Aquesta és una de les frases més conegudes del magnífic llibre El petit príncep, escrit per Antoine de Saint-Exupéry. I també aquesta altra frase va ser molt important en la vida de Saint-Exupéry: «L’essencial és invisible als ulls».
I és que quan el nostre món només valora la tècnica i l’economia, el rendiment i els interessos, l’eficàcia i l’eficiència, i deixa de banda la sensibilitat, la tendresa i la solidaritat, això indica que no anem per bon camí. Ho diu també el petit príncep: «a les persones grans els agraden les xifres», i per això «quan se’ls parla d’un nou amic, mai no pregunten sobre el que és essencial». Del nou amic, com diu el petit príncep, les persones majors no s’interessen sobre com és, ni quins jocs prefereix, ni si fa col·lecció de papallones. Com diu ell, les persones majors acostumen a preguntar quants germans té l’amic que hem conegut, quant pesa, quant guanya son pare.
Les crisis que ara estem vivint (sanitària, econòmica i social) no ens permeten prendre’ns un any sabàtic, però sí fer un parèntesi, una pausa, per tal de trobar (o retrobar) el sentit de les coses, els valors que hem deixat de costat i que són els que ens ajuden a viure com a persones.
Si en la política i en la justícia, en l’Església i en l’economia, de tant en tant, se n’han de netejar les clavegueres, també en la nostra vida hem de sanar o fer net per retrobar tot allò que ens permet ser més humans. Una crisi, com la que estem vivint des de fa anys (agreujada per la pandèmia), ens pot ajudar a retrobar la capacitat de saber-nos cuidar els uns als altres, escoltar-nos, recobrar la tendresa i la compassió, que no és un sentiment de llàstima sinó la capacitat de compatir, és a dir, de patir amb els altres. Les crisis, siguen les que siguen (i tots n’hem viscuda més d’una), ens han d’ajudar a ser més sensibles per descobrir l’altre no com un enemic sinó com un germà. Perquè allò que ens fa més humans és la sensibilitat, la confiança i l’empatia. I, al contrari, els recels, la malfiança o la sospita ens deshumanitzen.
La vida ens posa a prova i hem de saber aprofitar aquests moments durs i difícils, com els que estem vivint, no per quedar enterrats per les dificultats, sinó per eixir d’elles més forts. I això només serà possible si aprenem (perquè a la vida tot ho hem d’aprendre) a valorar aquells gestos menuts que, com deia el petit príncep, són invisibles als ulls, però que donen sentit a la vida. Hem de tornar a abraçar-nos, a riure (i també a plorar) junts. Hem de cuidar la natura i protegir el planeta, evitant el mal humor, les enveges i les gelosies. En una paraula: hem de valorar el que és menut i mirar els altres amb el cor, com ens recomana El petit príncep.
Revista número 503, pàg. 9. Juny 2024.