La revista degana en valencià

Novament, Tirant lo Blanc

Estava tot pensat: el lloc: el Palau dels Scala a la Plaça Manises; la data: 24 d’abril; el motiu: que la Institució Alfons el Magnànim presenta una nova edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell; les persones que hi intervenien: el catedràtic de filologia catalana Antoni Ferrando, Víctor Labrado com a responsable de la nova edició, el diputat de Cultura Xavier Rius i Enric Morera com a president de les Corts Valencianes. Tot molt pensat. I el resultat va estar l’esperat.

Eren les 19 hores i a la porta del palau es reunien les persones que hi anàvem a l’acte. I colpia, gratament, veure un micròfon amb la imatge de À. Podies pensar que havia costat molt de temps per a arribar a tindre una normalitat als mitjans de comunicació públics, però tant de bo el retardament implique una llarga durada en el temps. En entrar dintre del palau, al pati, pensaves que tal vegada no hi havia millor escenari que aquest encantador espai, molt en la línia de l’obra que es presentava.

El primer a començar a parlar va ser Xavier Rius qui va agrair la presència del públic i de les persones que hi estaven a la mesa. I recordà que  l’endemà, dia 25 d’abril, era el dia de les Corts, de recordar la Batalla d’Almansa, era un bon dia per a presentar una de les obres cabdals de la història de la literatura. Va recordar que aquest llibre és el número 65 de la Biblioteca d’Autors Valencians, col·lecció que té com a prioritat els escriptors valencians en la nostra llengua.

El catedràtic Antoni Ferrando va parlar de la importància del llibre ara i al llarg de tota la història donant xifres i dades al voltant de la “vida” d’aquest llibre.

El tercer en parlar va ser el responsable de la nova edició: Víctor Labrado, qui va donar les gràcies a totes les persones que havien fet possible aquesta nova edició, insistint en el fet que és molt important que les autoritats valencianes facen costat a actes com aquest. Amb una expressivitat molt nostra, Labrado va insistir a dir que un “autor clàssic” és aquell autor que té més quantitat de carrers amb el seu nom que lectors. Ell va ser també el responsable de la primera edició l’any 1990 i de la segona al 1993. Ara, amb aquesta, Labrado insisteix en què és íntegra i fidel al text, que està adreçada al públic i que ha fet una actualització de l’ortografia.

L’acte de presentació el va cloure Enric Morera qui va insistir a dir que sabem que venim de lluny, que tenim un passat gloriós i que és un motiu d’alegria divulgar un llibre com aquest per al gran públic perquè si nosaltres no valorem el que som, el que hem fet, qui ho farà? Entre el dia de Sant Jordi i el dia de les Corts Valencianes, i quasi ja a la fira del llibre.

A la primera filera de cadires, discretament, hi estaven Immaculada Cerdà i Vicent Flor, dues de les persones que, en paraules del diputat de cultura, s’havien convertit en pilars fonamentals de l’àrea de cultura de la Diputació de València.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top