La revista degana en valencià

Massa oblit sobre la terra i la seua gent

La premsa valenciana publicava aquest cap de setmana, que el País Valencià encapçala la llista de terres de conreu abandonades del conjunt del territori peninsular i això ens ha de preocupar i molt, perquè disposar del 15,7% de sol agrari que ha deixat de conrear-se, no és qualsevol cosa, perquè segurament el 20% de la superfície cultivable del nostre territori es troba abandonada.

Se sap que, els conreus tradicionals i de major implantació (cítrics i raïm) es troben en clara davallada. Els primers han patit una disminució de l’1,23% mentre els segons han fet una caiguda de l’1,82%. No cal subratllar la situació en què es troben altres productes que constitueixen el sòl econòmic de comarques senceres, com és el cas dels caquis, les nespres o les figues, l’oliva, l’ametlla o els conreus de marjal.
Açò no pot ser i pense que l’Administració valenciana ha de saber protegir els espais d’ús agrícola i el desenvolupament d’unes normes d’ús i d’activitats permeses (fitosanitaris i adobs…) així com de cultius racionalitzats en funció dels recursos. S’han de procurar incentius al cultiu i projectes col·lectius: mediació a bancs de terres, horts urbans… mitjançant la recuperació de terres per a aquests usos.
Trobe que la Conselleria del ram, ha d’estudiar com posar en marxa, projectes de producció per la mercat interior i fomentar els mercats de proximitat i l’agroindústria artesanal. S’ha de mirar de potenciar els mercats locals i comarcals, orientats al consum de la producció geogràficament pròxima, tot i evitant els costos ambientals i econòmics del transport.
No hi ha cap mena de dubte i, els sindicats progressistes del sector, ho anuncien ara sí i ara també, que s’ha de potenciar la indústria artesanal de les comarques, al mateix temps que s’afavoreix l’obtenció d’alguna figura de protecció com a bé ambiental per evitar la degradació i l’ús inadequat del territori.
Però a més d’això, fos convenient tenir un control sobre les transformacions del territori al medi rural, que puguen afectar al medi natural i al paisatge. S’han de prohibir clarament les transformacions de cultiu de secà a regadiu i controlar l’extracció d’aigua del subsòl mitjançant pous il·legals i controlar la contaminació dels aqüífers per lixiviació de productes nocius d’ús agrícola.
Bé que sabem que l’agricultura es troba, pels baixos preus que es paguen als productes agraris i la crisi econòmica, en una difícil situació. Però amb una política encertada d’incentivació, pot crear ocupació, produir riquesa i tornar a ser un sector dinàmic, com ho va ser en el passat, a poc que s’utilitzen certificacions de qualitat del que els llauradors produeixen ecològicament, sense necessitat de passar per burocràcies exteriors, i que aquestes certificacions s’hi procuren mitjançant procediments participatius.
És hora de formar i assessorar els futurs agricultors, fonamentalment en tècniques agroecològiques, amb la finalitat que les produccions obtingudes, aconseguisquen un preu per la seua qualitat organolèptica. Però també ho és, de rehabilitar el secà a través de cultius tradicionals que han gaudit de molt de prestigi. Reiniciar el secà implicaria realitzar un estudi de mercat i orientar els agricultors i llauradores sobre varietats i tècniques de cultiu agroecològiques.
Però si alguna cosa ha de fer l’actual govern valencia, a la llum del que no paren de reivindicar els sindicats i organitzacions existents sobre el sector, és el rellançament democràtic i participatiu dels consells agraris locals i comarcals com a punt de trobada dels llauradors i llauradores organitzats, amb l’objectiu de rellançar i dignificar el camp, resoldre conflictes, control de preus, guarderia rural, qualitat del paisatge, cadastre i, quantes accions siguen necessàries per recuperar el to d’aquest sector primer de la nostra economia.
Des de fora estant, fa la sensació que vivim dins d’un escenari amb certa manca d’ordenació territorial i d’espais protegits per a la pràctica d’una agricultura sostenible. S’observa l’abandó flagrant de terres de conreu i una pèrdua d’importància de l’agricultura com a sector econòmic demandant de mà d’obra i com a professió. Resten dos anys per posar les falques necessàries i si en aquest temps no aconseguim posar-les, la Conselleria del ram i el govern valencià en el seu conjunt, li estaran fent un mal favor a la gent que s’estima la terra.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top