La revista degana en valencià

Òscar Adrià: «No hem de demanar permís per parlar en català»

Estem amb l’Òscar Adrià, cap de l’Àrea de Drets Lingüístics i Empresa de la Plataforma per la llengua, un company que ens ha obert casa seua perquè tot plegat, siga casa nostra.

-Si comparem la nostra llengua amb altres que tinguen un nombre semblant de parlants, en quin moment lingüístic ens trobem?

-En perspectiva europea, el català es troba en una situació de manca de reconeixement inèdit respecte de llengües pròpies de ciutadans europeus que tenen una mida similar, com pot ser el portuguès a Portugal o el suec a Suècia i en canvi, no està reconeguda ni com a llengua d’estat —excepte Andorra— un estat més xicotet, ni com a llengua de la Unió Europea. En termes relatius també, no hi ha cap llengua que parle més d’un 10% de la població d’un estat com a llengua pròpia i que estiga arraconada d’oficialitat d’Estat i d’oficialitat europea, fins i tot, hi ha de molt més reduïdes que hi tenen accés com el suec a Finlàndia.

-Com és treballar dia a dia a una eina com és la Plataforma per la llengua?

-Bé (es riu) és, enllaçant amb la pregunta anterior, un repte permanent tractar de fer un treball i poder transmetre’l tot perquè la gent s’assabente que el català és una llengua minoritzada, no minoritària i que és una llengua mitjana amb una àncora amb ella, que és el grau tan baix de reconeixement a Europa. Què vol dir açò? Que potser hi ha molta població que està a favor de la normalització de la llengua catalana però no li ha donat contingut a açò i percep com a normal anomalies com que encara no siga llengua oficial de l’estat, obligatòria en l’etiquetatge… Si viatgem a Bèlgica, per exemple, és impensable que l’etiquetatge dels productes no estiguen en format bilingüe a la regió de Brussel·les.

-Què caldria fer perquè el català siga una llengua normalitzada?

-En principi, com un objectiu seria tindre una situació —en l’àmbit de reconeixement— com la del danès a Dinamarca. Què vull dir? Que els seus parlants tinguen a escala oficial, i fins i tot reforçat per una institucionalització, el dret de viure de manera activa i passiva, és a dir, tant el que parles i escrius com el que llegeixes i senten, però en català. Tenim una població que ha acollit moltes llengües foranes, el que volem és que el català siga la llengua de cohesió, però mai anirem en contra del fet que aquestes comunitats s’expressen en llengües diferents de la nostra.

-Penses que el català s’ha convertit en una eina política? No només a Catalunya sinó també a nivell País Valencià…

-Tot allò en el qual es fa política s’ha d’escriure, i per tant, s’ha d’escriure en una llengua, o en dues. La llengua és transversal a qualsevol acció política i són presents de forma permanent, per tant, qui vulga dir que la llengua pot estar al marge de la política no pot encertar, només s’ha de veure la discriminació que fa temps que patim i els prejudicis que encara perduren entre la població per l’extensió des de la dictadura fins a l’actualitat i que no s’ha fet res per eliminar-los, fins i tot alguns s’han intensificat molt com el secessionisme lingüístic que no era tan present a la dictadura com ara. Açò ve perquè hi ha molt d’interès perquè encara siga una llengua marcada, que el fet de parlar català siga anormal i que els qui la reivindiquen sempre estiguen a un costat polític. No és només, i per açò insistim molt, que el reconeixement legal estiga garantit sinó que no s’haja d’anar de genolls a demanar permís per parlar en català.

-Quantes denúncies heu rebut durant el 2016?

-Nosaltres portem dos recomptes bàsicament: per una banda un de queixes, com recollim tant les queixes d’administracions públiques com les d’altres d’empreses, d’aquest tipus en tenim 395, i estem contents perquè han baixat, l’any passat van ser 426. Enguany, d’aquestes 395, 116 són dirigides a administracions públiques i la resta a organismes privats, normalment de consumidors a certes empreses. D’altra banda trobem les discriminacions greus, portem un recompte diferent amb una lògica diferent, per exemple, fem diferenciació entre quines són infraccions legals i quines no ho són. Trobem que la majoria sí que incompleixen la llei. És difícil posar una línia vermella en aquest cas, discriminacions greus són quan l’administració et maltracta, psicològicament però també n’hem trobat de físiques, o bé acaba denegant-te l’atenció pel fet de dirigir-te en català. Hi ha d’altres on no arribem perquè el parlant acaba cedint i canvia a altra llengua. Només contem les que són il·legals segons el marc jurídic de l’Estat Espanyol, però hi ha d’altres que desgraciadament són legals, com ara dirigir-se a l’oficina de marques i patents i adjuntar algun tipus de documentació en català sense estar traduïda al castellà. L’any 2015 dues empreses no pogueren realitzar la patent en primera instància perquè part de la documentació estava en català, imagina’t fins on arriba la discriminació. Sempre que donem unes dades, només incloem les greus, així que si posarem les que hem explicat en primer lloc, la llista seria molt més llarga, per desgràcia.

-I ja la darrera pregunta: quin suport teniu per part del govern?

-Dades econòmiques et puc donar les que necessites, és el millor de ser una entitat que apostem per la transparència i fem les coses correctament, que no hi ha res a la web que se’ns puga tornar de cara, treballem per la gent, no per abusar d’ella. Hem de recalcar que les subvencions són un mínim percentatge respecte del total del finançament públic. Parlen molt de subvencions però el que tenim ací són encàrrecs concrets, per tant, polítiques de l’administració que despleguen contractant part de la nostra tasca professional, i que molta coincideix amb feina que nosaltres volem fer, de manera que sí que hi ha una convergència d’objectius i de ganes perquè s’assolisquen certes millores en l’àmbit d’arrelament lingüístic, no només al principat, sinó que ara estem fent una extensió fins al País Valencià, on hi ha molt de potencial i ganes de treballar.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top