Onada Edicions: 20 anys i 700 llibres

Enguany fa vint anys de la fundació d’una de les editorials més dinàmiques del País Valencià, Onada Edicions. L’origen de l’editorial cal cercar-lo en l’Associació Cultural Alambor de Benicarló; allí van coincidir Ramon París i Miquel Àngel Pradilla, que van posar en marxa les edicions de l’associació. Les publicacions que es van editar van tenir molt bona acollida, però van veure que des de l’associacionisme no podien desenvolupar un projecte de més pes i per això van decidir obrir Onada Edicions el 2003.

Per tant, l’editorial naix a partir d’un cert activisme. Miquel Àngel Pradilla explicava en una entrevista recent al setmanari Ebre que la idea era «de treballar al territori des de la mirada ilercavona agafant el pretext dels orígens ilercavons i de la Diòcesi de Tortosa, amb el nord valencià i el Baix Aragó, que no deixa de ser una cosa singular però que des de la perspectiva valenciana s’entén molt bé perquè tenim una obsessió per una unitat de la llengua que l’han anat qüestionant tant com han pogut. Un marc cultural interautonòmic establia un vincle interterritorial que facilitava una percepció d’unitat». Amb aquestes paraules ens adonem que la motivació fonamental de la creació de l’editorial no era posar en marxa una simple empresa editorial, sinó que hi havia darrere l’interès de promoure un territori cultural que té una identitat perquè descansa en una història compartida, encara que la filosofia de l’editorial ha sigut evitar el conflicte en l’àmbit identitari: «Vaig posar en marxa la catalanofonia. No fòbia, sinó fonia. Hem de fer el model [lingüístic] al marge de la identitat per no viure en conflicte», diu Pradilla.

Onada Edicions ha promogut sobretot una defensa del patrimoni del territori. L’obsessió dels editors ha estat posar el territori en el mapa, perquè estem parlant de perifèries de les perifèries. Si Castelló és la perifèria de València, el Maestrat és la perifèria de la perifèria. El mateix passa amb les Terres de l’Ebre respecte de Tarragona i Barcelona. És una terra de perifèria, però alhora de cruïlla. Des de l’editorial s’ha reivindicat una centralitat del patrimoni en sentit multidimensional, des de la història de l’art, la creació o el medi ambient.

La creació de l’editorial ha coincidit amb un autèntic esclat de les lletres del territori, des de creadors a investigadors en diverses disciplines. En les seues col·leccions trobem narrativa, poesia o teatre, però el que la fa singular són els més de 400 llibres de caràcter o autoria territorial, una pluja fina que acaba fent saó i té un impacte. Destacaríem en aquest sentit col·leccions com «Cruïlla», llibres sobre diversos pobles; «Finestres al passat», llibres de fotografies que ens mostren l’evolució dels temps, o la col·lecció «Gent nostra», que vol retre homenatge a persones destacades del territori com els escriptors Zoraida Burgos i Gerard Vergés, el músic Carles Santos, els polítics Ximo Puig i Manuel Milián Mestre, o els pintors Cinta Sabaté i Frederic Mauri, entre d’altres.

Cada any acostumen a publicar una cinquantena de llibres. En aquests vint anys n’han publicat 700. Tots els anys, al començament de l’estiu, té lloc un sopar de lletres amb gran presència d’autors, gent de la cultura en general i del món institucional, que enguany, amb motiu de l’aniversari, s’espera que siga una gran celebració. Per molts anys!