Sol Carnicero, Palmera d’Honor de la Mostra, demana als polítics que treballen junts “perquè no es repetisca una dana”

La gala d’obertura més descarada dels últims anys va estar presentada per Saray Cerro i Lluís Mosquera

La família del cinema valencià es va donar cita anit per a l’obertura de la 40a Mostra de València, organitzada pel Palau de la Música, que va tindre lloc al Teatre Principal. A la catifa roja, vam poder veure l’equip de la pel·lícula d’obertura encapçalada pel director Manuel Gómez Pereira, els protagonistes Asier Etxeandia, Elvira Mínguez i Eleazar Ortiz, els productors del film, Lina Badenes, Ana Camacho i Cristóbal García, i bona part de l’equip valencià encapçalat per l’actriu Gloria March, alhora presidenta del jurat de la Secció Oficial del festival. A més dels equips participants d’altres edicions, també hi assistiren autoritats com José Luis Moreno, regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, el director del Palau de la Música Vicente Llimerá i les subdirectores del centre, Sara Mansanet (Cinematografia i Audiovisuals) i Nieves Pascual (Música), a més d’alguns dels cineastes internacionals que competeixen en aquesta edició. És el cas del director francés Laurent Slama i l’actor Jonas Bachan (‘A second life’); el realitzador Domingo de Luis i la productora María del Pino Santana (‘Pizza Fritta’); i els productors grecs Panos Papahadzis i Dafni Aikaterini Tsaousi (‘Broken Vein’).

Amb molta energia i un humor esmolat, el duet de presentadors format pels valencians Saray Cerro i Lluís Mosquera no va deixar titella amb cap. Des de l’inici, van bromejar sobre la seua pròpia presència al capdavant d’un esdeveniment de tanta envergadura, dirigit per Fernando de Luis-Orueta: “Les nostres mares encara no s’ho creuen. Així que, per favor, si podeu, feu algun story o alguna cosa en algun moment”, ironitzà Saray Cerro entre rialles en un moment de la nit. Amb to irreverent va continuar amb picades d’ull al mateix festival  -“Les pel·lis de la Mostra poden a voltes pecar d’intenses. Així, més aviat seriosetes”-, i amb referències còmplices a la seua terra: “No sé si ho sabeu, però a València tenim les nostres pròpies Karens. Les senyores alcoianes amb cardat”, va bromejar provocant riallades entre el públic.

També es va fer un recorregut pels visitants més il·lustres de la cinematografia mundial d’aquestes 40 edicions, sense oblidar els nacionals: “Per ací han passat els noms més grans del cinema, des de la primera edició, que va homenatjar el nostre Luis García Berlanga. O Pedro Almodóvar, que va presentar diverses de les seues pel·lícules. I es va endur ací el primer premi de la seua carrera, la Palmera de Plata per ‘Qué he hecho yo para merecer esto’”.

Entre bromes, també es van presentar les noves seccions del festival. És el cas de Xaloc, les pel·lícules de la qual “competiran per una altra novetat: el nou Premi del Públic Ciutat de València”, dotat amb 10.000 euros. També es va mencionar Finestra, la selecció transversal que agrupa tot el cinema ‘made in Valencia’ de les diferents seccions, a més de les pel·lícules més nominades als Premis Lola Gaos de l’Acadèmia de l’Audiovisual Valencià, que també tindran un guardó, concedit per DAMA. Sense oblidar-nos de la secció La Cabina, que dona cabuda a una selecció dels millors migmetratges mediterranis de l’any.

El moment més emotiu de la nit va ser la recollida de la primera Palmera d’Honor d’aquesta edició, atorgada a Sol Carnicero, la productora de pel·lícules fonamentals com ‘El crimen de Cuenca’, de Pilar Miró; ‘La escopeta nacional’, de Luis G. Berlanga; o ‘Las bicicletas son para el verano’, de Jaime Chávarri.

Sara Mansanet, directora del festival, va destacar de la premiada que “no sols és la primera directora de producció d’Espanya i una de les fundadores de l’Acadèmia de Cinema, és una testimoni privilegiada de la història del Cinema espanyol durant els últims 50 anys. És una institució”.

La guardonada, emocionada, va assenyalar que “aquest és un homenatge que premia les dones que no van tindre difusió en el seu moment. El meu millor premi va ser fer les pel·lícules en què vaig poder intervindre en un moment en què no era fàcil que una dona fera eixe treball”. Però també, va continuar, “a les dones que ens van precedir, com Ana Mariscal o Margarita Alexandre. No ho devíem fer tan malament perquè ara som més del 50% de la professió”.

I va concloure amb un “ara que s’acosta l’aniversari d’una data que mai hauria d’haver existit, vull fer una crida a tots els que ens representen a les institucions perquè treballen units amb l’objectiu que això no es torne a repetir”.

Al final de la cerimònia, com a pel·lícula d’obertura d’aquesta edició, es va projectar la coproducció valenciana ‘La cena’, de Manuel Gómez Pereira, ambientada al Madrid de la postguerra. El dictador Franco encarrega un banquet de celebració a l’Hotel Palace, i un jove tinent (Mario Casas), un maître conservador i conformista (Alberto San Juan) i un grup de presos republicans experts en cuina han d’organitzar-lo en temps rècord. Entre els reclusos es troba una anarquista militant (Elvira Mínguez), mentre un feixista (Asier Etxeandia) supervisa l’operació. Una sàtira corrosiva sobre el poder, l’obediència i la dignitat, on a la cuina es cou alguna cosa més que un menú: la possibilitat de la fuga.