Tens 0 productes a la teua cistella
18/05/2021
Els últims dies del 2020 es presentava en societat una nova revista digital, ΑΕΡΗΔΕΣ/Torre dels Vents, impulsada per l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i editada per la Universitat Jaume I de Castelló. El nom fa referència a un cèlebre monument de l’antiguitat que es conserva en l’Àgora Romana d’Atenes. Aquest nom, afirmen, vol ser una declaració d’intencions, perquè aspiren a estar oberts a tots els vents i volen acollir aportacions de tota procedència dins del camp del neohel·lenisme de la cultura de la Grècia moderna i contemporània.
La revista té la redacció en l’àrea de Filologia Grega de lʼUJI i està dirigida pel professor Rubén Montañés Gómez. El consell de redacció i el consell assessor compten amb destacats hel·lenistes. Els textos es publicaran sempre en català amb una periodicitat anual. Com que el famós monument té una estructura octogonal, la revista tindrà vuit seccions, i cada una es correspon amb un vent.
La primera secció, «Tramuntana», està dedicada a l’assaig, i consta dels següents articles: «Kostas Kariotakis. Cap a una poètica de la modernitat» de Jesús Cabezas, que parla de la profunda renovació que va representar aquest poeta en el panorama poètic grec d’entreguerres. «Amargós i la tradició del poema llarg modern», de D. Sam Abrams, analitza l’obra del poeta Nikos Gatsos. «El Theodorakis de la primera època (1960-1967) i la seva selecció poètica», de Joan-Carles Blanco Pérez, té com a tema aquest compositor que ha sabut crear un llenguatge musical amb els més grans poetes contemporanis. «Theo Angelopoulos i algunes afinitats electives. L’espai de la tragèdia grega», de Pere Alberó, tracta de determinats elements de les seues creacions cinematogràfiques relacionades amb la posada en escena amb recursos procedents de la tragèdia grega antiga. L’actriu Georgia Kaüki escriu «Els creadors no neixen, es creen», sobre el disc Cantata per a Makrónissos. Jaume Almirall Sardà és l’autor de «Iorgos Seferis visita Catalunya: notes d’un viatge, un discurs… i una endevinalla»: el poeta guanyador del Nobel va visitar Barcelona l’any 1964, i en l’article s’analitzen les notes que va escriure en el seu dietari arran de la visita. I tanca l’apartat l’article d’Eloi Creus «Alesandro Fo i Antonio Pane esperen els bàrbars», sobre el joc intertextual que planteja Fo entre ell mateix i altres autors.
La segona secció, «Llebeig. Literatura: Novetats i ressenyes», presenta un ampli panorama dels principals llibres de la literatura grega editats als últims anys a casa nostra, acompanyat de la ressenya corresponent. La tercera secció, «Migjorn. Fets i gent», ens mostra petites biografies de gent rellevant de la cultura grega que ha faltat en els darrers anys. La quarta secció, «Llevant», està dedicat a les entrevistes: en aquest número, la novel·lista Rea Galanaki i el poeta Pandelís Bukalas.
Continua amb la cinquena secció, «Gregal», dedicada a les belles arts. En la secció sisena, «Mestral», es tradueixen al català assajos de diversos autors grecs, i en la setena secció, «Xaloc», són diversos poemes i narracions els que es tradueixen. I acaba la revista amb la vuitena secció, «Ponent», espai per a la creació, amb poemes de Joan Margarit, Miquel Desclot, Marc Rovira o Blanca Llum Vidal, entre d’altres. Un interessant projecte sobre cultura clàssica que esperem que tinga continuïtat.
