La revista degana en valencià

Els ocells, bandera de la conservació del patrimoni natural

Pablo Vera. SEO/BirdLife

Les aus, amb la seua capacitat de volar sense entendre de fronteres, són un referent dels objectius de la defensa i conservació del patrimoni natural amb una perspectiva global. Així, l’ecologisme naix com a veu crítica de la Revolució Industrial en els països que van viure amb major intensitat la industrialització, com ara Anglaterra o els Estats Units, i van comptar amb les aus en un dels seus punts focals: la fundació en 1889 de la Royal Society for the Protection of Birds, gràcies a la tradició ornitològica i la inesgotable curiositat i enorme fascinació pel coneixement de la història natural que experimentaven els erudits de l’època.

Quasi 80 anys més tard, coincidint amb una major consciència ecològica i el desenvolupament de l’associacionisme ecologista, la reivindicació del patrimoni natural com a bé públic de tots els ciutadans és el referent dels moviments ecologistes que en els anys 70 es van organitzar per detindre la urbanització de la Devesa del Saler i mantindre verd el llit antic del Túria. Es tracta probablement del moment més àlgid de la defensa de la natura en la societat valenciana i, en el cas de la Devesa del Saler, la difusió de la importància de l’espai per a les aus (a través d’informes de l’ICONA, de professors universitaris o de Félix Rodríguez de la Fuente) va ser, sens dubte, un valor afegit per a la societat.

Cal destacar el protagonisme en els moviments de defensa dels espais verds i de les aus que tingué la Secció d’Ecologia del Centre Excursionista de València. Gràcies al seu treball, prenen el relleu dues de les associacions que en aquest període més han treballat per la conservació dels espais naturals valencians: Agró (el nom de la qual fa referència a una de les aus més carismàtiques dels nostres aiguamolls) i la Societat Espanyola d’Ornitologia, com a societat científica per a l’estudi i defensa de les aus.

En les arrels d’ambdues organitzacions es troben estudiants de biologia amb fortes inquietuds que, a causa de diversos estudis, acaben formant l’Estació Ornitològica de l’Albufera, amb el suport de l’Ajuntament de València. La labor d’aquesta va ser augmentar el coneixement dels aiguamolls valencians per mitjà d’exhaustius i rigorosos censos i estudis d’aus, fomentant la seua conservació. Clars exemples d’aquesta labor són la posada en valor de llocs poc coneguts en aquells anys, com les illes Columbretes o la Marjal dels Moros. De la mateixa manera, el paper dels ornitòlegs de diverses associacions que aportaren informació científica i influïren en els gabinets d’urbanisme va ser fonamental per a la preservació d’espais molt amenaçats per la depredació urbanística del territori, com les zones humides del sud d’Alacant (Fondó d’Elx i d’Amorós, Llacunes de Torrevella i la Mata, Salines de Santa Pola, Saladars d’Aigua Amarga o el Clot de Galvany).

Així, en els 70 i els 80, igual que ocorre en el nostre territori, al llarg de tot Europa es preserven espais naturals de gran valor a partir del coneixement de la seua avifauna. Gràcies al llarg recorregut dels estudis i seguiments ornitològics, s’aconsegueix a Europa un coneixement adequat de la distribució, les tendències, estatus i preferències d’hàbitat de gran part de les aus que hi habiten, fet que permet desenvolupar la Directiva Aus (79/409/CEE), el primer marc de polítiques de conservació de la biodiversitat a Europa. Gràcies a aquest nou marc legislatiu, la informació ornitològica s’aplica per a identificar les àrees més importants per a les aus de cara a ser designades com ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), que busca ser una xarxa coherent d’espais per a conservar les aus d’importància internacional o amenaçades, però també assegurar l’adequada gestió de les espècies i els seus hàbitats (cosa que, d’una altra banda i quasi 40 anys més tard, encara no s’ha aconseguit).

Des de llavors, juntament amb la Directiva Hàbitats, la Directiva Aus ha esdevingut l’eina més eficaç amb la qual els grups ecologistes han pogut fer complir la legislació valenciana, espanyola i europea enfront de diversos interessos, i veure protegits espais naturals al llarg de tota la geografia: parcs naturals, reserves naturals, paratges municipals. No obstant això, encara queda molt per fer. Prova d’això és tot el que ens diuen les aus amb les seues tendències davant de la gestió, eficient o no, d’aquests espais naturals, o el canvi climàtic. Només fa falta escoltar-les.

Article publicat al nº 411, corresponent a gener de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar