La revista degana en valencià

Òscar Briz: ʽAmor & psicodèlia en temps de virusʼ

04/02/2021

Òscar Briz durant la presentació del nou disc en l’Alcúdia.

Foto de Manu Alarcón

Viure la pandèmia des d’un punt de vista psicodèlic és una eixida creativa propícia davant del gran trasbals que ha significat l’arribada de la COVID-19. Instal·lar-se en eixe estat oníric, irreal, amb els cinc sentits desbocats, resulta fins i tot terapèutic quan el que ens està passant és més propi d’un malson. Òscar Briz ens ha fet un bon regal amb aquest Amor & psicodèlia en temps de virus (Autoeditat-Micromecenatge). Una obra creada durant la passada primavera que conté temes que respiren per igual la pau i el desassossec que ja vam descobrir en àlbums anteriors, i sempre amb una calidesa vocàlica i uns arranjaments acaronadors que fan dels records i de la melangia els patrons a seguir, encara que l’amor siga el fil argumental. «Els moments perfectes se’n van», canta Briz descrivint passatges vitals dolços, i en «La por» –que «ha buidat els carrers»– repassa el neguit de perdre, definitivament, la persona estimada (un tema corferidor).

«L’any passat, per aquestes dates, era a Austràlia, vaig passar tres mesos allí. En tornar, vaig anar tocant unes quantes vegades i, de sobte, vingué tot això de la COVID, del confinament. Em pillà també enmig d’un trencament vital, d’una relació llarga. Ni tan sols és un trencament, però sí que és un canvi d’etapa. I tot això en el context del confinament i on visc jo, en el camp, i seduït per la primavera. Vaig tindre tota mena de records, d’experiències passades, bastant recents d’Austràlia, i d’ací, de l’estiu anterior». Així explica Òscar Briz com aquest material va servir per a compondre la majoria de les cançons durant el confinament.

Briz s’ha envoltat per al disc de la banda que l’acompanya en directe: Xavier Alaman (baix), Miguel Caballer (teclats i piano) i Sílvia Martí (bateria i cors). Per als concerts ha incorporat Quique Pons (guitarra), i en les rúbriques d’aquest Amor & psicodèlia en temps de virus trobem Jordi Silvestre (violí) i Tere Núñez i Moisès Bautista (cors).

En temps de llistes de reproduccions aleatòries, la conceptualitat del disc s’ha de reivindicar de principi a fi. Així que es recomana realitzar una escolta seguida i digerir-la tantes vegades com faça falta. Perquè en l’ordre està l’obra i bona part dels significats que s’hi van desgranant. Ara bé, després podeu gaudir de cada peça individualment. Per exemple, del moment de relax i claror en «Estar enamorat», una vegada hem navegat amb les guitarres per l’atmosfera colossal de «Júpiter». I per a instants malenconiosos –de llar amb foc i ampolla de vi– brindem per «Reinicie» i acabem la llenya amb el final lluminós d’«Explore and fall into the arms of love», dos temes units per a tancar el disc igual que s’obri: amb una intensitat que no s’acaba mai.