La revista degana en valencià

OWIX

19/10/2021

Portada del nou disc d’OWIX, realitzada per Joan Yves Pasqual

«Volem mostrar el judici històric patit per les dones»

Des de l’any 1994, OWIX camina pel panorama musical valencià des de la més sincera independència creativa. Aquell grup de joves, que va irrompre des de Callosa d’en Sarrià per a convertir-se en un dels pals de paller del Tirant de Rock, amb el pas del temps s’ha convertit en una autèntica família que ha publicat una desena de treballs.

El projecte liderat per Ximo Guardiola compta, pràcticament des de l’arribada del segle XXI, amb protagonisme femení en la formació i en les seues cançons. Ara, amb Bruixes (Maldito Records, 2021), la proposta es tradueix en un disc conceptual al voltant de les injustícies que han sofert les dones al llarg de la història.

«Des de sempre, OWIX hem apostat per les dones. Al 1999 ja vam incloure Eugènia Saval al violí i al disc Bullirà el mar ja cantàvem “que el proper Papa, siga Mama”. Hem fet un disc per criticar la contrastada persecució històrica de les dones per ser matrones, o voler ser lliures”, raona Ximo Guardiola.

Bruixes s’obri amb la veu d’Antonella Llorens en una cançó enganxosa que reflecteix la vida de «Hanna», una dona que va morir a la foguera a terres daneses en l’edat mitjana. I així es van succeint diferents temes en què es recorda la persecució femenina encapçalada per la Santa Inquisició. Dotze cançons en les quals no hi ha por de tastar estils: des de les guitarres santaneres (una de les grans debilitats que Guardiola exerceix amb mestratge) a les veus de tradició escolàstica que sonen com un castic diví junt a ritmes skatalítics o escalades heavy. Però, potser, on millor s’ha trobat OWIX en els darrers anys és en el rock amb pinzellades folk, quan els violins juguen amb les melodies.

Ximo Guardiola explica tota eixa varietat estilística. «Sempre hem anat a la nostra, fugint d’estils. Sabem que tenim molta música prescindible, però també joies musicals fruit de la nostra independència i genuïnitat. I mai ens hem repetit. Respecte dʼAntonella, ja porta anys cantant la majoria de cançons d’OWIX. En aquest disc, el protagonisme en les veus és total de les dones».

«Tornem, renasquem com a bruixes, acabem amb el patriarcat, que torne la mare natura, alcem la veu per dignitat. No són estranyes ni son fetilleres, ni són dimonis ni filles del mal, ni són diablesses ni filles de bèsties, ni som endevines ni invoquen Satan; són l’esperança de la terra mare, la ciència que cura i la llibertat», canta Antonella en «Estranyes». Un tall del disc en el qual hi ha un diàleg, que també es repeteix en altres peces. D’eixa dramatúrgia, en parla Ximo Guardiola: «el que volem fer de Bruixes és un espectacle teatral on tocarem les cançons del disc i mostrarem el judici històric patit per les dones». De moment ja han tancat dates a València, Orxeta, Lleida i Alcalalí. Si voleu fer-ne un tast, podeu veure el vídeo animat del tema «Hanna», amb el segell de la reconeguda il·lustradora nord-americana Nina Paley. Tot un luxe. OWIX, una bona fórmula per acabar –definitivament– amb la caça de bruixes.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top