Olímpics i paralímpics

Durant bona cosa de dies, hi ha hagut moltes valencianes i valencians pendents (igual que altra molta gent arreu del món) dels Jocs Olímpics i dels Paralímpics de París. Sembla que això és més lògic i natural del que en un principi podria semblar, ja que es pot parlar d’ells com a un esdeveniment esportiu de gran volada.

Segurament, tots els jocs provoquen grans moviments de masses, d’igual manera s’ha de dir que també originen pèrdues a les ciutats que els acullen. Gràcies que per damunt de qualsevol consideració, donen un gran prestigi a la ciutat que esdevé seu. Només cal recordar les enveges de Madrid, quan Barcelona fou la referència dels Jocs Olímpics de l’any 1992.

Organitzar uns Jocs és molt complex i poden sorgir problemes com el que vam viure darrerament a París, amb una persona posseïdora d’una medalla d’or que es va veure obligada a dormir en un parc públic en lloc de l’hotel on s’allotjava. Fins i tot, en aquesta edició d’enguany, la senyora Hidalgo no va poder prevenir que hi hauria bona cosa de pluja durant la cerimònia d’inauguració d’aquestes olimpíades, que embrutarien les aigües del Sena tan elogiades pels organitzadors i, on una part dels participants en aquestes proves que es van desenvolupar al seu curs, van haver de ser tractats a l’hospital.

No hi ha cap mena de dubte que aquests jocs han estat tractats com a un gran espectacle i que han tingut molta participació, però ningú no en parla de l’impacte econòmic real d’aquest esdeveniment, com tampoc no s’ha parlat a bastament sobre el valor que (una vegada acabats els olímpics) han tingut els Paralímpics. Una segona part en què s’ha pogut comprovar el valor, el grau de superació i la seriositat dels atletes i les atletes participants.

Els Paralímpics han donat prova de resultar més interessants que no els Olímpics, donades les característiques de les persones que hi participaven així com la quantitat de medalles, guardons i reconeixements obtinguts per la selecció d’atletes que (en nom de l’Estat que ens obliga) hem concorregut i la qualitat esportiva que es demostra en bona cosa de les proves desenvolupades.

La representació de les terres peninsulars (a excepció de Portugal, Andorra i Gibraltar) ha obtingut als Jocs Paralímpics, 40 medalles. D’aquesta manera, aquesta delegació aixoplugada sota els colors “roigigualda”, ha signat la seua millor actuació des de Londres 2012, on va obtenir 42 metalls.

Aquesta xifra, contrasta amb les 18 medalles obtingudes als Jocs Olímpics, tot i que aquesta xifra ha superat a les que es van obtenir a Tòquio l’any 2020 (17); Rio de Janeiro 2016 (17); Sidney 2000 (11); i Atlanta (17). Però on resulta clara l’evidència és quan comparem el medaller amb les obtingudes en Barcelona 92, on els atletes peninsulars van aconseguir 22 medalles.

Davant d’aquesta realitat, convé fer-se diverses preguntes, totes elles relacionades amb la despesa que invertim a les instal·lacions d’alt rendiment i si la nostra societat n’és conscient sobre aquesta inversió milionària, més encara quan es té en compte l’aprofitament esportiu, econòmic i social que això genera.