Tens 0 productes a la teua cistella
La gran inundació provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024 és la més catastròfica i destructiva que ha patit el País Valencià des que hi ha constància històrica. La dana s’ha cobrat la vida de 229 víctimes, (224 mortes, 3 desaparegudes i 2 treballadors). Els 75 municipis afectats se situen a les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, l’Horta Sud, la Ribera Alta i Baixa, el Camp del Túria, els Serrans i les pedanies de València. El desbordaments dels rius Túria i Magre i dels barrancs de Poio, Saleta i Picassent, entre altres rambles, han sembrat mort i destrucció al territori valencià. Una profunda ferida que costarà temps curar.
El més dolorós i irreparable ha sigut la pèrdua de vides humanes. A més, com és sabut, milers de ciutadans i ciutadanes han patit danys considerables en els seus habitatges, comerços, vehicles, fàbriques i accessoris domèstics. Segons el Consorci de Compensació d’Assegurances, a data 15 de gener de 2025, s’han rebut 235.933 sol·licituds d’indemnització per pèrdues materials en el conjunt dels 85 pobles afectats per la dana a tot l’Estat espanyol, dels quals 75 municipis són valencians.
Sense subestimar les pèrdues humanes i materials que han patit tots els pobles, als quals mostrem el nostre condol més sincer, la més afectada és l’Horta Sud i les pedanies del sud de València, els quals sumen 175 morts, que representen el 78 % del total de les persones que ara no estan entre nosaltres, tot destacant Paiporta, municipi que amb 45 morts ha estat l’epicentre de la riuada. A més, l’Horta Sud i València acaparen el 73,8 % de sol·licituds d’indemnització per pèrdues materials.
L’Horta Sud ha sofert la devastació de les aigües de la rambla de Poio o de Xiva, així com dels barrancs de la Saleta i Picassent. Tots els pobles per on travessen aquests barrancs han patit el seu poder devastador. Mai cap riuada documentada en aquesta comarca s’havia cobrat tantes vides ni havia causat tants danys materials ni tanta desolació humana, ni tan sols la gran riuada del 14 d’octubre de 1957, que va devastar la ciutat de València i 22 pobles de l’Horta Nord i l’Horta Sud i en la qual moriren almenys 81 persones, segons les dades oficials de l’època.
Memòria de les riuades
Tindre memòria de les riuades és imprescindible. Des d’aquella riuada del barranc de Poio de 1775 que va esmentar el botànic Antoni Josep Cavanilles fins avui, aquesta rambla furiosa –com la va qualificar el naturalista– i els barrancs adjacents de la seua conca han registrat un centenar d’inundacions. Però hi ha documentades de més antigues. A Aldaia, el barranc de la Saleta causà greus inundacions en 1537, 1540, 1651, 1731, 1766 i 1776. Així mateix, els pobles de l’Horta Sud pròxims al riu Túria i als barrancs de Poio i Picassent patiren inundacions catastròfiques en 1864 i 1897 –també València–, així com altres riuades menors en 1867, 1868, 1870 i 1871.
Igualment, el segle XX ha estat prolífic en inundacions. La més destructiva ha estat la del 14 d’octubre de 1957. D’igual manera, hi ha hagut altres riuades menors però també assoladores en 1949, 1950, 1983, 1989 i 2000, sempre a l’octubre. Aquesta última va tindre efectes devastadors sobretot a Aldaia i Catarroja.
El segle XXI començà amb la inundació del 12 de novembre de 2022 a causa dels desbordaments dels barrancs de Poio, Saleta i el Moro, que afectaren principalment els municipis de Torrent, Aldaia, Manises i Riba-roja de Túria. Aquesta inundació anunciava de manera premonitòria la gran riuada del 29 d’octubre de 2024.
Més devastació que en 1957
La inundació de 2024 ha estat molt més devastadora que la de 1957. A més del gran volum de cabal que portaven els barrancs aquest dia calamitós i la fallada dels sistemes d’avís a la població, on té molta responsabilitat la Generalitat, altres factors expliquen la magnitud de la catàstrofe. Al llarg dels 67 anys que separen les dues inundacions s’han produït importants transformacions socioeconòmiques i en l’ocupació del territori que han agreujat la situació. El fort creixement econòmic, industrial i poblacional de l’Horta Sud des de la dècada de 1960 ençà ha provocat un augment considerable del sòl urbanitzat paral·lel al retrocés de l’horta, que històricament ha absorbit i alleujat la força destructiva de les avingudes. La riuada de 2024 ha trobat més sòl urbanitzat que en 1957 i ha avançat més ràpida sobre l’asfalt. Un estudi de Rafael Temes Córdovez revela que, en 1957, l’àrea metropolitana de València tenia 3.414 hectàrees de sòl urbanitzat, mentre que en 2015 la superfície urbanitzada pujava a 9.730 hectàrees, fet que significa que han desaparegut 6.200 hectàrees d’horta.
La regressió del sòl rústic ha estat més intensa a l’Horta Sud, centre neuràlgic industrial i de vies de comunicació d’accés a València, que ha viscut un accelerat creixement del sòl residencial i industrial i de la població, sense massa coordinació metropolitana, passant de 150.191 habitants en 1960 a 482.569 en 2023. La comarca, a més, compta amb més de 50 polígons industrials i comercials que ocupen més de 2.000 hectàrees. Això se suma a la construcció de vies d’alta capacitat (Pista de Silla V-31, Autovia de Torrent CV-36, A-3, A-7, Avinguda del Sud CV-400, Distribuïdor Comarcal CV-33 i Autovia V-30 de València), que en alguns llocs han creat autèntics embuts i efecte barrera que han agreujat més la riuada.
Discriminació històrica
Les conseqüències nefastes de la inundació són també una conseqüència del fracàs de la coordinació metropolitana entre administracions. El Pla Sud (Nou Llit del Túria) ha salvat València de les avingudes del Túria, però ha condemnat l’Horta Sud a ofegar-se entre l’aigua i el fang. Tot el que hi ha al sud de la V-30 ha quedat negat per les aigües. Un greuge històric vergonyós i intolerable. Des de la construcció del Pla Sud fins avui no s’ha donat una solució metropolitana al problema de les inundacions amb obres hidràuliques adequades. Al nord el barranc del Carraixet, i al sud la rambla de Poio, continuen sent un perill latent.
Un altre factor que ha incrementat la tragèdia és l’alta mobilitat de vehicles privats. Segons el Pla Bàsic de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de València (2018), es realitzen una mitjana de quasi 900.000 desplaçaments d’entrada i eixida a la ciutat cada dia. En 1957 hi havia un feble parc automobilístic, i actualment hi ha més de 700 cotxes per cada 1.000 habitants. Els cotxes han estat una trampa mortal i han creat vertaderes preses en molts carrers. La gran quantitat de vehicles arrossegats per la riuada ha convertit la comarca en un cementeri de ferralla que ha dificultat més encara les tasques de neteja.
És evident que hi ha un abans i un després d’aquell fatídic 29 d’octubre. Hem d’aprendre d’aquesta catàstrofe. La dana ens ha d’ensenyar que cal repensar l’ordenació del territori, que cal implementar mesures contra el risc d’inundacions i que cal millorar la planificació de les infraestructures, tant les vies terrestres com les obres hidràuliques antiriuada, fent-ho compatible amb la preservació de l’horta i dels espais naturals.
En el futur tindrem més riuades, és un fenomen cíclic. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el PATRICOVA tenen ben identificades les zones d’alt risc potencial d’inundació a la Comunitat Valenciana. No hi haurà una reconstrucció completa mentre no s’adopten mesures per a mitigar la força destructiva dels barrancs.
Adequació ambiental del Poio
En el cas de la conca hidrogràfica del Poio o Xiva (470 km2 repartits en 24 municipis), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) començà a dissenyar als anys noranta propostes globals de defensa contra inundacions que no s’han executat. La desídia política, la manca de consciència real del problema i els tortuosos laberints burocràtics de l’Administració han impedit a data d’avui l’execució d’obres contra riuades.
En 1995 s’aprovà el projecte «Restitució i adaptació dels llits naturals dels barrancs de Poio, Torrent, Xiva i Pozalet», el qual dissenyava la canalització massiva de 42 km de llits de barrancs, però es va descartar pel perill que comportava d’accelerar l’aterrament de l’Albufera. D’aquest projecte, sols es van canalitzar 7,2 km als termes de Paiporta, Catarroja i Massanassa fins a un punt situat a 3.900 metres de la desembocadura del barranc a l’Albufera.
