Parlem-ne de museus

Ha estat notícia com el nombre de visitants als nostres museus durant l’any que ha acabat s’ha incrementat sensiblement, doncs, una bona notícia que mereix alguns comentaris. En primer terme, trobem la qüestió de la quantitat de visitants, tal com passa també en altres manifestacions culturals, caldria considerar altres aspectes no quantitatius, sinó més bé qualitatius, tals com els tallers didàctics, les activitats complementàries, les visites guiades , l’ampliació dels fons, la projecció cap enfora, tant amb exposicions temporals en diferents localitats com en activitats com concerts i altres.

Amb relació als continguts dels comentaris que he llegit, tot coincidint en les dades positives, he reparat en allò que s’ha divulgat se centra sols als grans museus i espais del cap i casal. D’acord, a València hi ha uns espais de gran rellevància, que va molt més enllà de les fronteres i les demarcacions territorials, caldria, però, també pensar en altres museus del nostre país que aporten importants col·leccions i obres, així, com a exemples tindrem el de Belles Arts, Etnografia i Arqueologia de Castelló, el Gravira de BBAA, a prop del d’Arqueologia i el d’Art Contemporani tots tres d’Alacant. Tanmateix, estaria el cas del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, un dels primers d’aquestes característiques de l’Estat, i que ha servit per a recuperar un conjunt històric que semblava condemnat a la degradació, al mateix nivell estarien: els Museu de la Festa, el d’Arqueologia i el de l’Alcúdia a Elx, els del meu poble Xàtiva de Belles Arts i l’Arqueòlogic, el d’Arqueologia i Història a Sagunt, el Centre d’Interpretació de la Valltorta, el de Ceràmica d’Onda, el del Tèxtil d’Ontinyent entre altres.

A un nivell diferent i sense les mateixes pretensions i dotacions que els esmentats, als darrers anys museus o col·leccions més modestes han anat sorgint en prou dels nostres pobles i ciutats, en funció de circumstàncies locals o comarcals. Tot tenint en compte que el contingent de visitants més nombrós dels museus són els o les turistes, la ciutadania valenciana també va anant als museus, circumstància que deguem considerar encoratjadora. Sens dubte el símptoma mostra una tendència cap més cultura o més possibilitat de cultura, fet aquest no sempre valorat pels nostres governants a l’hora de fer els pressupostos corresponents, i més ara amb el conseller torero.

Encara, però, hi ha un fum de possibilitats per aprofitar, puix a tot el nostre territori queden restes d’activitats agrícoles, industrials, festives, que ‘poden ser rescatades i mostrades per gaudir o per fins educatius o culturals. Doncs, tenim molt a visitar, en dies de setmana i no sols als festius, aleshores, a l’hora de programar excursions, escapades tenim un ventall de possibilitats, tant si sou joves o majors com és el meu cas. A més a més, a tot arreu cada vegada el turisme cultural va incloent-hi visitar museus, així, en moltes ocasions els museus ajuden a recuperar espais abandonats o pobles, i al mateix temps fan cultura, que també és una forma de fer país.