16/01/2023
Sandra Gómez i Pep. Font: Instagram de Sandra Gómez
Segurament, un dels fenòmens que més èxit té a les xarxes socials són les mascotes. Una foto normal té una quantitat determinada de «m’agrada», visualitzacions i comentaris, però si hi apareix la teua mascota hi ha moltes probabilitats que les interaccions es multipliquen. Una prova d’això és que els gossos i gats són els protagonistes dels vídeos que més visualitzacions tenen a Youtube. Per això, podríem concloure que mascotes i xarxes són una combinació d’èxit.
Els animals transmeten emocions: desperten simpatia, tendresa, empatia i fins i tot curiositat. I això no sols ho saben les marques que els incorporen en les seues estratègies comunicatives, sinó també els equips dels líders polítics, que els animen a compartir contingut del seu àmbit íntim, on els seus animals de companyia ocupen un espai important. Des dels corgis de la reina d’Anglaterra Isabel II, passant pels gossos que han acompanyat els presidents a la Casa Blanca, el famós Lucas d’Albert Rivera, o Turca, la gossa de Pedro Sánchez.
A casa nostra, aquest fenomen no passa de llarg: Panxo, Pinya i Pep són algunes de les mascotes que els representants valencians han volgut presentar-nos, tot i que no de la mateixa manera. Ximo Puig s’ha deixat veure en diverses entrevistes acompanyat pel seu gos Panxo, afirmant que el que més li agrada en arribar a casa és retrobar-se amb ell.
No obstant això, els companys peluts més coneguts de la política valenciana són, sens dubte, Pinya i Pep. Pinya és la gata del regidor de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, qui comparteix –principalment a Instagram– molts dels moments que passen plegats. Des d’alguna trastada de la gateta fins a reflexions que podria fer-ne ella: «Que diu #Pinya que no siguem exagerats i que deixem de queixar-nos. Que estem ja quasi en #desembre i ja tocava una poca de frescoreta. Això sí, ho diu tapadeta baix del nòrdic. Que serà una gata carei, però de tonta no té un pèl». Per altra banda, Pep és el gos de la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez. Ella també comparteix a Instagram molts moments personals, i va un pas més enllà, portant explícitament la bandera animalista en algunes de les seues publicacions: «Per mi, el meu Pep és com el meu fill i no m’avergonyisc de dir-ho. Comparteix la meua vida, fins als meus dies més importants. No demane que tothom ho entenga, però sí exigisc a qui no els puga voler que els respecte. Que no els pegue, que no els torture, que no gaudisca amb el seu patiment. Que simplement els ignore perquè puguen viure ignorant el dolor i el patiment. Hui és el seu dia, un bon dia per demanar-los perdó com a espècie per tot el seu patiment, un bon dia per desitjar que arribe aviat el dia que hàgem de deixar de fer-ho».
Què aconsegueixen els polítics compartint amb l’audiència moments amb els seus animals? Més enllà que en alguns casos es visibilitze el seu suport i la lluita pels drets dels animals, hi ha un element fonamental que és transversal a tots els polítics de totes les ideologies: el treball per la humanització política. Amb fotos i vídeos d’animals, els polítics assoleixen mostrar el seu vessant més tendre, autèntic i fins i tot divertit. Es tracta de generar percepcions positives fins i tot en un electorat que no els votarà o que a priori no els votaria, però que podrien empatitzar amb ells i/o tenir una bona impressió en un moment donat. En molts casos ajuden a mostrar més propers uns líders que projecten distància; en altres, a reforçar un lideratge a través de la humanització.
El que està clar és que en un Estat on hi ha més de 28 milions de mascotes, és a dir, on en més del 40 % de cases hi ha un animal domèstic, captar l’atenció de l’audiència amb continguts de l’espai íntim on els protagonistes són els animals és una bona estratègia comunicativa en termes de segmentació del missatge. I si, a més a més, contribueixen a la humanització dels líders polítics, encara millor.
Pere Fuset i Pinya. Font: Instagram de Pere Fuset
Ximo Puig i Panxo. Font: Agencia EFE