La revista degana en valencià

No únicament són problemes laborals de la joventut

31/03/2021

En l’actualitat, la joventut ix bastant malparada des d’una perspectiva laboral. Això passa arreu de la Unió Europea, però al País Valencià i al conjunt de l’Estat espanyol de manera molt més intensa. El gràfic adjuntat, tot i recollir sols un dels indicadors dels resultats assolits al mercat laboral, ho mostra ben clarament: la major part de la joventut no té accés a una oportunitat laboral. Sols 8 de cada 100 joves entre 16 i 19 anys té un treball remunerat (92 no en tenen). Una dada que creix a mesura que avancem en trams d’edat: 37 (en el tram de 20 a 24), 61 (en el de 25 a 29) i 71 (en el de 30 a 34). Per tant, per davall dels 30, i especialment dels 25, la situació és ben complicada. I el problema s’amplifica quan apreciem que aquest drama s’acompanya d’uns nivells de precarietat laboral molt superiores a la mitjana en el cas de les poques i els pocs joves que tenen la fortuna d’accedir a una ocupació: treball irregular (com ara sense contracte o amb una categoria professional inferior a la real), beques que encobreixen relacions laborals, treballs a temps parcial sovint involuntaris (per no trobar-ne a temps complet), contractes temporals i de curta durada, remuneracions reduïdes o treballs on no s’aprofiten les qualificacions assolides en la formació, en són alguns dels exemples.

Els qui ja estem en fases posteriors del cicle vital, podem fer un esforç d’empatia per adonar-nos dels greus impactes individuals que la situació descrita comporta. Qui no té un treball decent, no té l’oportunitat d’independitzar-se de casa dels seus pares, de manera que a aquestes persones els resulta força complicat completar satisfactòriament el procés de maduració en el seu territori. Al seu torn, el deteriorament de la situació laboral en moments de crisi com l’actual provoca no poques interrupcions d’aquest procés seguit pel jovent, amb el necessari retorn a casa dels seus ascendents, i això sols quan aquests últims s’ho poden permetre. En altres casos, la manca d’ocupació empenta una part de la població jove a l’emigració forçada per motius econòmics, per cercar oportunitats laborals en altres indrets. Ara bé, a més del colp que individualment rep una bona part de la nostra joventut, cal afegir un impacte negatiu més global. I això perquè després d’haver fet un esforç important com a societat en criar i socialitzar (en un sentit ampli) una nova generació, no té cap trellat que tanquem les portes a la possibilitat de completar el seu procés de maduració al nostre país. Aquesta nova generació és la que ha de prendre el relleu i assumir el principal protagonisme a l’hora d’afrontar els reptes socioeconòmics que tenim al davant.

Així doncs, ja siga per solidaritat amb un col·lectiu maltractat, o bé per egoisme, cal diagnosticar la causa del problema i dissenyar un pla per fer-hi front. En aquest marc, són de gran valor estudis com l’informe Jóvenes y Mercado de Trabajo en España, que fa uns mesos va aprovar i publicar el Consejo Económico y Social estatal. Un informe en què, a més a més de l’anàlisi de la situació, es dedica un capítol a les polítiques amb les quals afrontar aquest repte. La solució no és pas senzilla, ja que per començar tenim el problema de l’escassa capacitat general de creació d’oportunitats laborals: la taxa d’ocupació global al País Valencià (per a la població entre 16 i 64 anys) és 14 punts inferior que a l’Euro Àrea. Per tant, cal començar per atacar aquestes mancances estructurals, però alhora també haurem de millorar les polítiques específiques per a la joventut, i fer-ho amb participació dels distints nivells de govern, des de la Unió Europea fins les entitats locals. Al seu torn, la joventut hauria de participar activament en el disseny de l’estratègia; segur que resulta força enriquidor, per a la política i per al conjunt de la societat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top