‘Oppenheimer’ (2023)

A la imatge, Oppenheimer i Groves examinen les restes d’una de les bases de la torre de proves fetes d’acer al lloc de la Prova Trinity quan hi tornaren al setembre del 1945. (1)

Amb un notable èxit de públic s’ha estrenat l’estiu proppassat aquesta interessant i molt recomanable pel·lícula, dirigida per Christopher Nolan, èxit molt difícil d’aconseguir en un film biogràfic (biopic) de qualsevol científic. El guió de la pel·lícula, realitzat per Nolan, s’inspira en la biografia American Prometheus de Kai Bird i Martin J. Sherwin, traduïda al castellà com El Prometeo Americano amb 920 pàgines. Només hi ha unes poques incorreccions històriques, a les quals farem esment. L’èxit possiblement vinga de l’excel·lent direcció de Nolan, l’elenc d’actors (que esmentarem indicant el seu nom entre parèntesi) i la implicació d’Oppenheimer en el projecte de bomba atòmica, de la qual ja hem parlat ací.

El 1926, l’estudiant de 22 anys Robert Oppenheimer (Cillian Murphy) pateix d’ansietat mentre estudia amb Patrick Blackett al Laboratori Cavendish de Cambridge. De la poma enverinada es parla en l’autobiografia, però és fals que Bohr estigués a punt de mossegar-la. La poca destresa d’Oppenheimer en el laboratori el fa deixar la física experimental i se’n va a fer el doctorat en física teòrica amb Born (a qui no s’esmenta en la pel·lícula) a la Universitat de Göttinga, on coneix Heisenberg. Torna als EUA i comença a ensenyar a la Universitat de Berkeley, on treballa amb Lawrence, i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia. Coneix la seua futura esposa, Katherine Puening (Emily Blunt), biòloga i excomunista. Té una aventura intermitent amb Jean Tatlock (Florence Pugh), psiquiatra i membre del Partit Comunista dels EUA, fins que aquesta se suïcida uns anys després.

El general de l’exèrcit nord-americà Leslie Groves (Matt Damon) el recluta per dirigir el Projecte Manhattan, després que li assegure que no té simpaties comunistes. Oppenheimer, que és jueu, està motivat per la possibilitat que els nazis tinguen un programa d’armes nuclears en marxa. Reuneix un equip científic a Los Álamos, Nou Mèxic, un lloc desèrtic que s’estima perquè va estar allí uns mesos de jove per curar-se de tuberculosi. Hi apareixen molts dels científics implicats, com Feymann tocant els bongos, Hans Bethe o Edward Teller, per crear en secret la bomba, malgrat les seues possibles repercussions. També es veuen altres centres implicats en la recerca de la bomba, com el reactor de Chicago dirigit per Enrico Fermi.

Quan Alemanya es rendeix en la II Guerra Mundial, alguns dels científics del projecte comencen a dubtar; no obstant això, la bomba es completa i la prova Trinity es porta a terme amb èxit abans de la Conferència de Potsdam. El president Truman (Gary Oldman) decideix llançar bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, tot forçant la rendició del Japó i mostrant Oppenheimer com el «pare de la bomba atòmica». Turmentat per la immensa destrucció i el patiment que van causar les bombes, Oppenheimer es reuneix amb Truman per instar la moderació en el desenvolupament d’armes més poderoses. Truman es disgusta per la seua angoixa, que percep com a debilitat i insisteix que només ell és responsable.

Oppenheimer argumenta contra la bomba d’hidrogen, es posiciona contra Edward Teller, promotor d’aquesta, i Lewis Strauss (Robert Downey Jr.), president de la Comissió d’Energia Atòmica dels EUA, ressentit amb Oppenheimer per desestimar públicament les seues preocupacions sobre l’exportació de radioisòtops. A l’audiència de 1953, que reflecteix l’ambient de caça de bruixes propiciat pel senador McCarthy, Oppenheimer és traït pel testimoni de Teller i altres, i per les seues relacions amb comunistes i excomunistes, com el seu germà Frank. Es revoca la seua autorització de seguretat, se’n destrueix la imatge pública i es neutralitza la seua influència política.

Més tard, en una audiència de confirmació del Senat sobre la nominació de Strauss com a secretari de Comerç, els seus motius personals en la caiguda d’Oppenheimer són revelats per David Hill (Rami Malek) i Strauss no és confirmat per al lloc.

El 1963, el president Lyndon B. Johnson atorga a Oppenheimer el premi Enrico Fermi com un gest de rehabilitació política. Es revela que la seua conversa anterior amb Einstein va ser sobre les implicacions de llarg abast de les armes nuclears. Es pregunta si la prova Trinity va posar en marxa una «reacció en cadena» d’esdeveniments que podrien conduir a un holocaust nuclear. És cert que Einstein i Oppenheimer treballaren junts en l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton, però això fou acabada la II Guerra Mundial, a partir de 1947, i Einstein, excepte en la carta a Truman, mai es va implicar en el desenvolupament de les bombes.

Per una altra banda, en la pel·lícula quasi no hi ha presència de dones científiques, excepte les parelles d’Oppenheimer i la física Lilli Hornig (interpretada por Olivia Thirlby), tot i que en el projecte treballaren 640 dones entre 1942 i 1946 com a químiques, físiques tècniques d’explosius i bibliotecàries (com Charlotte Serber), el que representava un 11 % del personal total. Podem destacar entre elles Joan Hinton, Elizabeth Riddle Graves, Leona Woods Marshall o Charlotte Serber.

(1) By U.S. Army Corps of Engineers – https://www.lanl.gov/history/gallery.php?story_id=46&subject=directors&director=Oppenheimer&page_num=&row_num=0&photo_id=124, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=12075183

Revista número 496. Novembre 2023.