Tens 0 productes a la teua cistella
16/05/2022
El professor Enric Ramiro Roca és una d’aquelles persones que no descansa mai, sempre amb l’objectiu posat en el món de l’educació, tasca a la qual ha dedicat tota la seua vida professional i que ha abraçat tots els nivells, des d’infantil fins a la universitat. Ara fa poc més d’un any, publicava el llibre Un país d’històries, una aproximació literària a la geografia del País Valencià; poc després creava una baralla de cartes sobre dones en la història del nostre país, amb la finalitat de donar a conèixer la seua participació en diferents camps professionals, tal com es parlava en un article del número 474 de Saó. Fa unes setmanes, presentava el seu darrer recurs educatiu matemàgic: Cara i creu de les comarques del nord del País Valencià.
La idea de fer aquest recurs didàctic naix arran de la celebració de Firujiciència, una trobada anual que organitza la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) per a grups interessats en les diverses facetes de la ciència. Una festa on participen col·legis i instituts de les comarques del nord del País Valencià, i que en la darrera convocatòria presencial va comptar amb la participació de cinc mil estudiants. Enguany, em diu el professor Enric Ramiro, «malgrat que no s’ha pogut celebrar presencialment, hem aprofitat els 30 anys de l’UJI per fer aquest joc, i vàrem optar pel tema del medi ambient que tan necessari és».
Aquest recurs educatiu és matemàgic que vol dir que la base és la matemàtica, però, com indica la paraula matemàgia, el concepte té dues parts: una és mate-, que com ens explica el professor Ramiro, ve de «matemàtica, perquè el joc és automàtic i basat en fonaments d’aquesta ciència», i l’altra paraula és màgia, «que ens ofereix records de misteri, sorpresa, admiració, estranyesa, incredulitat…».
Aquesta ferramenta matemàtica va adreçada a un públic molt general; lògicament, hi ha moltes variants d’aprofundiment i aprofitament didàctic, però com ens diu lʼautor, «el medi ambient és responsabilitat de totes i tots i, per tant, va adreçat a tothom».
El joc està format per vuit imatges mediambientals positives referides a paratges d’un alt valor ecològic, com són Los Estrechos de Montanejos, el bosc de l’Oret dʼEslida, el Prat Florit de Vistabella del Maestrat, els Orgues de Benitandús a l’Alcúdia de Veo, el cim de Penyagolosa, el Salto de la Novia de Navajas, les Goles del Millars a Almassora i els Estanys d’Almenara. Totes les fotografies han estat fetes pel professor Ramon Saborit. D’altra banda, les vinyetes mediambientals negatives fan referència a catàstrofes ecològiques com abocadors il·legals, tala abusiva de vegetació, cases destruïdes per la marea, pedreres, fem, incendis o inundacions.
Després, els jugadors trien la imatge que trien i, una vegada fets els moviments que s’indiquen, tothom va a parar al Penyagolosa, perquè és la muntanya més mítica del nostre país, i han volgut deixar testimoni d’aquest cim i contribuir a la seua projecció mental, com a símbol com tenen altres països: «És un forat negre matemàtic», en paraules del professor Ramiro. I afegeix que encara que pot semblar que no té massa importància traslladar aquesta imatge a la població, «si aconseguim imatges positives mediambientals, el nostre raonament pot millorar i aplicar-se a les accions quotidianes més habituals». Aquest joc és una bona ocasió per a conèixer la matemàgia i prendre més consciència mediambiental.
