P. Marc Taxonera

Quan el setembre de 1984 vaig entrar al monestir de Montserrat, m’assignaren com a lloc de treball el que anomenem «Col·leccions», per ajudar un monjo, ja ancià i venerable, el germà Pere Damià Jutglar, en la conservació i classificació dels documents que feien referència a Montserrat.

Si bé el meu cap directe a les «Col·leccions» era el G. Pere Damià, el monjo responsable d’aquesta secció era el P. Marc Taxonera, un home al qual jo mirava com un xiquet mira son pare, alçant els ulls ben amunt. I és que el P. Marc imposava per la seua alçada i el seu rostre seriós. Aquell monjo era un pou de saviesa, amb una memòria prodigiosa i amb un sentit de l’humor ben peculiar.

Aquest desembre, als deu anys de la seua mort, cal que recordem que el P. Marc va ser una de les cares més visibles d’una Església compromesa amb la cultura i la llengua catalana. El P. Marc va tenir un paper important en l’acolliment de les persones i els grups que s’aixoplugaven a Montserrat per evitar una detenció, o per elaborar projectes d’àmbit polític o social que prepararen un futur democràtic per al nostre país.

El P. Marc va ser l’home omnipresent, com el definí l’escriptora Montserrat Roig, pel seu treball en el món associatiu, cultural i fins i tot polític. La seua fidelitat a la cultura catalana i a la democràcia el portà a ser un dels fundadors del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans. També va ser membre del Comitè Executiu de Justícia i Pau de Barcelona, i alma mater del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona-París IV. Fou membre del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana, del Patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i del Centre Unesco de Catalunya, a més de fundador i directiu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Per això el P. Marc Taxonera va ser testimoni de molts fets de la transició política i de la història recent del nostre país i de l’Església.
Nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1919, entrà a Montserrat el 5 d’agost de 1942. Va fer la professió simple el 6 d’agost de 1943 i la solemne el 15 d’agost de 1946. Després de ser ordenat prevere el 1949, el P. Marc Taxonera va ser enviat a estudiar arxivística a l’École Nationale de Chartes i el 1952 fou nomenat director de l’Arxiu de Montserrat i bibliotecari del monestir.

El P. Marc va ser un referent i un suport per als perseguits pel franquisme davant les dificultats del moment, ja que emergia entre els qui donaven la cara per superar les inevitables escaramusses amb la policia franquista. Per això, durant la dictadura, en un temps que la nostra cultura era perseguida, i en l’absència de llibertat, el P. Marc de Montserrat va ajudar a recuperar els drets nacionals i la democràcia a Catalunya.

Revista 508, pàg. 8. Desembre 2024.