Virginia Mínguez, una palmera il·lustrada

Aquesta història comença amb un llibre il·lustrat amb els dibuixos de Virginia Mínguez, un projecte que li rondava pel cap i al que a poc a poc va anar donant-li forma. O no, millor: la història comença abans, amb una xiqueta i una passió desmesurada per dibuixar que acaba a la facultat de Belles Arts. O no, millor encara: la història comença amb una palmera plantada al pati de casa, d’una casa preciosa a la qual Virginia Mínguez va arribar al braç de sa mare i enrotllada en bolquers. De Benifaió i criada al caliu de la família, Vir (que Virginia ja són la mare, i la iaia, i…) no vol perdre –per res del món– tot el que li han ensenyat els seus “uelos”, de la cuina als refranys; sobretot els refranys, que fa servir amb gràcia mentre li pega un glopet a la cervesa ben freda. Això és la nostra essència; és un llegat que hem de preservar per arribar a majors i ser “uelos” –remata Vir amb un somriure ampli.

D’això n’ha fet bandera i d’acord amb eixe llegat ha construït el seu univers estètic. D’això també va el seu esperat llibre de dibuixos –una recopilació dels millors refranys convertits en il·lustracions. El llibre, a banda, té tot el seu estil: molt de color groc, la senzillesa d’un traç potent i d’una tinta llisa, i alguna palmera, també molt mediterrània i molt nostra. Així és el seu Instagram, la finestra que Vir ha elegit per a mostrar el seu treball: una miqueta de l’arquitectura modernista valenciana, amb taulells hidràulics i sostres altíssims, altre poc d’amics passant-ho bé cerveseta en mà, i un muntó d’il·lustracions que fan treure un somriure; ah! I molts refranys, dites típiques i pròpies que han anat a parar a les bosses de tela penjades del muscle, tasses de ceràmica i targetes postals. Ella ja té el llibre al forn, però mentre es cou i agarra eixe color daurat tan bo (i també tan seu) s’avança a la jugada amb la venda del marxandatge, material que va crear per a la promoció; perquè “com més sucre, més dolç”. Vés per on que eixe refrany també apareix al llibre i l’ha estampat a una bossa.