Paraules de Ventura

La commemoració del centenari del naixement de Vicent Ventura (1924-1998) presenta un balanç més que positiu que s’ha concretat en diverses conferències, múltiples articles i un total de cinc llibres. I així, si al fet que la celebració ha comptat amb una escassa ajuda institucional –la d’algunes universitats, i poc més– i un nul suport polític a afegim l’habitual indolència valenciana, trobarem raons per a sentir-nos més que satisfets. Tal com acredita un d’aquests volums: el que, amb el títol Paraules d’un demòcrata. Entrevistes, 1960-1993, ha enllestit Adolf Beltran –col·laborador de Saó des de l’època heroica i un dels periodistes nostrats més destacats i carismàtics– i ha vist la llum recentment a l’editorial Afers.

Al respecte, cal recordar que en 1993 Beltran ja publicà un memorable llibre-entrevista que, amb el títol de Vicent Ventura, converses amb un ciutadà, aparegué a la col·lecció «Tàndem de la Memòria». Sense abandonar el gènere, ara ens ofereix una molt suggeridora recopilació de vint-i-cinc intervius ordenades cronològicament que, entre d’altres coses, permeten albirar quina fou l’evolució ideològica de Ventura: des de la «decantació cap al falangisme en la immediata postguerra» fins a «exercir en els seixanta ja com un socialista democràtic declarat», tot passant per «la seua adscripció al corrent dissident del règim de la mà de Dionisio Ridruejo». I sempre, amb l’antifranquisme com a bandera, apunta Beltran.

L’ampli recull ha sigut confegit a partir de textos publicats en diaris, llibres i revistes; i també, de la conversa que promogué Ràdio París en 1962, quan Ventura i un grup de represaliats varen ser acollits a la capital francesa després d’haver participat en l’anomenat «contubernio de Múnich». D’aquesta manera, s’hi inclouen entrevistes tan simbòliques com les que li feren: Baltasar Porcel per al segon volum de Los encuentros (1969); Montserrat Roig per a la revista Serra d’Or (1973); i Amadeu Fabregat per a l’obra Partits Polítics al País Valencià (1977). I, d’una altra banda, cal destacar també que quatre de les entrevistes procedeixen de Saó (dels anys 1977, 1982, 1984 i 1992), el mitjà de comunicació que més atenció dedicà a Ventura –i que l’homenatjà en 1992.

A la introducció que encapçala el volum, titulada «Les paraules d’un demòcrata», Beltran explica que, més enllà de la informació personal que contenen, les converses evidencien quins varen ser els «tres grans temes generals» o màximes preocupacions que presidiren la trajectòria de l’homenot: la democràcia, el periodisme i el País Valencià. Com una derivada d’aquest darrer tema, trobem també l’economia valenciana, «a la qual [Ventura] es va dedicar en bona mesura quan no hi havia pràcticament economistes». I encara, «a cavall de l’economia i la reivindicació democràtica», cal situar-hi l’europeisme, «concretat en la defensa de l’entrada en el Mercat Comú, que després seria la Comunitat Econòmica Europea i avui és la Unió Europea».

És per tot això i per més que cal aplaudir l’aparició de Paraules d’un demòcrata, un treball coral que ha sigut possible gràcies a l’esforç i la tenacitat de quatre persones –Adolf Beltran, el curador, Francesc Pérez Moragón, que en tingué la iniciativa, Nel·lo Pellisser, que ha portat a terme un important treball de recerca hemerogràfica, i Vicent Olmos, editor d’Afers– que han volgut així homenatjar i projectar envers el futur el llegat de Ventura. «Un home d’acció», en expressió de Beltran, que «era antitotalitari, per la seua forma de pensar, d’escriure, d’actuar i de viure».

Revista número 511, pàg. 10. Març 2025.