La revista degana en valencià

‘Noruega’, la prodigiosa novel·la d’una València desconeguda

11/08/2022

El fenomen editorial ‘Noruega’ (Premi Lletraferit 2020), narra les memòries ficcionades de la vida del seu personatge principal, Albert Sanchís, que naix a València i passa gran part de la seua infància per la zona del Mercat Central que avui coneixem, però que poc s’assembla a l’aspecte que es relata a la novel·la. Un llibre que recupera un paisatge urbà i el seu viatge fins a la nostàlgia en una València dels anys huitanta i noranta que ja quasi no existeix, però que l’autor aconsegueix rescatar. Publicada per l’editorial Drassana i a escrita en valencià, Noruega ha suposat tot un èxit entre el públic lector. Aquesta gran repercussió ha fet créixer l’interés pel seu autor, Rafa Lahuerta. I és que a més de Noruega, ha encapçalat altres narracions com La balada del bar Torino (2014). Així mateix, Lahuerta centelleja notablement la seua passió desenfrenada pel futbol i ha sabut traure-li partit mitjançant la seua col·laboració en diversos llibres de temàtica futbolística.

El pas del temps, la por a la mort, la soledat, l’amor i la ciutat són alguns dels temes que l’escriptor tracta de plasmar en el llibre, perquè l’estudi de cada un d’ells li ha servit per a repassar tots els aspectes de la seua vida. “El més important per a mi ha sigut el procés creatiu”.

En la presentació del seu llibre al Maig Literari de Picanya, Lahuerta va explicar l’origen de la seua passió per la cultura valenciana: “Vaig tindre des de ben xicotet una relació molt intensa per la ciutat gràcies a mon pare”. Segons Lahuerta, la ràbia que li causava la pèrdua de l’antiga València, va ser el que li va moure a escriure Noruega: “El que he intentat amb aquesta novel·la és mantindre viva la trama urbana de la ciutat que jo havia conegut, i necessitava deixar constància de tot allò que s’ha perdut, assegurà l’autor. Amb més de 10.000 exemplars venuts, Rafa Lahuerta considera aquesta novel·la com un ‘repte personal’ que havia de complir.

Lahuerta compara la visió idealitzada de València amb la que ell recorda: “Sembla una ciutat de la llum, de l’amor, de les flors, però jo la ciutat que coneguí fou una ciutat de runes i de molta misèria, com si no volguera assumir la seua realitat”. “Realment trobava una ‘distancia abismal’ entre la ciutat real que veia a diari i la que ens volien vendre”.

No obstant això, l’autor recalca que entén que les ciutats es transformen, doncs, segons explica, ara hi ha més serveis als barris i els drets de les persones estan més contemplats que abans, i això significa que la ciutat ‘es transforma constantment, a voltes per bé i altres per mal’.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top