Un altre projecte que mai s’ha executat és una presa a Xest en la capçalera dels barrancs de Poio i Pozalet, a fi de mitigar les avingudes de la part alta de la conca. Aquest projecte, que trobà l’oposició de l’Ajuntament de Xest, va ser descartat en 2004 pel govern central.
L’alternativa vingué dos anys després: en 2006, la CHX presentà la memòria resum d’impacte ambiental del projecte «Adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera», que isqué a informació pública en 2009. El projecte, encara vigent, preveu actuacions en tota la conca, com ara reforestacions, correccions hidrològiques i la creació d’espais verds per a la laminació d’aigües de crescuda. La part més singular del projecte és la construcció de dos canals a cel obert anomenats vies verdes que desviarien una part important del cabal dels barrancs de la Saleta i de Poio cap al llit nou del Túria.
| Resum del projecte d’adequació dels barrancs de la conca del Poio vessant a l’Albufera
o Actuacions de reforestació i de correcció hidrològica en la conca alta del Poio. o Zona verda inundable al voltant del barranc del Pozalet aigües amunt de l’A-7. o Via verda al llit del Pozalet, aigües avall de l’A-7. o Zona verda inundable al Pozalet al terme de Quart de Poblet i buidatge al barranc de la Saleta d’Aldaia. o Actuacions al barranc de la Saleta al terme d’Aldaia (conducció pel nord d’Aldaia i adequació del barranc dins del nucli urbà d’Aldaia i obres complementàries). o Desviament de la Saleta: via verda Aldaia-Xirivella-Nou Llit del Túria. o Canalització d’una part del cabal de la Saleta per la cuneta de drenatge del Distribuïdor Comarcal Sud (CV-33). o Desviament via verda barranc de Poio per Picanya cap al Nou Llit del Túria. o Actuacions puntuals de correcció i estabilitat del llit del Poio al pas del barranc pels nuclis urbans afectats. |
| Font: Memoria resumen de impacto ambiental Adecuación Ambiental y Drenaje de la Cuenca del Poyo Vertiente a la Albufera (CHX) |
Un projecte entrebancat
Els ajuntaments porten anys reclamant aquestes obres al govern central i a la Generalitat Valenciana. L’avanç del projecte ha estat extremadament lent i ha deixat 24 localitats de la conca del Poio desemparades davant les inundacions. No podem deixar de pensar que, si s’haguera executat aquest projecte hidràulic, s’haurien pogut salvar vides i mitigar en gran manera els danys materials causats per la dana del passat octubre. Una realitat amarga molt difícil d’entendre per a una ciutadania dolguda i trista que ha vist morir familiars i amics, i que ha perdut cases, empreses, escoles i centres públics.
Un exemple flagrant d’aquestes incongruències és la part del projecte corresponent al desviament del barranc de la Saleta cap al llit nou del Túria. El 31 de juliol de 2009, el Consell de Ministres aprovà la Declaració d’Urgent Ocupació dels béns i drets afectats per l’execució de les obres. Posteriorment, en 2010, es va produir l’expropiació amb l’alçament de les actes prèvies i d’ocupació de terrenys per a les obres. Un any després, el BOE de 31 de març de 2011 va publicar la convocatòria per a la licitació del contracte del projecte constructiu «Via Verda de connexió del barranc de la Saleta al riu Túria. TT.MM. d’Alaquàs, Xirivella i València» amb un pressupost d’11,8 milions d’euros. Tot i això, el projecte quedà paradoxalment paralitzat. Posteriorment, en 2022, es va fer un nou projecte que va tindre anades i vingudes entre la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient. A hores d’ara, el projecte està pendent d’aprovació definitiva per part de la Comissió Estatal d’Avaluació Ambiental del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
Mentre s’albira una solució hidràulica de defensa contra les inundacions i es demanen responsabilitats polítiques per la desídia i la descoordinació en el sistema d’alerta, la indignació fa mossa entre la ciutadania. Els morts ja estan soterrats, però molts llocs continuen encara bruts de fang.
Francesc Martínez Sanchis. Periodista i historiador. Autor del llibre Aigües de fang. Riuades històriques d’Albal i la comarca de l’Horta (1864-1957).
Revista Saó Núm,509, pàgs.30-33. Gener 2025.
