Entrevista a Noèlia Puertes i Anna Puertes

Qualsevol lloc és bo per a entrevistar una persona, o dues. Però mai no ho havíem fet en un carrer de pilota; millor encara, al vestidor d’un carrer de pilota, en concret el de Beniparrell. Però pagava la pena si les protagonistes són dues xiques joves que juguen a pilota, en concret a raspall. En parlar amb elles, notes la seua joventut, el seu ímpetu i la seua satisfacció, i fins i tot un poquet d’orgullet per ser jugadores de pilota i ser campiones autonòmiques, amb un futur, amb tot un futur al davant. En silenci i ben orgullós, el seu entrenador escolta les paraules de les seues esportistes.

–Per què jugueu a pilota?

–Noèlia: Ací a Beniparrell sempre hi ha hagut molta afició a la pilota. El carrer està des de fa temps i ací sempre s’ha jugat a galotxa. Mon tio és pilotari i porta molt de temps jugant, i nosaltres des de xicotetes ho prenguérem afició.

–Anna: Jo vaig començar als nou anys, i recorde que preguntava per què no podia jugar amb les xiques. Hi havia xiques, però eren majors que jo i vaig començar jugant amb els xics, però al cap de dos o tres anys m’incorporí amb elles.

–N.: Clar, al principi jugaven els xiquets, i de xiquetes no n’hi havia pràcticament. Un any Carlos, que és el monitor de l’escola des de fa molts anys, va proposar fer una partida d’exhibició de raspall de dones. I com que ens agradà molt, vam començar a entrenar ací. Anna no podia perquè encara era xicoteta, però quan es va fer més gran ja va poder entrenar amb nosaltres.

–Per tant, en certa mesura ve per tradició familiar?

–A.: Sí; nosaltres coneixem la pilota des de ben menudes, i hem anat a veure moltes partides.

–I per què raspall?

–N.: A priori, perquè és un joc més fàcil, requereix menys tècnica i, personalment, m’agrada més.

–A.: Jo també he jugat a galotxa amb els xics, perquè no hi ha lliga femenina. Però és cert que per a les xiques és més difícil passar una corda que està al mig del carrer, i és més fàcil el raspall.

–La vostra família vos va donar suport?

–N.: La nostra família? Clar! Des de sempre. Com sempre han estat ficats en la pilota, han vist que és un esport sa i ens han animat a continuar endavant.

–A.: I a més, també ens han ajudat perquè han vist que ens agradava molt.

–I quan eixiu i dieu que jugueu a pilota, se sorprén la gent?

–N.: Els amics d’ací ja ens coneixen des de sempre, però quan vaig arribar a la universitat i vaig dir que jugava a pilota no s’ho creien, i em deien que era l’única xica que coneixien que hi jugava. La gent s’estranya, i a vegades em pregunten què tal les partides, però sense prendre’s seriosament el que faig; com una anècdota.

–Vosaltres tracteu amb normalitat la vostra situació, però no és molt usual, perquè esteu en un món d’homes…

–A.: Ara ja hi ha moltes xiques, però la pilota sempre ha sigut d’homes, sí.

–Perquè, com està organitzada la pilota femenina?

–A.: Hi ha tres categories: de trios, de parelles i individual.

–N.: Les xiques estem en el raspall, i hi ha un campionat de raspall femení. El de trios és de març a juny, ara estem en el de parelles (que comença al setembre i acaba al desembre), i depenent dels equips es fan diverses categories.

–Per tant, esteu federades?

–N.: Sí, els campionats que juguem són de la Federació.

–I en alguna ocasió heu jugat a trios sent-ne dues solament?

–A.: Sí, perquè ací no s’han format per a primera. Les primeres van més ràpides, i de moment no hi ha cap xiqueta…

–I per zones del país, on s’hi juga més?

–A.: A Beniarbeig, Borbotó, Tavernes, Meliana…

–Jugueu amb pilotes de plàstic. Teniu por de la vaqueta?

–N.: No en tenim por, però des del primer moment s’ha dit de plàstic i no han dit res de vaqueta.

–Sou campiones autonòmiques. Com porteu això de ser germanes i jugar juntes?

–N.: Tot queda en casa! [rialles]. En ma casa sempre parlem de les partides. La pilota hi està molt present.

–A.: A més, hi ha més confiança a l’hora de jugar, i podem dir-nos les coses que pensem que tal volta a una altra persona no diríem.

–Els vostres pares van a les partides?

–N.: Sí. Ells no ens diuen res, perquè saben que nosaltres fem el que podem i el que sabem. No ens exigeixen molt més, perquè saben perfectament l’esforç que dediquem a la pilota.

–I quin és el proper objectiu que vos marqueu?

–A.: Hem de mantindre el nivell actual i ara intentar arribar a la final de parelles que estem jugant.

–En el món de la pilota, sabeu si en altres parts de l’Estat hi ha presència de les dones?

–N.: Al País Basc també es juga molt a pilota, però les dones juguen al frontó. De totes maneres, pense que encara allà hi ha menys dones que ací.

–Darrere de la pilota hi ha un negoci d’apostes. Això arriba a la pilota femenina?

–A.: No, perquè no hi ha un món professional i no et paguen per fer una partida, sinó que és el campionat que tu jugues per al poble.

–I creieu que algú dia arribarà la professionalització?

–N.: A mi m’agradaria molt. Crec que a tothom que comença a practicar un esport des de xicotet, si realment l’apassiona, vol professionalitzar-se. Jo estic estudiant Química perquè sé que no puc dedicar-me a la pilota.

–Què falta perquè es normalitze el fet que la dona jugue a pilota?

–N.: Ara s’està potenciant molt des de les escoles. S’hauria de promoure més per tal que no es veja com un esport d’homes, que no siga estrany que una dona jugue a pilota.

–A.: Per exemple, jo en el poble ja he sentit una xiqueta dir: «Jo de major vull ser com Anna!». Ens veuen jugar i ens veuen com un referent, per això el nostre exemple és important.

–Si parlem de la pilota en general, quin és el vostre jugador favorit?

–A.: De raspall, m’agrada molt Waldo.

–N.: A mi també m’agrada molt. Per exemple, Genovés va ser el millor, però nosaltres som més joves i no hem pogut anar al trinquet a veure’l jugar. Hem vist més el fill.

–Creieu que el tancament de RTVV va ser un element negatiu per al món de la pilota?

–A.: Ara en Levante TV també televisen algunes partides, però el tancament de Canal 9 ha perjudicat molt el món de la pilota, perquè en cap mitjà generalista posen res d’aquest esport; és com si no existira.

–El Trinquet de Pelaio és realment la catedral de la pilota?

–N.: Sí. A València hi havia 30 trinquets i tan sols queda eixe. És com el referent.

Entrevista publicada al nº 411, corresponent a gener de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar