OTAN no, bases fora!

27/06/2022

El 12 de març d’enguany, es van complir 36 anys des que es va celebrar el referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN. Aquell any en què el partit majoritari havia anunciat mesos abans que “d’entrada, OTAN, no” i acabarem dins d’aquesta organització, no sols fins a la sala d’estar sinó fins a la cuineta, el servei i la secretaria general amb Javier Solana.

Han passat molts anys, però davant la cimera prevista per a aquesta setmana a la capital de regne, on les forces de seguretat prendran bona cosa de territori per assegurar que els funcionaris funcionen com s’espera que funcionen, repartits per més de 40 hotels de la Vila en Cort,  continua sent vàlida la campanya duta a terme aleshores per les forces més conscienciades i progressistes: OTAN no, bases fora!

Ara més que mai i, en contra del que la propaganda oficial acostuma a difondre, aquesta organització resulta més sobrera que mai, més encara si es té present que la seua constitució prové d’un tractat signat a Brussel·les tres anys després de la Segona Guerra Mundial. Amb la perspectiva que atorga el temps transcorregut, s’observa com aquell canvi de postura del partit socialista espanyol, va significar el major engany polític dels viscuts des d’aleshores, malgrat haver passat el suflé del moviment del 15M convertit en partit.

Resulta interessant, en consultar l’hemeroteca, veure com el partit antecessor de l’actual PP, va recomanar l’abstenció a l’entrada, en veure com, el redactat de la pregunta del referèndum resultava força enrevessat. Aleshores la papereta contenia el següent text “El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya forme part de l’Aliança Atlàntica i acorda que l’esmentada permanència s’establesca en els termes següents: 1º La participació d’Espanya en l’Aliança Atlàntica no inclourà la seua incorporació a l’estructura militar integrada. 2º Es mantindrà la prohibició d’instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol. 3º Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units en Espanya. ¿Considera convenient per a Espanya romandre en l’Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?”

Efectivament, com diria un meu amic: “ni un fill de mala soca”. Ni una de les tres proposicions s’ha portar a terme durant aquests més de 36 anys i, no sols això, sinó que ara va i aquesta setmana, hi ha cimera a la capital del regne de les espanyes. Sols espere encaridament que durant aquesta cimera, s’arribe als següents acords: 1r: acordar no remetre més armes a cap país del món en què hi ha cap conflicte bèl·lic. 2n: retirar totes les forces militars existents a més de 500 quilòmetres de la frontera en que hi haja cap conflagració. 3r: procedir al desmantellament progressiu de l’OTAN en un període mai superior a dos anys, de tal manera que aquesta Aliança no supose mai més, cap excusa per promoure guerres o atacs d’uns països contra altres.

Que conste que aquest desig, resulta compartit per moltes persones de seny existents a un bon grapat de països integrants d’aquest tractat armamentista, que veuen com no aprofita de res que no siga una amenaça nuclear i bèl·lica per al Planeta. Més encara ara, en què vivim com Ucraïna i Europa esdevenen ostatges de Rússia i dels Estats Units i, com entre els uns i els altres, ens porten cap a un carreró sense eixida. Així doncs, OTAN no i bases fora!