Òscar Pérez Silvestre i la Plataforma No al Yellowstone Europeo guanyen els premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2021

20/05/2021

Una investigació que descobreix la vida i l’obra del mestre valencianista benassalenc Josep Francesc Boix Senmartí i la defensa del desenvolupament rural en equilibri amb el medi natural s’enduen els guardons a la iniciativa anual

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia a través d’un comunicat que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2021 són Òscar Pérez Silvestre en la categoria individual, per l’obra d’investigació en història de la llengua, de la literatura i de l’ensenyament Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933); i la Plataforma No al Yellowstone Europeo per aglutinar diferents entitats i persones en la defensa del desenvolupament rural de l’àrea interterritorial aragonesa, catalana i valenciana amb respecte pel medi natural. En reconèixer la iniciativa del tècnic lingüístic, filòleg i investigador Òscar Pérez Silvestre amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2021, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte el rigor i l’aportació sobre la vida i l’obra d’un mestre valencianista de qui es desconeixia tot. En premiar la iniciativa de la Plataforma No al Yellowstone Europeo, amb el Premi Seidia 2021, s’ha tingut en compte la defensa de la vida rural contra agents especuladors que s’aprofiten del despoblament, especialment per la tasca desenvolupada entre el 7 de maig i el 29 de juliol de 2020 per aturar un macroprojecte a hores d’ara paralitzat.

En aquesta vuitena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Lluís Gimeno Betí, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2020; Andreu Carapuig Fibla, en representació de Canal 56, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva 2020; i Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu. La presidenta de Maestrat Viu, Pilar Marès, va excusar l’assistència.

El llibre Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933), una investigació que redescobreix el mestre, poeta i polític de Benassal amic i col·laborador íntim de Carles Salvador

Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933) és una investigació rigorosa publicada el 2020 per Publicacions de la Universitat Jaume I dins la col·lecció Fundació Càtedra Soler i Godes. Es tracta d’un estudi que situa la família, la vida i l’obra escrita del mestre de Benassal Josep Francesc Boix i Senmartí, al costat dels amics Carles Salvador, Enric Soler i Godes, i Antoni Porcar Candel, 85 anys després d’una mort prematura esdevinguda a Torreblanca.

El llibre és la biografia d’un mestre innovador en la metodologia educativa, que empra com a eines pedagògiques la poesia, el projector cinematogràfic, els mapes de marqueteria, el museu escolar amb col·leccions de minerals, fòssils, insectes i herbaris, o la impremta de coca de gelatina; al mateix temps, es relata la vida d’un activista cultural i polític apassionat per posar en marxa les iniciatives indispensables que haurien hagut de contribuir a la configuració de l’escola moderna en valencià en temps de la Segona República.

Torrenostra (1924-1927), Gramós (1927-1930), Castellfort (1930-1933) i, finalment, Alcalà de Xivert (1933) foren les quatre destinacions de la trajectòria docent de nou anys de Josep Francesc Boix Senmartí. Des de la localitat dels Ports experimenta aquesta innovació metodològica i viu el moment d’efervescència cultural que representa la Segona República, de la qual pren part activa durant el període: l’estiu de 1932 participa de l’Escola d’Estiu de la Generalitat de Catalunya, el setembre de 1932 col·labora en la concepció de l’Associació de Mestres Valencianistes, el desembre de 1932 dona suport a Carles Salvador en l’Assemblea de Mestres de Castelló i, per últim, el cim de la seua carrera el representa un dels passatges més mitificats de l’educació valenciana, la participació entre el 12 d’agost i el 10 de setembre de 1933 com a mestre auxiliar de la Colònia de Vacances que coordinà Carles Salvador a l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser a instàncies de la Societat Castellonenca de Cultura.

Òscar Pérez Silvestre, nascut a Eslida el 1973, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i treballa com a tècnic de normalització lingüística de l’administració local. A més, és assessor lingüístic de diverses entitats i docent de cursos de llengua i literatura. Des de 1995 és membre del consell de redacció de la revista Saó i col·laborador de diverses publicacions especialitzades. Com a investigador destaca pels estudis sobre la serra d’Espadà i pels treballs sobre literatura, cultura popular i història social de la llengua del segle xix i del primer terç del xx, entre els quals hi sobresurt la publicació Paraula de la terra (1997), en homenatge a Enric Valor amb motiu del títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat de València, el llibre Una veu en el camp valencià. Aproximació a la història de la JARC (1998) i l’edició del poema èpic Seidia (2000), així com els estudis sobre els intel·lectuals valencians formats al Seminari de Tortosa durant les primeres dècades del segle xx.

La Plataforma No al Yellowstone Europeo: un punt de trobada de persones i col·lectius diversos  per salvaguardar el territori d’un atac especulatiu d’esquenes a la gent del territori

La Plataforma No al Yellowstone Europeo, sorgida a la localitat aragonesa de Cantavella (comarca del Maestrazgo), fou un col·lectiu assembleari actiu entre el 7 de maig i el 2 d’agost de 2020, que aglutinà més d’un centenar d’entitats i personalitats diverses de l’Aragó, el País Valencià i Catalunya, i que elaborà l’estratègia per destapar els objectius ocults del macroprojecte The Three Kingdoms Region (TKR), un atac al territori amb l’aparença de projecte conservacionista disfressat de solució al despoblament.

La Plataforma No al Yellowstone Europeo va denunciar l’opacitat i els diversos missatges subliminals del macroprojecte, entre els quals, la reintroducció de fauna salvatge, cosa que hauria suposat una afectació greu al sector primari, especialment important a l’àrea des del punt de vista laboral i de la creació d’una marca de productes de qualitat. Així, la Plataforma No al Yellowstone Europeo va mostrar un posicionament favorable a les explotacions ramaderes i a les iniciatives dirigides al desenvolupament del territori que no condicionaren el medi natural.

