La revista degana en valencià

Nou curs, sense novetats

16/11/2021

Passat l’estiu, mirant sempre al cel, no per pietat sinó per veure els avions dels turistes europeus que poden salvar la desfeta econòmica derivada de la covid, sembla que anem millorant, a poc a poc, en salut i control de la pandèmia per arribar a una «nova normalitat», és a dir, a viure amb totes les prevencions que calguen per continuar comportant-nos igual amb el nostre món, posant-lo a prova sempre.

Ens han sorprés dues notícies que ens afecten com a membres d’una comunitat cristiana concreta. Mons. Xavier Novell ha presentat la renúncia al Bisbat de Solsona per raons personals; dient-ho clar, s’ha enamorat i vol formar una parella matrimonial amb una dona. Les reduccions a l’estat laïcal han estat una cosa normal dels anys 70 ençà, quan hi ha menys secularitzacions però perquè s’ordenen de capellà menys hòmens. Malgrat totes les mesures que volen evitar la pederàstia intraeclesial, una altra plaga dels darrers anys, no acabem de trobar la norma a seguir per tal de poder arribar a una normalitat (sempre relativa) en la vida afectiva de preveres i religiosos i religioses. És clar que no ho arregla el fet de posar com a voluntari el celibat, però seria una part de la solució, així com la promesa celibatària per períodes renovables o no cada cert nombre d’anys en la vida. És veritat que, fa anys, la vida en pobles menuts i al camp facilitava una educació sexual molt bàsica i els contactes entre xiquets i entre xiquets i animals –els quals véiem com els mateixos propietaris portaven a tenir relacions per a reproduir-se– feia més normal certes relacions de pederàstia que hui no podem considerar normals.

Després del Sínode Diocesà clausurat fa uns mesos, calia remetre a Roma les conclusions per tal d’aprovar-les i començar a posar-les en pràctica. El Sr. Arquebisbe ha pensat d’organitzar una «gran missió popular» en les parròquies com a primer fruit del sínode. Recorde les missions populars de la meua infància, quan els bons feligresos consideraven un gran fruit de la predicació el casament d’alguna parella que vivia amistançada o el bateig de fills els pares dels quals no els havien portat a la parròquia en nàixer; allò que no comprenc és si ara podrem esperar aquests mateixos resultats. El Sr. Cardenal parla d’aconseguir unes parròquies evangelitzades i evangelitzadores, però el personal no crec que estiga molt per la feina…