Noves polítiques públiques d’Economia Social per a un desenvolupament sostenible, amb una breu consideració sobre la DANA

En la darrera dècada ha tingut lloc un reconeixement sense precedents per part de les principals institucions internacionals del gran paper de l’Economia Social en la conformació d’un nou model de desenvolupament sostenible i inclusiu. Aquest reconeixement, unit a la creixent consciència acadèmica, política i ciutadana dels límits socioambientals del model de creixement actual, han propiciat un discurs favorable al desenvolupament de polítiques públiques més actives i participatives d’estímul de l’Economia Social, atesa la importància dels seus principis i dels seus valors per a l’assoliment d’aquest desenvolupament sostenible.

En aquest sentit, el 26 i 27 de setembre de 2024 es va organitzar a València, per part de CIRIEC-Espanya, el Congrés Nacional sobre el Foment de l’Economia Social: Instruments Fiscals i de Polítiques Públiques. L’Administració Pública i l’Economia Social: Aliats per a una Prosperitat Inclusiva. Un congrés que va tindre lloc a la Universitat de València i a la Universitat Politècnica de València, on vaig tindre l’honor de moderar una taula redona que va abordar precisament el tema de les «Innovacions en polítiques públiques d’Economia Social». A continuació, destacaré algunes qüestions al voltant de les quatre ponències que van integrar aquesta taula redona, presentades per grans especialistes en el seu camp.

La professora de Dret Mercantil i Directora de IUDESCOOP, de la Universitat de València, María José Vañó Vañó va desenvolupar la ponència «Contractació de les administracions públiques amb l’Economia Social». En la seua exposició va passar revista a les diverses formes de col·laboració entre les administracions públiques i l’Economia Social. Al costat de la prestació directa de serveis públics a través d’entitats pertanyents a l’Economia Social, va destacar en gran manera el gran suport a l’Economia Social i a la transformació social que pot comportar la incorporació de clàusules socials en la contractació pública. També sobreïxen les cooperatives promogudes o integrades per entitats públiques locals, per exemple, per a la prestació de serveis públics o el protagonisme de l’Economia Social en les comunitats energètiques d’autoconsum, on destaca el cas d’Aras de los Olmos.

La directora de CEPES (Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social), Carmen Comos Tovar, va presentar la ponència «Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (POISES)». Aquesta ponència va pivotar sobre el paper clau que li va ser reconegut oficialment pel Fons Social Europeu (FSE) a CEPES en 2016 com a «organisme intermedi» del POISES del FSE 2014-2020. Un paper d’organisme intermedi que s’ha estés al Programa Operatiu d’Ocupació, Educació, Formació i Economia Social 2020-2027 EFESO. Carmen Comos va explicar l’important impacte que han tingut els Programes Operatius en termes d’inversió, de creació d’empreses i entitats de l’Economia Social, de creació d’ocupació i de formació i inserció de col·lectius especialment desfavorits. En definitiva, CEPES ha estat clau en la descentralització a escala nacional de la política del FSE.

La tercera ponència va abordar una política descentralitzada d’estímul a l’Economia Social, des del nivell regional/autonòmic al supramunicipal. Es tracta de la ponència d’Alba Rojas i Pérez, tècnica de la Generalitat de Catalunya, titulada «Polítiques públiques per a estimular el cooperativisme transformador a Catalunya: Ateneus Cooperatius». Aquests Ateneus defineixen, al costat dels Projectes Singulars, les grans polítiques de foment de l’Economia Social a Catalunya. A partir de 2016 s’hi ha anat creant una xarxa d’ateneus i entitats que abasta tota Catalunya i que s’ha consolidat, segons el parer de la ponent, com l’ecosistema de l’Economia Social i Solidària. Destaca l’intent de conciliar promoció des de dalt (Generalitat de Catalunya) amb iniciatives des de baix (territoris concrets) per a impulsar el desenvolupament d’una Economia Social en tota la geografia catalana adaptada a les necessitats socioeconòmiques específiques de cada territori.

La quarta ponència portava per títol «El cooperativisme agroalimentari davant l’escenari de les polítiques innovadores» i va ser presentada per Ana M. Cano Arribas i Regina Campos Ortega, totes dues tècniques de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana. Juntament amb la seua gran presència en el sector agrari en termes de facturació, ocupació i incorporació de dones i joves, ara com ara on més destaquen les cooperatives agroalimentàries és en la seua vocació de servei, amb un paper crucial en la formació, el suport a les Iniciatives de Gestió en comú de les explotacions o en l’assessorament agronòmic. Sobre això últim, cal destacar que gràcies a la implicació de la Federació de les Cooperatives en la promoció de les ATRIAS (Agrupacions per als Tractaments Integrats en Agricultura, unes agrupacions formades per una àmplia xarxa de professionals), la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana delega en la Federació que ens ocupa la coordinació d’aquestes Agrupacions. Al meu parer, aquest és un aspecte clau perquè defineix noves formes de relació entre les administracions públiques i les cooperatives i, a més, és un exemple del paper estratègic de les cooperatives com a vehicle de la política d’innovació de la Generalitat Valenciana. L’aprenentatge en totes aquestes i altres actuacions i polítiques de la Federació, així com l’experiència de les seccions de cultiu de les cooperatives valencianes, podrien ser essencials per a impulsar una eventual via cooperativa de racionalització del model agrari valencià. Una racionalització que acompanye la necessària reconstrucció agrària en tota la zona que acaba de ser devastada per la DANA del 29 d’octubre de 2024. Es tractaria de crear estructures productives, organitzatives i comercials de caràcter cooperatiu sobre la base dels valors, estructures i iniciatives ja existents i/o incipients.

En totes aquestes ponències emergeix la necessitat de desenvolupar noves formes de relació entre l’Administració Pública i l’Economia Social, i això perquè els valors d’aquesta última penetren en l’economia i en la societat i alhora contribuïsquen a assolir un desenvolupament més sostenible i inclusiu. Personalment, destacaria el paper de transformació territorial que té l’Economia Social gràcies a la seua capacitat per a enrolar en diversos processos d’innovació un conjunt ampli d’actors públics, privats i mixtos.

Juan R. Gallego. Professor del Departament d’Economia Aplicada. Universitat de València.

Revista número 507, pàg. 20. Novembre 2024.