Tens 0 productes a la teua cistella
Perseguir la realidad que ya sabemos que no es nada que pueda capturarse, pero cuya búsqueda nos sirve de brújula para no perdernos (…) Atreverse a escribir tu propia historia desde la mirada poliédrica del insecto capturado en la tela de araña de la que no consigue librarse. Contar la desgana de la araña, que se deinteresa de su captura y deja secarse el insecto prendido de las irisaciones que el sol a contraluz vuelve hermosas.
Diarios (tomo II). A ratos perdidos 3 y 4. Rafael Chirbes
Siga A el subconjunt de nombres primers bessons separats per un múltiple de 9, la suma dels dígits del qual suma 9 (per exemple 17_19…12239_12241…20231_20233…). Siga B el subconjunt de múltiples de 9, la suma dels dígits dels quals sumen 9 (per exemple 18…12240…20232…). A∩B=∆, {a, b, c}, on a i c són primers bessons i b múltiple de 9, els dígits del qual sumen 9 (per exemple {17,18,19}…{12239, 12240, 12241}…{20231, 20232, 20231}…).
Afirmem que en qualsevol punt d’Avalon (∆) existirà un múltiple de 9, els dígits del qual sumen 9 (b), que complisca la condició següent: b – 1(a) i b + 1(c), són primers, si i solament sí M*∩∆≠Ø.
*https://www.nosaltreslaveu.com/opinio/40616/confinament-10
Pepe, Punyalet de Ferro.
1
El viatge de la vida no té retorn, no admet bitllet a l’origen, és absurd pensar que de regrés ho faré millor, siga on siga que ens situem en la línia que dibuixem, la direcció, invariablement, sempre és la mateixa, i els segments infinitesimals que anem construint, com els vianants en una simulació excursionista que semblen feliços, hem de ser conscients que de corbes que admeten tangents, i per tant derivades que ens informen de la pròxima destinació, n’hi ha poques i són l’excepció, que més aïna hem d’estar preparats per al convenciment que de cada fragment del trajecte podíem haver sortit disparats en qualsevol sentit de l’esfera, paradoxalment sempre idèntic, el futur que no coneixem.
2
Bàsicament, hom s’interessa, a través de les dificultats del veí, de constatar els beneficis que encara conserva i els rèdits que a l’avenir li puguen caure al damunt inesperadament, si em pose a pensar en la meua situació personal en relació a la del pobre, si no desgraciat, aqueix, conegut ara, abans un insignificant passavolant, bé puc dir com de bé que estic, i si, per ventura, dirigisc la meua atenció cap a aquest altre, un temps amic, i en el present una mica més que saludat d’ocasió, encara puc vantar-me amb més raó de la sort, quina sort?, això no existeix, perseverança i disciplina que m’han acompanyat al llarg de la vida, la meua i la dels altres, aquells que varen gaudir de la circumstància de conèixer-me, perquè quin interès podia tenir ningú d’apropar-se a l’altre si no era per comprovar l’estat de la seua, si no desgràcia, al menys, subtil decadència.
3
Redimir-se deu ser una cosa semblant a una venjança en silenci, com ara la literatura, en general, respecte del món que l’ha generada, de les persones concretes que l’han escrita i els referents abstractes que la promogueren, sempre resulta ser, la bona literatura, una mena de posada en vertical d’una existència ajaguda, no necessàriament vençuda, per bé que una mica emmudida, com quan la quotidianitat no se suporta per excessiva presència de real i requereix una capbussada en la ficció i, ja que hi som, fem-los conèixer a tots aquells que s’hi atansaran una mostra, ni que siga lleugera, de la medecina, l’escopinada, de tot allò que m’han negat, l’esguit de tot allò que ni en somnis s’han atrevit a ser.
4
La venjança, talment, s’assembla a la redempció, per quant és una mena d’ajornament d’allò que en aquell instant, el moment de l’ultratge, no es va executar i, amb el temps, hom se sent en la conjuntura d’haver de satisfer un pendent en la corrua del viure, i no necessàriament en negatiu, altrament penedir-se seria sempre una acció exempta de valor, cosa que a la nostra mentalitat i cultura no li plauria de cap de les maneres i podria ser l’inici de la deconstrucció del relat que ens sustenta, jueu i cristià de soca-rel, sinó ben en positiu, materialitzar la demanda que fins i tot l’altra part espera en la culpa de saber-se responsable d’alguna cosa mal feta, i així, l’acció de venjar-se col·locaria les peces al lloc i la partida estaria llesta per tornar a començar, tot, això sí, sense ira.
