Molt s’ha dit, s’ha escrit i s’ha piulat sobre la gran manifestació que dijous passat, 7 de desembre, va tindre lloc a Brussel·les. Una gran manifestació que va demostrar el que tant repetim i ens sorprèn des d’una perspectiva valenciana: la implicació del poble català. I és que si una cosa han demostrat en aquest darrer temps els nostres germans del nord és ser capaços d’organitzar-se d’una forma increïble –ja ho van demostrar l’1 d’octubre amb el referèndum– i seguir al peu de la lletra els consells del poeta de Burjassot: «baixa al carrer i participa, no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu».
Dijous a Brussel·les, molt a prop de la capçalera de la manifestació es cantava «volem la independència, volem Països Catalans». Lluny d’assolir aquesta segona demanda –esperem que no la primera–, en una de les reivindicacions que passarà a la història del poble català, ens tenien presents als valencians. I no era per a menys perquè els valencians també ens desplaçàrem fins el cor d’Europa per fer-los costat en aquesta reivindicació legítima. Com a anècdota, contar que mentre esperàvem per iniciar la manifestació em vaig trobar una pancarta on es podia llegir «Els valencians amb el president de la República Catalana», encapçalada per l’incombustible Josep Guia, i darrere nostre un grup de persones ens van dir que també eren valencians. I com nosaltres, molts més; tan sol cal fer una ullada a les xarxes socials per comprovar-ho.
A les xarxes també es pot comprovar com polítics que sí tenen valentia com Jordi Sebastià i Marta Sorlí van assistir a la manifestació mentre altres reneguen de parlar sobre el tema o comparen Puigdemont amb la desfeta del PP al País Valencià. En algun moment el govern valencià s’haurà de mirar el paperot que hi està jugant, amb paraules o amb silencis còmplices.
A Brussel·les vam viure un dia històric de reivindicació catalana. Però per la vesprada la reivindicació valenciana va arribar al Parlament Europeu de la mà de Compromís. Sí, efectivament, es va parlar del tema del finançament injust que patim els valencians al cor d’Europa. Perquè cal visibilitzar el problema. I, estigues a favor de la independència o no, de segur que n’estaràs d’acord en què hem d’aprendre dels catalans per fer-ho. Hem de reivindicar tots plegats que volem un tracte just, però no ho podem fer sense conscienciar-nos de l’abast del problema. I com bé s’ha dit en nombroses ocasions, fins que no siga un tema de conversa als bars, el missatge no haurà arribat a totes les capes socials. Fem, si cal, sobres de sucre amb missatges sobre com ens afecta la manca de finançament al nostre dia a dia, com els catalans. Fem-ho. Reivindiquem-nos. Aprenem dels catalans. I si cal, omplim Madrid, Brussel·les i el que faça falta.
