La revista degana en valencià

Nova normalitat, nova decepció…

29/09/2020

En la darrera ocasió que ens trobàrem en aquestes pàgines, déiem que quan les llegiríeu estaríem vivint en una «nova normalitat» que pintava amb millors colors per a les arts escèniques, amb expectatives bastant positives. Però, altra vegada pecàrem d’optimisme, i la «nova normalitat» ni és tan bona ni tan nova per a la cultura, que continua sent, com sempre, la primera i més greument perjudicada en casos de crisi.

És cert que s’està programant (al carrer i de les formes més imaginatives); és cert que les institucions públiques estan fent un esforç per a fomentar el retorn de les arts escèniques: mentre escric aquestes paraules, l’Institut Valencià de Cultura ha promocionat un llarg cap de setmana de cultura arreu del territori, amb el títol genèric de «Oh! La cultura», que està sent promocionat àmpliament per tots els mitjans… Però és també cert que les condicions imposades per a la realització són les més estrictes de totes les activitats i serveis. Això, en principi, no és mala cosa, ja que, ara com ara, els actes culturals són sense cap dubte les activitats més segures a què la ciutadania pot assistir. Ni el transport públic, ni els bars i locals d’oci nocturn, ni les platges i piscines, ni tan sols a l’església mantenen la distància de seguretat com en els actes culturals, que a més a més porten un control estricte de quina persona està asseguda en cada cadira amb dades identificatives, a banda de control de mascaretes, de gel hidroalcohòlic i TOTES les mesures preventives sanitàries. I si bé això hauria de ser un motiu d’orgull per a les persones del sector, no deixa de ser un greuge comparatiu quan als mitjans de comunicació veiem les imatges de les aglomeracions que es produeixen en totes les altres activitats de carrer.

Sí, el sector cultural pot estar ben orgullós que cap dels múltiples rebrots que s’estan produint al llarg de l’Estat s’ha generat en un acte ni local cultural, orgullós de complir la normativa i de tenir un públic que la compleix amb gust. I malgrat això, quan les coses tornen a posar-se malament en lʼàmbit sanitari, quan els casos positius de COVID-19 tornen a reproduir-se de manera preocupant, la primera mesura que prenen els governs és tancar els teatres i cines, o bé reduir-ne dràsticament lʼaforament. El primer ha sigut el govern català, però ràpidament han seguit altres governs de les zones més afectades.

En aquesta ocasió, no acabem optimistes l’escrit mensual, ni per les dades sanitàries ni per les culturals. És possible que el proper l’escriurem des del confinament, per què no? Potser la sanitat aconseguisca tallar tots els rebrots i la situació es normalitze de nou. Mentrestant, demanaria als nostres governants una mica de sensibilitat cap a la cultura, i als nostres conciutadans una mica de responsabilitat.