10/01/2022
Després diu la gent que tenim el món desbaratat i ¿com no l’anem a tenir amb el guirigall de xifres i dates, fets i celebracions existents? Des del segle XVI que vivim en una altra Era per decret llei i mitjançant un advertiment que es prestava ben poc a la broma: “Inter gravisimas”. Una Era que a més comportava adherida, un nou calendari que comptava el temps en substitució del calendari Julià, utilitzat des que Juli Cèsar l’instaurarà l’any 46 abans de Crist.
L’any nou xinés, territori que abraça més de mil milions de persones, se celebra entre el 21 de gener i el 21 de febrer i fluctua, segons les fases lunars. Per la seua banda, els jueus celebren el “Roix ha-Xanà”, una festa que commemora el començament de l’any i la creació del món per part de Déu i que celebren tots els jueus siguen ortodoxos, reformats siguen conservadors.
El calendari hebreu comença, segons la Bíblia, amb la gènesi del món, que succeí, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de setembre de 3760 aC (segons l’era cristiana), data equivalent al dia 1 del mes de Tixrí de l’any 1. D’aquesta manera, l’any gregorià de 2023 equival a l’any hebreu de 5783. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2023 + 3760 = 5783).
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l’Hègira és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
El dia comença amb la posta del sol, i el mes comença uns dos dies després de la lluna nova, quan comença a veure’s el creixent. El primer dia de la setmana (per als musulmans) és el diumenge. Així doncs, segons els comptes, el món musulmà viurà enguany l’any 1401.
A totes aquestes mesures temporals, cal afegir els calendaris solars egipcis, el calendari lunar estricte i el calendari lunisolar, seguit per cultures agrícoles de Sud-amèrica i algunes tribus nòmades d’arreu el Planeta.
Però encara hi ha més. Hi ha el calendari budista seguit a Cambodja, Laos, Tailàndia i Birmània, que comença el 3 de febrer. Però els tibetans ho celebren el 18 de febrer i alguns altres pobles orientals esperen a celebrar-lo fins al 2 d’abril. Tots ells, encetaran el seu 2.566 des del naixement de Buda.
Per a acabar-ho de rematar, trobem el calendari hindú, suma de diversos calendaris regionals de l’Índia que es comporten de diferent manera entre si, ja que els hi ha astronòmics, solars, lunars i calculats.
No rematarem aquest article informatiu, sense fer menció al calendari persa o calendari iranià, mesura de temps que comença el 21 de març. Segons aquest calendari, els pobles d’aquesta regió del Planeta, viuran enguany el seu any 1402.
Ja s’hi veu, com no estem sols i com la pluralitat del Planeta no hauria d’haver estat esclafada segons una ordre ben expeditiva d’Inter Gravisimas, perquè hi ha parts del món que viuen dins el segle XV, d’altres en el segle XXI, uns tercers en el segle LVIII i uns quarts en el segle XXVI. En la diversitat està la pluralitat; homogeneïtzar, sempre suposa colonitzar.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)