Els nous lideratges de l’esquerra a València: una oportunitat per al rellançament

«La irrupció de Papi Robles i Pilar Bernabé pot obrir una etapa carregada de possibilitats perquè l’esquerra torne a ser motor de canvi a València»

La legislatura actual a la ciutat de València –liderada pel PP i Vox– pot ser un impàs de les forces progressistes per a replantejar-se les seues estratègies de cara al 2027, o pot ser l’inici d’un nou cicle de la dreta al cap i casal. Per evitar que aquesta última opció esdevinga una realitat, Compromís i el PSPV es veuen en la necessitat de treballar en molts eixos per tal de tornar a il·lusionar aquells que ara fa deu anys es van sumar a les seues causes; un d’aquests eixos és el lideratge.

Amb la jubilació de Joan Ribó i la marxa digna de Sandra Gómez cap al Parlament Europeu, tots dos partits tenen dos fronts oberts que poden ser dues noves oportunitats si són ben aprofitades. En Compromís, tot apunta que la candidata a l’alcaldia en les pròximes eleccions serà Papi Robles, regidora de l’Ajuntament de València i portaveu actual de la coalició al consistori. El suport explícit i recent de Ribó, que n’ha destacat la trajectòria i la capacitat de lideratge, la consolida com a referent per a la nova etapa. Alhora, el PSPV ha oficialitzat la candidatura de Pilar Bernabé, actual delegada del Govern al País Valencià i una figura amb experiència municipal i projecció institucional –sobretot arran la dana–, que pren el relleu de Gómez en un moment clau per al socialisme local.

Aquest relleu en la primera línia dels partits sens dubte representa una renovació en les formes i els estils, i respon a moviments interns, però també a la necessitat de reactivar el pols polític progressista de la ciutat. Ara bé, totes dues candidates tenen per davant un repte important: incrementar les seues taxes de coneixement i notorietat entre la ciutadania. Malgrat la presència institucional, Papi Robles no ha assolit encara un grau de visibilitat comparable al d’altres figures històriques de Compromís a l’Ajuntament de València (com, per exemple, Pere Fuset). En el cas de Pilar Bernabé, el seu pas per l’ajuntament com a regidora de Desenvolupament Econòmic li va donar una base, però són les seues aparicions públiques als mitjans per la gestió de la dana al capdavant de la Delegació del Govern que l’han projectada.

Per una altra banda, cal assenyalar que les darreres enquestes publicades aporten elements de reflexió que poden alimentar l’optimisme entre les files progressistes. Segons l’enquesta de maig del Levante-EMV, huit de cada deu ciutadans consideren que la Generalitat no ha estat a l’altura en la gestió de la dana. Aquesta percepció negativa afecta principalment el president Carlos Mazón, tot i que des del Partit Popular s’estan esforçant per evitar que a Mª José Català, alcaldessa de València, li esguiten els errors de la gestió autonòmica. No obstant això, les fronteres entre institucions són difuses per a una gran part de l’electorat, i aquestes sensacions poden acabar traslladant-se també al pla municipal.

Aquest gir d’estat d’ànim pot comportar una oportunitat per a l’esquerra. La ciutat de València ja ha demostrat capacitat de canvi quan l’alternativa es presenta com a creïble i cohesionada envers el descrèdit de la dreta. Perquè aquest escenari es concrete, caldrà que les dues principals formacions d’esquerra treballen no sols per consolidar les seues candidates, sinó també per construir un relat comú –i sense posar-se pals a les rodes– que els permeta posicionar-se de nou com a força útil i transformadora.

Aquesta sinergia, que en altres moments ha estat complicada per les dinàmiques internes i les diferències estratègiques, és ara més necessària que mai. L’electorat d’esquerres, desencisat per la pèrdua del govern municipal i el de la Generalitat, necessita una proposta engrescadora. En aquest sentit, tant Robles com Bernabé hi tenen un paper fonamental: connectar amb el teixit social, escoltar les demandes ciutadanes i oferir solucions realistes i valentes als problemes de la ciutat, que han evolucionat en aquesta dècada. La seua irrupció pot obrir una etapa carregada de possibilitats per tornar a ser motor de canvi. Ara, el repte és saber aprofitar-la.

Revista número 514, pàgs. 42-43. Juny 2025.