Novament Antoni Miró, l’artista incòmode.

Una de les característiques de València, no sé si dels valencians i valencianes, és ser una miqueta camaleònica, té una certa facilitat per a transformar-se. I avui s’ha pogut veure amb la inauguració de l’exposició d’Antoni Miró a l’edifici que va estar ocupat per l’equip Alinghi a la Copa Amèrica.
Avui, fa unes hores, s’ha vestit de gala per a rebre les obres del pintor alcoià. I per a acollir a totes les persones que no han volgut perdre’s aquesta estrena. Des del Molt Honorable President de la Generalitat fins a…. Ha sorprés la poca presència de càrrecs institucionals de Compromís i Podem. Als del PP i Ciutadans, no se’ls esperava per raons òbvies.
I ajuntant dues idees podem arribar directament al Miró: si l’art es pot definir com habilitat, destresa, a fer certes coses, adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació… i ara recordem a Aristòtil quan escrivia i definia l’art com a imitació dels caràcters generals o típics de la realitat, si agitem aquestes idees, i les llencem sobre una paret blanca, apareixeria l’art del pintor alcoià.
Antoni Miró, l’art d’Antoni Miro, mai no ha enganyat i avui tampoc. La seua obra penjada a l’edifici, mira a la Mediterrània però continua essent una obra clara, elaborada amb una destresa tant envejable, amb un domini del color, contundent, que no passa desapercebuda, amb una mirada tan crítica i clara de la societat en la qual viu l’artista. És una obra compromesa, colpidora i provocadora, sempre, amb un model de societat i de poder.
A l’exposició trobem un apartat dedicat a edificis i ponts . I la resta de les obres fotografien, alcen acta notarial de la repressió d’ací, la de Catalunya, la d’Europa, la del món. I deia que Miró és incòmode amb el poder perquè si avui hagués estat el ministre de l’Interior, posem per cas, hauria identificat els seus funcionaris “fotografiats” als quadres, amb les seues actuacions i la seua brutalitat. La violència que reflecteix Miró mai no ha estat gratuïta, sempre ha volgut colpir “l’espectador”, fer-lo reaccionar i, tal vegada, provocar la seua indignació i rebuig a un sistema basat en la força del qui té el poder. Miró, amb els seus colors, els seus pinzells sempre ha estat compromés amb el seu país i les seues idees. Tal vegada per això, també, molestava la seua obra a Gandia, o ara al mateix port de València, posem per cas.
Si poden, no deixen d’anar a la Marina de València –l’exposició estarà fins el dia 30 de desembre-. Gaudiran i espere que siguen colpits per l’art d’Antoni Miró.