La voluntat d’introduir grans mamífers sempre va ser negada per Ignacio Jiménez, el promotor i comunicador del macroprojecte, encara que aquesta intenció figurara explícitament en la versió anglesa del web de promoció, on es podia llegir que “les àrees protegides noves i ampliades acullen poblacions saludables de fauna autòctona (inclosos voltors, depredadors i ungulats)”. En anglès: “new and enlarged protected areas host healthy populations of native wildlife (including vultures, predators and ungulates)”.

Les observacions i les anàlisis de la Plataforma No al Yellowstone Europeo, que foren seguides per periodistes independents i per la premsa lliure, en especial per La Directa, contribuïren a destapar les incoherències, les falsedats, les manipulacions i les intoxicacions en què incidien els comunicats i les declaracions del coordinador del projecte que, emparat legalment per la Fundación Global Nature, finançava Wyss Foundation. A mitjans de juny, la Plataforma No al Yellowstone Europeo va denunciar la connivència entre el projecte i les administracions autonòmiques valenciana, aragonesa i catalana, i dos dies després dimitia el director general de medi natural i avaluació ambiental del Govern Valencià.

La Plataforma No al Yellostone Europeo va emetre diversos comunicats al llarg del procés de seguiment del macroprojecte, d’entre els quals destaca el que publicà a mitjans de juliol, dos dies després que La Directa publicarà l’article “Un document revela la proposta del projecte Maestrazgo-Els Ports a Wyss Foundation per obtenir finançament”. En aquest revelava que el projecte de Global Nature en una primera fase pretenia multiplicar per tres la superfície protegida i concretava que “ampliaria els espais protegits en 105.218 hectàrees (ha) que incrementarien en un 480% el parc natural de la Tinença (País Valencià), en un 46% el parc natural dels Ports (Catalunya) i en un 1439% les zones protegides de l’Aragó, per esdevenir dos nous parcs naturals”. A més, la Plataforma destacava que en el text del projecte mestre “l’interès exclusiu de Global Nature [era] pel turisme i per la desatenció cap al sector primari”. I, pel que fa al despoblament, el coordinador del projecte indicava en el IV Congreso Nacional de Ecoturismo que «“el tema de l’abandó rural per a mi és essencial posar-lo”, “eixa és la gran oportunitat”, “44.000 persones en 550.000 hectàrees, la densitat mitjana del Casaquistan, però a la banda occidental tenim la densitat de Namíbia, el segon país menys densament poblat del món”»; i, a més, deixava per escrit que “una de les estratègies clau per avançar en l’expansió del parc i per evitar la confrontació directa amb aquests grups [“terratinents que viuen de subsidis de la UE, empreses de caça que poden molestar-se per una reducció potencial de les àrees d’abast, les associacions de caçadors”] és enfocar la nostra feina en la majoria d’àrees muntanyenques on la producció de bestiar i la tala és majoritàriament inaprofitable. Aquestes àrees inclouen els sectors muntanyencs de Catalunya i València amb parcs establerts, l’àrea d’Aragó adjacent a aquests parcs, i les terres abruptes i majoritàriament deshabitades ubicades en el límit occidental de 3KR [The Three Kingdoms], també a l’Aragó. El concepte clau aquí està treballant en àrees de menys resistència. Això inclou l’enfocament dels nostres majors esforços sobre les àrees abruptes amb la densitat humana més baixa, i també en els llocs propers als parcs naturals existents on ja s’ha mostrat que no impliquen cap amenaça real als interessos de la majoria de persones locals.”

El 2 d’agost de 2020, la Plataforma No al Yellostone Europeo signava un comunicat conjunt amb altres entitats, com l’Aplec dels Ports, l’Associació Cultural Gat i Gata per la Mata, l’Associació Cultural les 4 Denes d’Ares del Maestrat, l’Associació per la Recuperació de la Tinença, el Centre d’Estudis dels Ports, el Club de Muntanya la Roca Parda de Cinctorres, el Fòrum de la Nova Ruralitat, Maestrat Viu i Salvem lo Montsià, en el qual es congratulava de l’anunci de la retirada del projecte per part de Global Nature i de la renúncia al finançament encara disponible. La Plataforma No al Yellowstone Europeo es comprometia a una vigilància atenta perquè no es pogueren generar aquest tipus de projectes d’amagat al territori i reclamava la mobilització ciutadana perquè les administracions planificaren el desenvolupament rural tenint en compte la gent que hi viu per tal d’evitar eventuals escenaris d’especulació.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2021

Òscar Pérez Silvestre, la Plataforma No al Yellowstone Europeo i els guardonats d’honor, que es faran saber pròximament, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc al Pla de Sant Pau d’Albocàsser el dia 29 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte, o al sopar posterior, cal inscriure’s en el formulari publicat en el web www.maestratviu.org/. El sopar dels Premis Maestrat Viu tindrà lloc al Restaurant La Perdigana (Mas de Sant Pau s/n) i les reserves es podran fer fins dilluns 24 de maig.

La suspensió de la Festa per la Llengua de l’any 2020 a Albocàsser i les restriccions establertes fins fa ben poc han aconsellat que l’acte final del concurs de la Festa per la Llengua de 2021 se celebrara el mateix dia. A partir de les 17 h començarà l’acte i per assistir-hi també caldrà inscriure’s prèviament a un altre formulari del mateix web.