Tens 0 productes a la teua cistella
Jesús Alba Fernández, Universitat Politècnica de València
L’alimentació saludable, la roba adequada, el control de l’ús de les tecnologies, la protecció front a l’agressió solar. Les mares i els pares sempre estem preocupats per les nostres xiquetes i els nostres xiquets. Malgrat això, encara hi ha enemics invisibles, com el soroll, del que no som tant conscients. Això fa que no pensem en les seues conseqüències. Però sí hi han.
Recentment, l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA) ha publicat un informe que adverteix que més de 500 000 xiquets i xiquetes a Europa presenten dificultats de lectura a causa del soroll del transport (cotxes, trens i avions) i que al voltant de 60 000 mostren problemes de comportament relacionats amb aquesta exposició contínua al soroll.
A Espanya són prop de 80 000 en l’afectació lectora i 9 000 en el comportament, sobretot en entorn urbans i a causa del trànsit rodat, majoritàriament. Les xifres, realment, són majors, ja que sols s’ha estudiat una part de les infraestructures europees.
Aprendre a llegir amb soroll… i també a comportar-se
Per què el soroll ambiental afecta a la capacitat lectora? Llegir és una activitat que necessita mantindre l’atenció, entendre, recordar i no perdre el fil. Si el soroll és constant provoca que la xiqueta o el xiquet es distraga i haja de tornar a començar. Això genera també un sobreesforç al seu cervell. Si a més parlem d’infants molt menuts, és necessari que distingeixen bé els sons per consolidar el vocabulari i la comprensió.
Però com afecta el soroll els infants va més enllà del seu aprenentatge, com ha demostrat l’estudi europeu. En quin sentit està afectant el comportament de xiquets i xiquetes? No estem parlant de que siguen uns “maleducats”. Es tracta de la resposta del cos en un ambient hostil. Un entorn sorollós genera inquietud, dificultat per estar quiet, i manté al cos en un estat d’alerta constant, que fa més complicat seguir normes o concentrar-se. S’ha de tindre clar que la xiqueta o el xiquet no són el problema, és l’ambient, és l’entorn i la resposta natural del cos.
De fet, hi ha diferències entre el que passa a les ciutats i al entorns rurals. A les ciutats, segons l’Informe SICA o de Població Expuesta, entre 40 % i 60 % dels centres educatius estan prop de carreteres, vies de tren o rutes d’avions. Aules amb finestres tancades tot el dia, mestres que han d’alçar la veu, xiquets i xiquetes que es distreuen amb cada camió o moto i patis envoltats de soroll de trànsit formen part del dia a dia. En els pobles menuts o zones menys transitades l’exposició és menor. Hi ha més espais de calma i l’impacte global és més baix.
Centres escolars: on està el límit de decibels?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) comença a considerar ja als anys 80 que el soroll és un factor de risc per a la salut, sobretot per a població vulnerable. En la seua primera guia sobre el soroll comunitari ja deixava clar que les xiquetes i els xiquets són un grup especialment vulnerable al soroll i que pot afectar a la comprensió de la parla, l’aprenentatge i el rendiment escolar.
És a partir dels 90 quan la OMS realitza estudis en entorns escolars situats prop d’aeroports i grans infraestructures de transports i troba la primera evidència: els xiquets i xiquetes que estudien en entorns sorollosos aprenen més lentament.
Més avant, estudis finançats per la UE demostren que a major dosis de soroll pitjor lectura. A més, es demostra que afecta al benestar psicològic de les xiquetes i els xiquets. Estem parlant de pèrdua d’atenció, de falta de comprensió i de problemes en la conducta.
En alguns casos es parla de 85 dB(A) de soroll en centres escolars. L’OMS qualifica de perillós eixe valor. Tant que en un lloc de treball, per protecció de la salut dels treballadors i treballadores, haurien de portar protectors auditius. Ara, podríem imaginar als nostres xiquets i xiquetes en classe amb eixos protectors per la seua salut?
Quines coses es podrien fer
L’informe de la EEA també planteja accions a fer, ja que aquest problema, a diferència d’altres, sí és evitable. Es poden prendre mesures a l’entorn: reduir la velocitat del trànsit prop d’escoles, col·locar pantalles acústiques o vegetació, millorar l’asfalt o allunyar les rutes de pas intens de vehicles dels centres educatius.
Altra opció són millores als col·legis: augmentar l’aïllament acústic, reubicar aules més sensibles, protegir els patis escolars o introduir criteris acústics en reformes i noves escoles.
També les associacions com les AMPA són clau. Les famílies han de posar el problema sobre la taula i deixar clar que està en joc la salut i l’educació de les nostres filles i els nostres fills.
La conscienciació també és important. De fet, des de la Sociedad Española de Acústica (SEA) es fa una campanya al voltant del Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll, que enguany és el 29 d’abril. El lema Viu sense soroll, viu millor parla de protegir els xiquets i les xiquetes, el seu aprenentatge, el seu benestar emocional i les seues oportunitats de futur.
En el meu cas, jo fa temps que tinc clar que “soc de poble” i sent les oronetes i pardals piular quan porte els xiquets al cole.
Jesús Alba Fernández, Catedrático de Física aplicada especializado en Acústica, Universitat Politècnica de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
