La revista degana en valencià

PABLO CASADO, UN PERILL

El Tombatossals que a partir d’ara serà el cap del PP és un veritable perill. Els seus discursos estan carregats d’una bilis tan explícita que estan farcits de falsedats, provocacions, racisme i xenofòbia. A més, li encoloma la culpa de tots els mals, al govern actual –al qual estan atacant per totes les bandes– sistemàticament.

Darrerament anat a visitar Ceuta la monumental obra d’enginyeria –amb «amb concertines incloses»– amb tot de filferros punxeguts, els quals si parlaren, no podrien contar cap cosa bona.

Doncs el flamant secretari general del partit, de l’execrable gavina, ha anat a fer-se la foto, acte de presència i felicitar les forces de l’estat que hi controlen la zona. I quina llàstima. Tan a prop com està Tànger, no se li acudí saludar al bisbe D. Santiago Agrelo (que viu dedicat als immigrants siguen d’on siguen) de qui haguera pogut aconseguir informació de primera mà; vull dir aquella que li hauran amagat les persones amb les quals s’ha trobat.

Senyor Casado, mireu des del punt de vista del qui veu el problema com un gran drama per a milers de persones. Drama i tragèdia de persones a qui cal donar-los la mà, i no com hem d’aturar i evitar que aquests nòmades del segle XXI siguen rebutjats pels països on –si no moren en la travessa marítima–arribaran.

A veure senyor Casado i comparsa, si són vostés capaços d’entendre, que no vénen de turisme. Que venen fugint de la guerra, del terror i la fam. Al seu país ja no poden estar. Els camps de refugiats dels països del voltant estan atapeïts i a més, el país on es troben, estan en semblants, o pitjor, condicions.

Casado està recolzat pel pitjor president de govern d’Espanya dels darrers vint anys: José  Aznar («Ansar» en els fòrums internacionals. Per cert que l’altre dia afirmà en televisió –en sóc testimoni– que no hi hagué cap guerra a l’Iraq).

Aquest home –Aznar– pateix d’incontinència verbal. I com que no pot evitar-la, aleshores s’ha creat el seu dofí. Aquest va soltant per tot arreu, totes les proclames que la Fundació FAES té com a fonaments del seu edifici que són, com les del PP però carregades de bombo.

Però a més el xicot té la seua pròpia corda. S’ha alletat, des de fa molt temps, de mala llet d’ençà que pertany al partit de la gavina. I per tant no cal que l’alliçonen massa. La democràcia que va venent –ell– engegaria una altra vegada l’article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya.

Va sempre precedit per un somrís clamorós i de jove dirigent capacitat per a resoldre els problemes de «la pell de brau», però si ve al cas –o no- amolla allò de «hay que olvidar la història». Açò ho va dir fa pocs dies. Era fent referència al 20N, però igual ho haguera dit referint-se a la Llei de la Memòria Històrica o qualsevol altra qüestió.

Total que el darrer passat cap de setmana, aquesta perla vingué a València a inflamar de coratge ànim i fortalesa, aels seus militants. A més ha tingut la santa barra d’afirmar que el seu partit és el que més ha fet per valència i pels valencians. Que mai València havia estat tant en primera línia del rànquing internacional i que tot això ha estat gràcies a la gavina (que per cert, s’alimenta dels abocadors i femers).

Se li va oblidar nomenar, que també estem els primers en altre rànquing: aquest el dels corruptes. De l’anterior Generalitat, dotze alts càrrecs imputats (alguns d’ells en presó) tres presidents de la Generalitat també: José Luís OlivasEduardo Zaplana (que tingué la caradura de dir que “estava en política para forrarse“) i, el venerable, Francisco Camps que té la pilota en el teulat.

Segurament, de tot açò en Pedro Casado no en sabia res, no tenia notícia. Clar, és molt jove i no pot saber-ho tot. Cal ser comprensius amb el jovent, que ja madurarà.