Tens 0 productes a la teua cistella
José María Lozano. Foto: CVC.
El president de la Generalitat ha fet, fa unes setmanes, el nomenament corresponent, en la persona de José María Lozano, generant una inevitable polèmica. Cert, s’ha complit l’article divuit de la llei de creació del Consell Valencià de Cultura, almenys en termes formals, cal dir com també la citada norma fixa que el nomenament es deu fer prèvia audiència dels seus membres.
Doncs, una primera qüestió a fer seria si tal procediment s’ajusta a la idea d’una democràcia plena, oberta i participativa. A petició d’un grup parlamentari, en gener de 2013, vaig elaborar una proposta de reforma de la citada llei del CVC, i feia la següent proposta: El president serà elegit entre els seus membres, en primera votació per majoria absoluta, i en segona per majoria simple, essent nomenat pel president de la Generalitat.
El cas és aquesta proposta ni tan sols es va plantejar. Vingueren, però, les dues legislatures del Botànic, i tampoc va ser moment oportú. Segurament la continuïtat de Santiago Grisolia, una persona que sabia acomodar-se amb uns i altres, no aconsellava canvis. Ara, resulta evident que caldria canviar la norma, cosa improbable mentre ostente la majoria el tàndem PP-VOX.
Per altra banda, la persona designada a dit com a president del CVC, qui al seu dia operà un radical canvi ideològic, passant de ser un jove fervent seguidor de la revolució cultural, a tot el contrari, dret que no li neguem, ha estat en aquests anys, en tant que membre del CVC, més que bel·ligerant i radical en temes rellevants, apostant sempre per tot allò que podríem situar com les postures més de dretes del PP. En tal ordre de consideracions, li recordaria com el seu company, també de procedència esquerrana i de conversió conservadora, Ramón de Soto, membre del CVC en diverses legislatures, i finalment vicepresident, va estar a l’altura i fou capaç d’arribar a acords rellevants. Citaré dos casos significatius, primer, amb ocasió del Dictamen sobre llengua, aprovat pel plenari el 13 de juliol de 1989, quan va apostar per la redacció majoritària que proposava la creació d’un ens normatiu del valencià, amb personalitat jurídica pròpia, i capacitat para fixar la normativa lingüística de l’administració, l’educació i els mitjans públics, cosa que es traduí en la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. De Soto, doncs, es desmarcà dels membres del CVC que defensaven les normes de Lo Rat Penat.
En 2007 de nou de Soto i altres membres del CVC, proposats pel PP, després d’un procés de debat, arribaren a acords en un informe sobre el projecte del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, que més tard es convertia en la primera llei coneguda com de “Memòria Històrica”. El CVC lluny d’invalidar-la, l’avalava amb lleugeres iniciatives de millora. Per tot, que el Sr. Lozano, traga les conclusions oportunes, perquè una entitat consultiva no és un espai de confrontació ni reducte de partit.
