Tens 0 productes a la teua cistella
Dron turc STM Kargu.
La intel·ligència artificial (IA) ha suscitat un ampli debat en el camp del pensament i entre persones expertes, i també en la ciutadania, entre diversos pensadors i experts. Tot seguit, es presenten les opinions d’algunes de les més destacades:
Yuval Noah Harari, historiador i filòsof israelià, ha expressat la seua preocupació sobre l’impacte de la IA en la humanitat. Harari destaca que la IA és la primera tecnologia en la història que pot crear històries i continguts per si mateixa, cosa que podria tenir conseqüències profundes en la cultura i la societat. Harari adverteix que la IA podria quedar fora del nostre control i planteja la necessitat establir mecanismes de regulació per evitar possibles riscos. «Potser fins i tot t’envien un vídeo parlant, però no hi ha cap persona al darrere», ha insistit; «es tracta d’una amenaça especialment greu per a les democràcies, més que per als règims autoritaris, perquè les primeres depenen de la conversa pública». I segueix: «Hem inventat una cosa que ens treu poder. I està passant tan ràpidament que la majoria de la gent ni tan sols entén què està passant. Hem d’assegurar-nos que la IA prenga bones decisions sobre les nostres vides». Però, qui hauria d’implementar i controlar aquestes normes? Per a l’autor de Sapiens, aquesta responsabilitat ha de recaure en el sector públic i no en les empreses privades. «Amb tot el respecte a Elon Musk i Zuckerberg o als altres caps de les grans empreses tecnològiques, no són elegits per ningú, no representen a ningú excepte als seus accionistes i no hi ha cap raó per confiar-hi».
Noam Chomsky, reconegut lingüista i filòsof, ha mostrat escepticisme cap a la IA, especialment pel que fa a la seua capacitat per comprendre i utilitzar el llenguatge humà de manera significativa. Chomsky argumenta que els sistemes d’IA actuals, com ChatGPT, no tenen raonament moral i poden degradar la nostra ciència i ètica en incorporar concepcions errònies del llenguatge i del coneixement. En un article que va escriure per al New York Times amb el professor de lingüística Ian Roberts i l’expert en IA Jeffrey Watumull assenyalen: «El seu defecte més profund és l’absència de la capacitat més crítica que té qualsevol intel·ligència: dir no només el que passa, el que va passar i el que passarà —això és descriure i predir—, sinó també el que no passa i el que podria i no podria passar», asseguren abans de subratllar que aquests són els ingredients d’una explicació, i «el senyal d’una veritable intel·ligència». I conclouen: «En resum, ChatGPT i els seus germans són constitutivament incapaços d’equilibrar la creativitat amb la restricció. O bé sobregeneren (produint tant veritats com falsedats, recolzant decisions ètiques i no ètiques per igual), o bé infrageneren (mostrant una manca de compromís amb qualsevol decisió i indiferència davant les conseqüències)».
Adela Cortina, filòsofa i catedràtica d’Ètica i Filosofia Política, ha abordat la IA des d’una perspectiva ètica. Cortina subratlla la importància de crear un marc de confiança per a la IA per assegurar que siga justa i inclusiva. També adverteix sobre els perills d’acceptar acríticament la «determinació algorísmica» i destaca la necessitat d’una ètica que guie l’ús de la tecnologia. «La diferència essencial és que els éssers humans poden reflexionar sobre la seua conducta (…) i entaular un diàleg amb gent propera a través del qual poden descobrir els mòbils de la seua acció en l’intercanvi d’arguments. Amb les màquines és impossible. (…) L’atribució de responsabilitat exigiria que poguessen actuar segons el deure i per mor del deure, cosa que no poden fer perquè no tenen autonomia, voluntat lliure i consciència».
També és important conèixer el que pensen sobre això els líders de les grans tecnològiques. El fundador de Tesla, Elon Musk, ha expressat preocupació pels riscos de la IA i ha advocat per una regulació internacional per garantir-ne l’ús segur. Però, paradoxalment, ha fundat una empresa d’IA que va batejar com X.AI.
El cofundador de Microsoft, Bill Gates, comparteix la preocupació de Musk, i assenyala que la IA es podria convertir en una amenaça si no es maneja adequadament. Però el cap de laboratori de recerca de Microsoft, Eric Horvitz, en té una visió més optimista, i destaca els beneficis potencials de la IA en diversos àmbits de la vida.
Sundar Pichai, el CEO de Google, té clar que la firma ha d’aprofundir el desenvolupament d’aquesta tecnologia, però reconeix les preocupacions sobre efectes secundaris. I afirma que «la IA és, probablement, el més important en allò que la humanitat ha treballat. Ho considere una mica més profund que l’electricitat o el foc», però reconeix que la societat occidental té profundes preocupacions sobre els possibles efectes secundaris negatius de la intel·ligència artificial. Molts han advertit que la intel·ligència artificial podria treure’ls feines a individus i plantejar innombrables amenaces a la societat humana, en particular, la utilització com a arma.
El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, adopta una posició semblant a la de Pichai, afirmant que és «realment optimista» sobre el potencial de la IA. «Crec que les persones que són negatives i tracten de tirar endavant aquests escenaris apocalíptics… No ho entenc. Crec que és realment negatiu i d’alguna manera realment crec que és força irresponsable».
En resum, malgrat les opinions desfavorables d’alguns intel·lectuals rellevants, els líders de les tecnològiques continuaran el seu desenvolupament i, per tant, cal plantejar-ne la regulació en marcs multilaterals globals, insistint en la desmilitarització de la IA.
Revista 510, pàgs. 12-13. Febrer 2025.
