Normalitat i anomalies

27/09/2021

Les temperatures elevades ja són entre nosaltres i a les nostres terres. Juliol té eixes coses. I, com que ja som més sabuts, ara hem posat de moda l’expressió «ens arriba una nova onada de calor» i ens diuen els graus que tindrem demà o despús-demà al barri o al poble. Però, des de sempre, el juliol i l’agost són els mesos en els quals passem calor, i de la bona. Fins ací, normalitat, nova o aparent, però normalitat. Tot i que enguany, novament, tenim molt present la pandèmia i en marxa el cinqué o sisé període expansiu de contagis, ara, sembla, que amb menys incidència als hospitals i amb menys morts. Però sabem que al setembre baixaran les temperatures. Tot normal, si exceptuem algunes anomalies que continuen afectant-nos i d’altres que ens han sobrevingut com tempestes i incendis d’estiu.

Entre les primeres, l’enquistat i crònic problema del finançament estatal de la nostra comunitat autònoma. Les fitxes i els peons s’estan movent perquè siga la societat civil valenciana qui plantege una nova manifestació per a demostrar el cabreig social i, molt important, empresarial. No es pot negar que, com mai, allò que podríem anomenar lobby empresarial, està treballant i invertint els seus diners per trencar aquesta mena d’herència genètica valenciana que diu que hem de ser la comunitat amb menys recursos econòmics: nosaltres complim i paguem, però Madrid reparteix, i de quina manera! Forces polítiques i sindicals també alcen la veu per veure si el clamor arriba a la Meseta. La tardor ens dirà el camí pel qual transitarem buscant el que ens pertoca. Esperem que, d’una vegada, la justícia social es pose de la nostra part. Entre les segones, el saqueig brutal amb què, amb les indecents i constants apujades del preu de la llum, les companyies elèctriques, els poders financers –i la part de les forces polítiques que, podent, no hi posen remei ja– estan espoliant impunement la població. Una anomalia majúscula, que bé es mereixeria una «Presa de la Bastilla» o un «Assalt al Palau d’Hivern». Que no s’hi produïsquen ja és, potser, una altra anomalia: aquesta, col·lectiva i psíquica.

I quan passen les altes temperatures, començarà el curs escolar. Per cert, qui decideix el calendari autonòmic hauria de saber que el dia 8 de setembre és festa a molts pobles del País Valencià. Començarà el tercer curs marcat per la covid-19, i esperem que siga el darrer. De moment, les autoritats educatives diuen que les classes en primària, secundària i batxillerat seran totes presencials. Esperem que així siga i, si es pot, que la vacunació comence a arribar a la població que habita els centres de secundària i batxillerat. L’alumnat i el professorat han fet un esforç immens i s’ha superat el curs 20-21 amb nota i sense haver de tancar els centres.

En arribar la tardor, també tindrem congressos polítics i s’establiran els camins i les persones que hauran d’executar-los, o com a mínim intentar-ho. Les temperatures ja hauran baixat i esperem que eixa mena de conflicte permanent de violència verbal, d’atacs permanents entre les persones que ocupen responsabilitats polítiques, es vegen refrescades, perquè ens fa molta falta rebaixar la tensió, quasi permanent, de la vida política.

Ara, amb trellat, acabem de viure l’estiu i totes les onades d’altes temperatures que ens toquen enguany, els dies de ponent, les nits tropicals que en diuen ara, i amb unes quantes tronades en passar el 15 d’agost. Cuidem-nos i demostrem el nostre seny. Gaudim de l’esplai estiuenc i carreguem les bateries per fer front a la tardor que ens espera ja amb moltes persones vacunades i, esperem, sense morts ni contagis.

Normalitat relativa. O aparent: amb serioses anomalies de fons.