Tens 0 productes a la teua cistella
El valencià no només resisteix a les xarxes socials: avança, es reorganitza i troba noves formes per parlar-se. Aquesta és una de les principals conclusions de la segona edició de l’Informe Poblet, l’estudi impulsat per Aitor Muñoz des de la plataforma Poblet.info, que analitza l’ús de la llengua pròpia en l’ecosistema digital entre 2022 i 2025. Un mapa necessari per entendre on som, qui sosté la presència del valencià a internet i quins reptes tenim al davant.
L’informe, basat en el seguiment de 460 perfils actius, constata que Instagram i TikTok s’han consolidat com els principals espais de socialització digital en valencià. TikTok, en particular, registra una acceleració notable del creixement durant l’últim any, mentre que Instagram mostra una comunitat més madura i estable. El vídeo vertical s’ha convertit en el format hegemònic, amb creadors com Cabrafotuda al capdavant d’una audiència massiva que demostra que el valencià pot competir en igualtat de condicions dins de les dinàmiques globals de consum digital.
Aquesta consolidació no és només quantitativa, sinó també qualitativa. L’Informe Poblet assenyala un procés creixent de professionalització del sector: més d’un terç dels creadors actius a Instagram ja han rebut compensació econòmica per la seua feina, principalment a través de col·laboracions amb entitats públiques i privades. En aquest context, el videopòdcast emergeix com un format clau, capaç de combinar comunitat, presència i sostenibilitat. Projectes com El Dolcet Pal Cafè o La Comoditat Valenciana exemplifiquen un model basat en el suport directe de l’audiència i el micromecenatge, que permet mantenir viva una producció cultural independent en llengua pròpia.
Ara bé, l’estudi també posa sobre la taula absències preocupants. Una de les més destacades és la pèrdua de pes de la radiotelevisió pública valenciana com a referent juvenil. El tancament de marques i l’abandonament de la producció de pòdcasts originals han deixat un buit que no ha estat cobert institucionalment, i que han assumit —de manera vocacional i sovint precària— els creadors independents. La inacció pública, adverteix Muñoz, suposa una pèrdua d’oportunitats tant per al talent jove com per a la normalització del valencià en els nous hàbits comunicatius.
D’altra banda, el futur obri, a més, un nou front: la irrupció de la intel·ligència artificial. Segons l’informe, una majoria de creadors ja percep aquestes eines com una oportunitat per millorar processos i productivitat. Tanmateix, persisteixen obstacles estructurals, com el biaix lingüístic o la dificultat de trobar veus sintètiques que respecten la fonètica i la diversitat dialectal del valencià.
En definitiva, l’Informe Poblet 2025 dibuixa un escenari amb llums i ombres. El valencià és viu a la xarxa gràcies a una comunitat de creadors i creadores compromeses que generen contingut, discurs i imaginari col·lectiu. Però aquesta vitalitat no pot recaure exclusivament en la militància digital. Com recorda el mateix Aitor Muñoz, dignificar i professionalitzar aquesta tasca no és només una qüestió cultural, sinó també una aposta de país.
