La revista degana en valencià

On ens porten les banderes?

09/07/2019

La constitució dels consistoris de l’onzé mandat municipal, ha suposat per alguns pobles valencians, una sorpresa sols prevista a les enquestes dels partits grans, aquells que disposen de suficient capacitat per a tenir dades fiables abans dels comicis del mes de maig.
Així les coses, els cadirals grossos d’alguns ajuntaments, han experimentat canvis i moviments, que han afavorit la política del “deixar fer” però sota l’única mirada de la destintada ideologia d’esquerres, barrejada amb la democràcia cristiana, que ha tenyit de rosa fosc el mapa polític del País Valencià.
Bona prova d’aquesta política de procurar no xafar cap bassal, s’ha vist a les façanes de la Casa Gran on, han onejat, des de fa dies, la senyera multicolor que representa les persones amb inclinacions sexuals diverses, però a més, els mitjans de comunicació ens han deixat una senyera constitucional (antigament coneguda com a “estanquera”) que representa un altre sector social nou arribat.
Aquesta realitat de senyeres fa pensar que resulta difícil i complicat gestionar amb un govern minoritari i, es corre el risc d’oblidar els avantatges del consens i, segurament per això, hi ha pobles valencians que opten per seguir aplicant aquesta política indefinida, tendent a recollir els vots de la dreta i la ultradreta quan es presenten mocions afavoridores al capital o als poders ocults, o dels representants valencianistes, quan es tracte de desenvolupar polítiques mirant cap a esta graderia.
En este joc de vots que intuïm com a política general valenciana durant els quatre anys vinents, a dreta i esquerra, el cos electoral es queda amb la idea que els partits no respecten el seu vot i que l’aritmètica als consistoris, va a dependre en molt, dels colors de les banderes que s’han penjat a la façana principal dels ajuntaments, durant aquests dies.
Veurem on queden els eslògans electorals d’uns i d’altres, les promeses d’atendre la ciutadania com a primera opció, la necessitat de posar les persones com a referència general… el canvi del canvi, els imparables, el recanvi del canvi, juntes podem amb tot però no arribem, tira, tira, tira, que ens n’anem… o “España the first” passaran a un segon terme; n’estic prou segur.
Veurem què és el que són capaços de fer en favor de l’augment de l’ocupació local, de la deturada dels desnonaments, del control de la corrupció existent, la millora dels polígons industrials, el disseny del turisme sostenible, la defensa del territori, de l’urbanisme, de la planificació territorial i de l’ecologia, de la necessitat de desurbanitzar i revertir els termes municipals…
Veurem si les banderes o les banderies, són capaces de tenir en compte la memòria històrica i la memòria col·lectiva com a poble, sense contaminacions festives impostades. Ja estaria bé que per damunt de coloraines i d’escuts mal anomenats constitucionalistes, es faça possible una bona relació de gènere i es pose en marxa un nou contracte social valencià, una salut de qualitat en un País Valencià sense por, més just i més digne.
Que les banderes aparegudes als nostres ajuntaments, facen possible l’acostament de posicions per dissenyar l’escola valenciana que volem, inclusiva i integradora, respectuosa i arrelada al medi. Que els serveis socials, estiguen atents a les autèntiques necessitats… i així una bona llista de temes que se’ns queden al tinter, perquè no sabem on ens portaran les banderes de les façanes dels ajuntaments.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top