La història d’un paisatge

De vegades passem sovint per llocs i ignorem els valors que amaguen o la història que hi ha darrere. Al llarg dels anys he passat més d’una vegada per davant de la Pobla del Bellestar i ho he ignorat completament tot d’aquest llogaret situat prop de Vilafranca, a la comarca dels Ports i en el límit amb l’Aragó. Un llibre recentment publicat pel professor Ricard Pitarch Garcia, La Pobla del Bellestar i la rambla de les Truites (Onada Edicions, 2024) ens dona a conèixer la història d’aquest indret i les valors naturals i etnogràfics que atresora.

Els orígens d’aquest lloc es remunten al segle XIII, quan el rei Jaume I va iniciar justament per allí la conquesta del Regne de València. Així ho refereix al Llibre dels fets: «I el dia que eixírem de Terol passàrem pel camp de Montagut i anàrem a Vila-roja, que és de l’Hospital. I abans que fos de dia nós ens llevàrem i passàrem per un lloc que tenia el nom Atorella, en què ara hi ha població, i després passàrem pel riu de les Truites, i eixírem a la canal d’Ares al port de Prunelles i a Salvassòria».

És probable que, en els anys de la conquesta, aquest assentament fora el més gran de tot el terme, per la seua proximitat al riu, que fa de frontera natural, i també per la possibilitat d’aprofitar millor els recursos hídrics. Malgrat l’existència d’alguna discrepància, sembla que la majoria dels especialistes de la història medieval del territori identifiquen l’alqueria del riu de les Truites amb la Pobla de Sant Miquel, que fins a la dècada dels anys vint del segle XV s’anomenava la Pobla de Bellestar. Amb l’arribada de nous colons, es veu que les zones de conreu no eren suficients per a tots i es va buscar un nou emplaçament per als nous veïns, que es traslladen a un indret pròxim que és l’origen de l’actual Vilafranca. Al llarg dels segles, fins arribar el segle XX, aquesta xicoteta localitat es va mantindre amb vitalitat; després, els canvis socials i econòmics van provocar un èxode cap a altres llocs. En l’actualitat romanen en el poble dues famílies.

En l’apartat etnogràfic del llibre es parla d’una de les característiques del lloc que el fa diferent d’altres de semblants, com és la important tasca de molineria per la disponibilitat d’aigua que altres indrets no tenien: hi havia cinc molins fariners, i als estius una caldera per a destil·lar espígol. Durant prop de quaranta anys va haver-hi oberta una escola.

Pel que fa a l’àmbit de la natura, es descriu l’àmbit geogràfic de la rambla, s’indica la seua situació, les seues particularitats geològiques i la relació amb la vegetació dels voltants. També trobem un catàleg florístic de la zona, així com de les diverses espècies que l’habiten.

El llibre està profusament il·lustrat amb fotografies antigues i actuals del lloc, però destacaria sobretot les que fan referència a la vegetació de la rambla i als insectes i invertebrats, que són un goig de veure.

Aquest és un bon llibre per recordar, però també per donar a conèixer a les generacions més joves una manera de viure en un context cultural molt diferent de l’actual. També ha de servir per a despertar interès per la natura i conservar i millorar aquest patrimoni cultural.

Revista número 501. Abril 2024.