i comes de la reforma laboral que se’ns presenta. Que cal pensar en els milions de persones que van lluitar contra les polítiques antisocials i que clamaven un canvi real, que van creure i creuen que toca posar fi a dècades de retrocessos i atacs als drets de les treballadores i treballadors, de la majoria de la població. Que cal aprofitar que ara sí que es pot.