La revista degana en valencià

Notes de confinament

28/04/2020

1

Prove d’escriure des del mòbil. No és un missatge, sinó alguna cosa amb més resistència al pas del temps. És la primera vegada que el faig servir d’aquesta manera. De fet, és la primera vegada tecnològica per a moltes coses, en aquest temps de confinament. Ho prove així per preparar-me a l’avenir que ens espera a la cantonada. Gens prometedor, segur. Aquesta pandèmia resultarà un cernent per a la gent i en deixarà molts mullats a la vorera. A aquells que no afecte vitalment els baratarà a la força la forma de viure. Això és quasi un imperatiu. Els 7500 milions d’éssers humans al món han passat el punt d’inflexió de no retorn. Els paradigmes que hem anat coneixent durant les diferents etapes de la nostra existència com a espècie els vàrem accelerar de tal forma a partir de finals del XIX que des d’aleshores vivim en un ‘altre’ context. Una persona del XV podia, esforçant-se, reconèixer un humà del XII, posem per cas, però també hagués pogut empatitzar amb moltíssimes de les accions fetes pels consemblants del XVIII, si més no, en molts llocs del planeta. Ara, en canvi, ja som una altra cosa per a qualsevol dels períodes en què hem segmentat la nostra història. Som ja uns ‘estranys’ per a la nostra pròpia casa genètica. El bressol que ens acollia i agermanava s’ha fos. L’hem diluït a força d’encalentir-lo. Som, tot ho és ja al nostre voltant, d’una plasmàtica consistència que escapa del nostre control. Ens hem, senzillament, dissolt, excedit, fet polsim. Hem comès, que ningú s’esgarrife, un crim d’abast incalculable. Els records que teníem d’allò que ens ha precedit, aviat, es perdran. Els referents que havien ajudat a seguir trobant el camí de tornada, prest, esdevindran invisibles. Com en tantes obres de ficció, ara hem begut oli, sincerament. No és apocalíptic aquest escrit, contràriament pretén participar en temps real d’una actualitat que capgirarà el que hem conegut, el que sabem, el que hem menjat, com hem estimat, quins varen ser els nostres somnis i esperances. No és cap final, és l’inici d’una obligada presa de consciència. Hi haurà, ho diuen els experts, més virus, més mortífers, més globals. Únicament un 1% de la població està en condicions de fer amb el 95% dels recursos naturals allò que li vinga de gust, perquè en són els propietaris. La resta, ens podem fer tantes trampes com vulguem, al capdavall, ens haurem de mirar a la cara i reconèixer-nos com famèlics supervivents d’una bestiesa, la que hem permés.